Arxius mensuals: Mai de 2020

Llull -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – segle XVII)

Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniats des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.

El primer del qual es té notícia és d’un Ramon Llull (1248). Llur fortuna era considerable: rendes, cases i terres, la torra d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc. Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull (ara, el Born), i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa Caterina.

Es pot establir la seva genealogia des de Romeu Llull (mort 1362/63). Hom troba també aquest llinatge vinculat a l’Escola de Mestres Ramon Llull, de Barcelona, de la qual eren administradors el 1447, juntament amb Felip de Farrera.

Això fa pensar que els Llull de Mallorca pertangueren també a una línia d’aquest llinatge. Aquesta línia sembla que fou iniciada per Ramon Llull, pare del beat Ramon Llull.

Lluita Obrera

(Barcelona, 1972 – )

Periòdic. Aparegut d’una manera irregular i clandestina, com a portaveu de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.

Fou legalitzat l’any 1977 i reaparegué a partir d’aquell any amb periodicitat quinzenal i del 1979 ençà amb periodicitat mensual.

És de caràcter bilingüe, per bé que hi predomina el castellà.

Publicà uns dotze mils exemplars i fou dirigida des del 1980 pel periodista Alfons Labrador.

Lluita! -Barcelona, 1934/35-

(Barcelona, novembre 1934 – abril 1935)

Periòdic del Partit Comunista de Catalunya, publicat en català.

La seva sortida fou molt irregular.

Representà la tendència ortodoxa del comunisme internacional.

Lluita -Barcelona, 1923/27-

(Barcelona, gener 1923 – abril 1927)

Publicació mensual de la Federació de Dependents de Catalunya.

Patrocinada pel CADCI, va difondre les reivindicacions dels dependents catalans i observa una actitud crítica davant la dictadura de Primo de Rivera.

Lluís i Pallarès, Joan

(Enviny, Pallars Sobirà, maig 1912 – Barcelona, 18 juliol 1999)

Folklorista. Fins a 19 anys, que es traslladà a Barcelona, féu de bosquerol, de mosso i de pastor per algunes pagesies de la comarca.

Amic de folkloristes com Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant, va escriure diverses obres sobre el folklore del Pallars: Records de la meva vida de pastor (1955), El meu Pallars (4 volums, 1959-79, amb un cinquè inèdit), L’home de la bossa (1960), Els pastors i les estrelles (1965), Històries i llegendes del Pallars (1971).

Lluís i Font, Pere

(el Pujal, Sort, Pallars Sobirà, 1934 – )

Filòsof. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.

Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on portà a terme una important tasca docent, codirigí la col·lecció “Textos Filosòfics”.

Ha estat membre del Col·legi de Filosofia, de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i president de l’Associació Catalana de Filosofia Moderna, filial de la Societat Catalana de Filosofia.

Lluís i Facerias, Josep

(Barcelona, 6 gener 1920 – 30 agost 1957)

“el Facerias”  Guerriller anarquista. Membre de l’organització juvenil anarquista Joventuts Llibertàries des del 1936, lluità al front d’Aragó i fou empresonat del 1939 al 1945.

Incorporat al moviment anarquista, des del 1947 es destacà per les seves accions armades -atracaments, bombes, atemptats- a la guerrilla urbana antifranquista.

Morí deu anys més tard en un enfrontament amb la policia.

Lluís d’Olot

(Olot, Garrotxa, 1 febrer 1720 – 8 maig 1794)

(Lluís Bassols i Bastons)  Frare caputxí i gramàtic. Bibliotecari del convent de Barcelona.

Escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien, il·lustrat amb 25 làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d’aquell moment.

Fou un cal·lígraf de fama, i també gravador.

Lluent, puig

(Berguedà / Ripollès)

Cim (1.640 m alt) de la serra de Puig Lluent, entre les dues comarques.

Contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, que separa les conques de l’Arija (terme de la Pobla de Lillet) de les de la riera de Merdançol (terme de Castell de l’Areny i de Palmerola).

Lluelles i Carreter, Nicolau Enric

(Barcelona, 4 octubre 1884 – Tolosa, Llenguadoc, 1943)

Autor teatral i comediògraf. Actuà amb les companyies de Margarida Xirgu i d’Enric Guitart.

Escriví moltes obres de teatre, de caire costumista: Soltera, casada i viuda (1909), La festa del carrer (1918), La vida no és nostra (1925), Tres milions busquen hereu (1932), Les indecises (1934), etc.

També escriví la novel·la L’ombra de Maria Clara (1924).