Arxius mensuals: Juny de 2020

Martís

(Esponellà, Pla de l’Estany)

Llogaret, al sud-oest del poble. Hi ha el notable edifici de can Bofí de la Torre, esmentat el 1320.

Al nord-est, sobre el Fluvià, es troba la resclosa de Martís, amb una capacitat de 68 hm³.

Martínez-Marí i Òdena, Josep Maria

(Barcelona, 28 febrer 1916 – 1 abril 2018)

Sociòleg i urbanista. Llicenciat en dret.

Ha publicat Sociología y urbanismo (1959), La aportación de Almería al nacimiento y desarrollo de Barcelona (1966) i Problemes de l’habitatge a Catalunya (1968).

Martínez i Valls, Rafael

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 12 octubre 1895 – Barcelona, 26 desembre 1946)

Compositor. Estudià música a València.

A Madrid fou mestre concertador del Teatro Real. Més tard fou mestre de capella de l’església de Sant Josep Oriol de Barcelona.

Destacà en el camp de la sarsuela, amb la cèlebre Cançó d’amor i de guerra (1926), La legió d’Honor (1930) i L’àliga roja (1932).

Casimir Martínez i Tarrassó

Martínez i Tarrassó, Casimir

(Sarrià, Barcelona, 4 abril 1898 – Barcelona, 1 abril 1980)

Pintor. Conegut simplement com a Tarrassó. Es formà a Llotja (Barcelona).

Paisatgista fogós i colorista violent, els anys quaranta fou considerat per alguns com l’hereu de Joaquim Mir. Com ell, pintà molt a Mallorca, on havia residit.

Anuncià la donació a Barcelona d’un museu monogràfic de la seva obra.

Martínez i Soques, Ferran

(Golmés, Pla d’Urgell, 10 abril 1900 – Mataró, Maresme, 27 gener 1958)

Músic. Fou un dels principals propagadors del cant gregorià. Escolapi. Es llicencià en història, i completà la seva formació musical a Solesmes.

Fou rector de diversos col·legis, en especial de Tàrrega, on fundà una associació d’antics alumnes escolapis i dirigí la schola cantorum.

Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes (1943).

Martínez i Picanyol, Josep Lluís

(Moia, Moianès, 16 març 1948 – 18 març 2021)

Picanyol  Dibuixant i guionista. Autodidacte, els anys 1960 s’inicià en la professió treballant en estudis d’altres dibuixants.

Realitzà humor gràfic i entreteniments. El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines, que publicà a “Cavall Fort” des de l’any 1971.

Ha col·laborat en nombroses revistes, com ara “L’Infantil”, “Oriflama”, “En Patufet” (segona etapa), “Matarratos”, “Penthouse”, i diaris, l'”Avui”, el “Diari de Barcelona” i el “Punt Diari”, entre altres.

Martínez i Paricio, Pelai

(Figueres, Alt Empordà, 15 octubre 1898 – 13 juny 1978)

Arquitecte, titulat el 1920. Acadèmic de l’Academia de San Fernando. Arquitecte municipal de la Bisbal d’Empordà i catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

És autor, entre altres obres, de l’edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (1967, en col·laboració), de la Caixa de Pensions de Figueres i, amb col·laboració, del palau de les Arts Gràfiques -avui Museu Arqueològic- de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.

També a construït obres a s’Agaró, el golf de Roses, etc.

Martínez i Padilla, Rafael

(Màlaga, Andalusia, 13 juliol 1878 – Barcelona, 1961)

Pintor. Format a Barcelona. El 1937 anà a viure a França.

Conreà la natura morta, el paisatge i, sobretot, el retrat, amb un estil proper a l’impressionisme.

Cal destacar-ne els retrats que féu del pintor Miquel Utrillo i el de L’amic Colomer.

Martínez i Noguera, Pere

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1941 – )

Artista plàstic. Conegut amb el nom de Noguera. Es formà amb el terrissaire Lluís Puigdemont i a l’Escola Massana de Barcelona (1963-68).

Ha treballat sempre el fang, a partir del qual ha desenvolupat diverses experiències. Entre el 1968 i el 1972 realitzà escultures volumètriques i posteriorment emmotllats d’objectes.

D’aquesta activitat ha derivat vers una creació conceptual a partir de les formes tradicionals de la ceràmica per a la qual també utilitza la fotocòpia i material fotogràfic.

Martínez i Lozano, Josep Maria

(Barcelona, 29 març 1923 – Llançà, Alt Empordà, 7 juny 2006)

Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.

Exposà per primera vegada a Figueres el 1948. Féu una llarga estada a Venècia el 1951.

Conreà l’aquarel·la i fou paisatgista remarcable.