Arxius mensuals: Mai de 2018

Abelló i Soler, Montserrat

(Tarragona, 1 febrer 1918 – Barcelona, 9 setembre 2014)

Poetessa i traductora.  Llicenciada en filologia anglesa, cal remarcar les seves traduccions d’obres de poetes i escriptors anglosaxons, algunes de les quals ha dramatitzat. També ha traduït a l’anglès textos d’autors catalans.

Com a poetessa, ha publicat: Vida diàriaParaules no dites (1981), El blat del temps (1986), Foc a les mans (1990), L’arrel de l’aigua (1995), Són màscares que m’emprovo… (1995) i Dins l’esfera del temps (premi de la Crítica Serra d’Or, 1999).

També ha participat en antologies de poesia i llibres col·lectius: Cares a la finestra (20 dones poetes de parla anglesa del segle XX) (1993), Cartografies del desig (Quinze escriptores i el seu món) (1998), Memòria de l’aigua (Onze escriptores i el seu món) (1999) i Paisatge emergent (1999).

Rebé la Creu de Sant Jordi (1998) per la seva tasca com a traductora.

Abelló i Roca, Francesc

(Terrassa, Vallès Occidental, 10 març 1875 – 18 febrer 1964)

Pintor. Col·laborà com a dibuixant a diverses publicacions. Practicà el gravat manual. Destacà especialment com a aquarel·lista.

Abelló i Prat, Joan

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 26 desembre 1922 – Barcelona, 25 desembre 2008)

Pintor, gravador i col·leccionista d’art. Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna, sobresortí com a paisatgista.

El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme.

Col·leccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà, a Mollet del Vallès, el Museu Municipal Joan Abelló. Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un centre d’estudis artístics.

Fou membre del Rotary Club de Barcelona (1985), de la Junta del Reial Cercle Artístic de Barcelona (1988), d’on fou president (1993-2001), patró nat de la Fundació Güell (1993) i acadèmic corresponent de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 2002, any que rebé la Creu de Sant Jordi.

Abellera, l’

(Prades, Baix Camp, segle XVI)

Ermita. L’edifici, del 1570, està incrustat en una cinglera, aprofitant una cova que havia servit ja d’aixopluc a ermitans relacionats amb la tradició eremítica del Montsant.

Cap al 1484 hi estigué Bernat Boïl, el qual sembla que intentà de fundar-hi una comunitat eremítica benedictina.

Abellar, Bernat

(Catalunya, segle XV – Santes Creus, Alt Camp, 1466)

Abat de Santes Creus (1457-66). Calixt III li encomanà delicades missions pontifícies.

Enriquí el monestir amb nombrosos privilegis obtinguts principalment de Roma, però també del rei Joan II.

Li ha estat atribuïda una adhesió a Carles de Viana que la veritat històrica no confirma.

Abellan i Mula, Joan

(Barcelona, 25 juliol 1946 – )

Dramaturg. Guanyà dues vegades el premi Ignasi Iglésies amb Despertar glaçat de primavera (1982) i La ruta del salmó (1984). Ha escrit La representació teatral (1983), assaig de semiologia dramàtica.

El 1989 guanyà el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la La dona sense atributs, escrita en col·laboració amb Jaume Melendres i Inglés. Posteriorment publicà assaigs com El trasllat de miralls (1990), La poesia escènica de Joan Brossa i el sentir de l’aventura contemporània (1994) o Drama (dins Teoria literària, 1997).

Responsable del departament d’escenificació i dramatúrgia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona entre el 1995 i el 2003, ha continuat la tasca divulgativa i d’investigació a l’entorn del fet teatral.

Ha publicat estudis destacats, com Boal contra Boal (2001) o Els Joglars/Espais (2002), coincidint amb la celebració dels quaranta anys d’aquesta companyia.

Abella i Gibert, Delfí

(Barcelona, 2 febrer 1925 – 1 febrer 2007)

Metge. Cap de servei de psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona,

Fou autor de treballs sobre la seva especialitat, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961; Tractat de psiquiatria (1981), d’assaigs sobre temes diversos (Tòtems actuals, 1960) i de nombrosos articles de divulgació.

Ingressà a Els Setze Jutges el 1962, poc després de la seva fundació, i entre aquest any i el 1965 enregistrà tres discs. Algunes de les seves cançons, especialment Cap al futbol i Quan érem infants, obtingueren una certa popularitat.

El 1998 publicà 30 cançons una recopilació dels versos de les seves composicions.

Abella i Alonso, Maria de la Mercè

(Barcelona, 14 maig 1848 – 13 desembre 1924)

Actriu, coneguda com a Mercè Abella.

Treballà assíduament al Teatre Romea de Barcelona i estrenà i interpretà les peces més notables de Frederic Soler, Feliu i Codina, Àngel Guimerà, etc.

Abella, Ramon d’

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Formà part destacada a les forces reials que, en 1343-44, reincorporaren el Rosselló a la Corona i obligaren Jaume III a rendir-se.

En passar el coll de Panissars era un dels caps de l’avantguarda, composta per la gent d’armes de les parts de Manresa i Piera.

Abella, Pere d’

(Catalunya, segle XIV – Montserrat, Bages, segle XIV)

Cavaller. Els seus darrers anys es retirà a viure al monestir de Montserrat.

En 1394, substituint el bisbe d’Urgell, fou padrí de l’infant Pere, fill del rei Joan I i de Violant de Bar, a la cerimònia que se celebrà a València, ciutat on el nadó morí tres mesos després.