(Barcelona, segle XIX – 1894)
Advocat. Fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona des del 1881 al 1894.
Era un gran col·laborador de l’obra municipal del famós batlle Rius i Taulet. Intervingué especialment als preparatius de l’Exposició Universal de 1888.
(Artà, Mallorca, 1905 – Barcelona, 1972)
Advocat i arqueòleg. Distingit per la seva aportació a l’arqueologia de Mallorca.
Ha fet diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al museu d’Artà. Col·laborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia (Alcúdia).
Com a darrera aportació científica, presentà les excavacions de la cova sepulcral de Son Maimó (Mallorca) al “Symposium de Prehistoria y Arqueología de Baleares”, celebrat a Palma el 1972.
(Barcelona, segle XV – 1504)
Advocat i funcionari reial. Cap del monopoli d’abastament de la carn de Barcelona i advocat de la Generalitat.
Col·laborador de Ferran II, fou nomenat lloctinent de Mallorca (1491), regent de la conselleria de Catalunya (1491-94), i del consell suprem d’Aragó (1494-1504).
Per la seva condició de ciutadà honrat barceloní i funcionari reial, Ferran II li encomanà, juntament amb Jaume Destorrents, la redacció del privilegi d’insaculació del consell de Barcelona.
(Llessui, Pallars Sobirà, 6 desembre 1905 – Barcelona, 25 gener 1987)
Advocat, escriptor i productor cinematogràfic. Vinculat des del 1929 a productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, de la qual fou assessor.
Publicà la novel·la Verd madur (1957; traducció castellana –Siega verde– 1962), diversos mots de la qual, genuïns del Pallars, foren recollits al Diccionari català-valencià-balear.
Fundà, amb Amadeu Bagués, Pirene Films SA, per a promoure el cinema català (1960), i portà al cinema Siega verde (1960), que aconseguí d’estrenar en versió original catalana el 1968, després de tres anys de gestions personals amb la Dirección General de Cinematografía.
Contribuí al finançament dels primers films d’Antoni Ribas.
Ha escrit també la novel·la Una altra mena de fosca (1976).
(Barcelona, 1856 – 27 maig 1893)
Crític musical i advocat. En restar cec, escriví articles i altres treballs evocant els seus copiosos records de la vida musical.
Obres seves són La ópera en Barcelona (Estudio histórico crítico) i Tabla cronológica de las óperas cantadas en Barcelona desde la reedificación de su Casa-teatro en 1788.
(Vic, Osona, 3 abril 1833 – Madrid, 17 novembre 1896)
Advocat i polític carlista. Establert a Madrid, fou membre fundador de l’Asociación de Católicos de España, en fou secretari juntament amb Cándido Nocedal, amb qui va promoure els Estudios Católicos.
Defensor del carlisme, fou diputat a Corts el 1867, 1869 i 1871 pel districte de Vic dins les files de la Comunió Catòlico-Monàrquica. Col·laborà al diari “El Siglo Futuro” i va donar suport la Tercera Guerra Carlina.
Va escriure una Biografía de Carlos Luis María de Borbón y de Braganza… (1855) i Arqueología cristiana española.
Veure> Feliu Vilarrúbias i Busquets (polític i advocat de Sabadell).
(Sabadell, Vallès Occidental, 12 octubre 1812 – 1 setembre 1884)
Advocat i polític.
És autor de La antorcha de la libertad, El hombre civil i altres escrits de caràcter jurídic, imbuïts d’una preocupació evident per la vigència social dels principis de dret natural.
Fou diputat provincial (1860-64) i alcalde de Sabadell (1867-68).
(Ripollet, Vallès Occidental, 1853 – Barcelona, 1925)
Polític republicà i advocat. Redactor de “La Publicidad” i diputat provincial per diverses circumscripcions.
Milità primer en el possibilisme i després a la Unió Republicana i, finalment, fou un dels creadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana, en representació de la qual fou regidor i cap de la minoria consistorial a l’ajuntament de Barcelona.
(Felanitx, Mallorca, 1901 – Barcelona, 31 març 1955)
Escriptor i advocat. Fundà la revista “La Nostra Terra”, la qual dirigí. Abandonà aquesta tasca en anar-se’n a Barcelona per treballar en una empresa d’electricitat.
Fou professor de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat de Catalunya. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter econòmic i comercial.
Col·laborà al llibre Mallorca, editat per l’Institut d’Estudis Catalans. Publicà alguns treballs sobre els serveis elèctrics.
Tingué una certa influència política a Mallorca, on promogué peticions per establir un estatut d’autonomia.
