Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Torrens i Dalmau, Àngel

(Manresa, Bages, 1903 – Barcelona, 1962)

Polític i advocat.

De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana, adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat (maig-desembre 1935), durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre.

L’octubre de 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió.

Torrella i Maurí, Antoni Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 14 agost 1843 – Barcelona, 24 novembre 1910)

Polític i advocat. Membre de la Junta Revolucionària de Terrassa el 1868, milità al partit liberal monàrquic i fundà a Terrassa el Centre Liberal Monàrquic i el diari “El Tarrasense”.

Se n’anà a Barcelona, on fundà amb Pascual i Casas “La Publicidad”. Fou president i bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès i dirigí la companyia de tramvies de Barcelona.

Deixà en testament els terrenys on fou emplaçat el Grup Escolar de Terrassa.

Torre, Benet d’Aràbio

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1882)

Polític i advocat. Fou home d’idees republicanes, que defensà activament.

Era membre de la Junta Revolucionària de 1869. Després tingué càrrecs a l’ajuntament i la diputació provincial.

Publicà a la premsa bon nombre d’articles polítics.

Torras i Sampol, Josep

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1869 – Barcelona, 1920)

Advocat i polític. Lletrat de la diputació de Barcelona i poc després notari (1894), presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència.

Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on col·laborà a “El Poble Català”.

Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí. Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa.

Torent i Buxó, Santiago

(Barcelona, 27 novembre 1897 – 21 juliol 1975)

Polític i advocat. Es doctorà en dret el 1926. Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia.

És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes.

Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb la Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vice-president de la Dreta de Catalunya.

Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut (1957). El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat.

Tona i Xiberta, Baldomer

(Barcelona, 1864 – 1937)

Polític i advocat republicà. Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, col·laborà a “El Poble Català”, i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana (1907).

Milità més tard dins la UFNR, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi (1914). Fou un dels organitzadors del BRA, amb el qual s’integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català. Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte.

Fou el pare d’Abelard Tona i Nadalmai.

Tomàs i Salvany, Joan

(Valls, Alt Camp, 1844 – Madrid, 1911)

Escriptor i advocat. Germà de Josep. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Fundà la revista “El Tío Camueso”.

El 1874 s’establí a Madrid, on col·laborà a diverses publicacions. Col·laborà també a “La Renaixença” i escriví poesia en català, que ha romàs inèdita.

Amic d’Àngel Guimerà, traduí al castellà la seva obra Cleopatra i diversos poemes. Publicà llibres de poesies, novel·les i drames.

Tomàs, Llorenç

(Barcelona, 1868 – 30 gener 1916)

Naturalista i advocat. Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona. Es dedicà a l’estudi de la història natural, geologia, mineralogia i paleontologia, matèries en el coneixement de les quals excel·lí.

Substituí N. Font i Sagué en la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans. El 1911-12 presidí el consell directiu de la Institució Catalana d’Història Natural (membre des del 1906), i de la qual fou també vice-president i bibliotecari.

D’entre els seus estudis mineralògics i petrogràfics, cal esmentar Sobre la formació de l’anhidrita (1909), Nontronita, Les sals de potassi de Súria (1914), Els minerals de Catalunya (1919-20), i en els seus estudis malacològics, L’hélix vindobonensis a Capellades i Contribució a la fauna malacològica de Catalunya.

Tell i Lafont, Guillem August

(Barcelona, 16 desembre 1861 – 6 agost 1929)

Advocat, notari i escriptor. Llicenciat el 1881, a partir del 1895 va ésser notari de Barcelona. Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i degà del Col·legi de Notaris.

Fou col·laborador de “Seminario de Mataró” (1883-95), “Quatre Gats” (1889), “La Campana de Gràcia”, “Calendari-Guia de Banyoles i sa Comarca” (1891), “Joventut” (1900-06) i “Catalunya” (1903-05).

Conreà també la poesia, i fou mestre en gai saber.

Tauler i Palomeras, Joan

(Figueres, Alt Empordà, 12 novembre 1879 – Barcelona, 17 abril 1959)

Polític i advocat republicà. Redactor de “La Publicidad”, fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista (1909-11).

Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya (1932), i hi actuà com a cap de la majoria.

Mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular.

Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya (setembre-octubre 1934). Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952.