Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Escuder i Brull, Antoni

(Barcelona, 1863 – 1913)

Escriptor. Era advocat. Fou tinent d’alcalde de Barcelona en 1896-98.

Col·laborà a “La Renaixença”, “L’Escut de Catalunya” i la “Revista de Manresa”. També estrenà algunes obres de teatre català.

Escarrà i Feliu (germans)

Benet Escarrà i Feliu  (Girona, segle XVIII – segle XIX)  Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).

Francesc Escarrà i Feliu  (Girona, 1781 – 1866)  Escriptor i advocat. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.

Ramon Escarrà i Feliu  (Girona, 1793 – 1865)  Metge i escriptor. Fou deixeble de l’escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d’altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.

Duran i Ventosa, Raimon

(Barcelona, 24 gener 1858 – 8 març 1933)

Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Manuel, Claudi i Lluís. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883) i publicà La hipoteca marítima (1888), L’ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895).

Dou i de Bassols, Ignasi de

(Barcelona, 1730 – 1802)

Jurista i advocat. Estudià a la Universitat de Cervera i hi exercí una càtedra.

Fou assessor del rei, de la intendència general i de la Reial Junta de Comerç. Publicà alguns tractats jurídics en llatí.

Delàs i de Gelpí, Ferran de

(Girona, maig 1823 – Barcelona, 4 novembre 1909)

Advocat. Fou diputat a Corts. Publicà nombrosos escrits sobre temes de dret i d’economia.

Fundà algunes institucions d’assegurances.

Creus i Esther, Manuel

(Barcelona, 1856 – 1944)

Escriptor i advocat. Fill de Teodor Creus i Coromines.

Fou vocal vitalici de la Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual dirigí un “Butlletí” durant deu anys. Publicà alguns treballs monogràfics en castellà.

Fou el pare de Lluís Creus i Vidal.

Cós i Duran, Joan

(Cervera, Segarra, 1814 – Montpeller, França, 1879)

Advocat i polític. Membre del partit carlí, en acabar-se la primera guerra carlina s’exilià a Montpeller i posteriorment a Itàlia, on col·laborà amb els pretendents Carles VI i Carles VII.

Va escriure diverses obres en les quals defensà els drets del carlisme.

Córdoba i Miguel, Bonaventura de

(Tortosa, Baix Ebre, 1806 – València, 1854)

Advocat i historiador. Exercí a Barcelona i a Madrid. Fou diputat en repetides ocasions.

Publicà en castellà biografies de Ramon Cabrera i Grinyó i de Jaume Balmes.

Comes i Escrivà, Rafael Maria

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.

És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura (1799), la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat (1816) i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos (1818).

Català i Calzada, Manuel

(Cassà de la Selva, Gironès, 19 gener 1841 – Girona, 4 desembre 1923)

Advocat i polític. Intentà la restauració de la universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret.

Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09.