(Saragossa, Aragó, 22 juliol 1887 – Barcelona, 21 gener 1973)

Metge traumatòleg. Fou metge militar a la guerra del Marroc (1909) i posteriorment de la família reial.

Professor de patologia i clínica quirúrgica de la universitat de Madrid (1928), fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología.

Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueco-noruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana. Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona.

És autor de tractats mèdics (Patología quirúrgica, 1932) i d’unes memòries (De las guerras coloniales a la guerra civil, 1969).

(Barcelona, 5 abril 1915 – 11 novembre 2002)

Metge. Fill de Eduard Balcells i Buïgas, i germà de Santiago.

Catedràtic de patologia general de les universitats de Salamanca (1955), de la qual fou rector (1960-67), i de Barcelona (1968).

Coautor d’un tractat de patologia i d’estudis importants sobre l’ensenyament de la medicina.