Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Ahmad ibn (varis)

Ahmad ibn Abdal·la ibn Hafs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – 1248)  Metge i escriptor àrab.

Ahmad ibn Arun ibn Jafar ibn At al-Nafsi  (País Valencià, segle XII – Àsia, segle XIII)  Escriptor àrab. Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Passà després a Orient, on es dedicà a l’ensenyament i publicà algunes obres de mèrit.

Ahmad ibn Maad ibn Isa ibn Guaquis Abtogili  (Dénia, Marina Alta, segle XII – ?, segle XII)  Escriptor àrab. Deixà almenys tres obres conegudes. Visqués dos anys a la Meca.

Ahmad ibn Muhammad al-Maisumi  (illa del Xúquer, segle XII – ?, segle. XII)  Escriptor àrab. Excel·lí com a poeta. Fou governador de València en temps dels almohades.

Aguilar i Lara, Joan Baptista

(Carcaixent, Ribera Alta, 21 maig 1848 – València, 29 desembre 1885)

Metge i professor. Realitzà una tasca fonamental per difondre a la península les novetats de la medicina europea, especialment els mètodes de Lister.

La seva obra més important , La nueva Cirugía antiséptica, és la primera exposició sistemàtica de la gran revolució listeriana. També publicà Oncología o tratado de los tumores i traduí al castellà diverses obres sobre medicina.

Aguilar, Francesc

(València, segle XVI – segle XVII)

Metge. Es formà a la universitat de València; publicà Pro Valentina Medicorum Schola adversus Bernardum Cajanes (València 1594), obra polèmica contra el metge barceloní Bernat Cajanes, que havia atacat els metges de la Universitat valenciana perquè considerava que feien sagnies abusives.

Aerbe, Ferran

(Aiora, Vall de Cofrents, segle XV – ?, segle XV)

Metge i poeta. Fou imitador d’Ausiàs Marc en la seva Obra contra adversa fortuna.

Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca

(Palma de Mallorca, 18 març 1831 – )

Institució. Encara està vigent. Té el títol de reial. A conseqüència de no voler admetre-hi els professionals que eren exclusivament cirurgians, aquests fundaren el 1847 l’Acadèmia Quirúrgica Mallorquina, de curta durada.

Durant el segle XX es transformà en l’actual Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (RAMIB).

Enllaç web: Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Acadèmia de Medicina de València

(València, 28 agost 1830 – )

Institució. Fou fundada per un decret de Ferran VII de Borbó com a òrgan de control al servei de l’absolutisme, restant relegat a segon terme el caràcter científic de la institució. Posteriorment la seva finalitat ha estat consultiva en els termes mèdics.

Actualment està centrada en l’estudi i l’investigació, i lligada molt estretament a la Facultat de Medicina de la Universitat de València.

Abü-l-‘Alä ‘Zuhr

(Dénia, Marina Alta, segle XI – Còrdova, Andalusia, 1131)  Metge. Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abü Marwän ‘Abd al-Malik.

És autor de diversos tractats de medicina; el més conegut és la Tadkira (“Memoràndum”). De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments.

Abü Marwän ‘Abd al-Malik

(Xàtiva, Costera, segle XI – Dénia, Marina Alta, 1077)

Metge. Primer dels metges coneguts de la família dels Ibn Zuhr, originària de Xàtiva. Després d’una estada al Caire s’establí a Dénia, on exercí la medicina.

Fou conegut per la seva disconformitat amb les doctrines terapèutiques tradicionals.

Fou el pare del també metge Abü-l-‘Ala ‘Zuhr.

Abü-l-Salt Umayya

(Dénia, Marina Alta, 1067 – El Mahdia, Tunísia, 1134)

Metge, filòsof i teòleg. A Dénia fou deixeble del qui fou cadí de València al-Waqasi, de qui heretà la cultura enciclopèdica. Recorregué al-Andalus i el nord d’Àfrica.

El 1095 fou expulsat d’Alexandria, per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zirís de Tunis, on fou molt ben acollit.

És autor de nombroses poesies, una obra de música i de diverses obres matemàtiques i astronòmiques. Arnau de Vilanova traduí de l’àrab alguns dels seus escrits mèdics. Publicà els llibres: Taqwin al-Dihn  (“Rectificació de la ment”) (filosofia), Tractat dels medicaments simples (medicina) i Tractat sobre l’ús de l’astrolabi (astronomia).

Abraham ben David Caslarí

(Catalunya, segle XIV – Besalú, Garrotxa, 1377)

Metge jueu. Escriví sobre la pesta amb la finalitat pragmàtica d’intentar reduir-ne els estralls que causava en aquell temps.