Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Torent i Torrabadella, Ramon

(Granollers, Vallès Oriental, 1826 – Barcelona, 17 abril 1882)

Metge. Estudià a Barcelona i es llicencià amb premi extraordinari (1849). Tingué gran fama com a cirugià.

Metge de la Casa de Maternitat de Barcelona (1854), es destacà en les epidèmies del còlera d’aquell any i del 1865. El 1869 esdevingué metge degà de l’Hospital de la Santa Creu i doctor en medicina.

Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina des del 1872; el seu discurs d’ingrés es titulà Consideraciones sobre recientes adelantamientos del diagnóstico quirúrgico.

Torà i Marcé, Domènec

(Olot, Garrotxa, 1797 – 1857)

Metge.

És autor d’escrits remarcables, com Tratado completo de patología y fisiología médica, Reflejo del influjo de la simpatía en el tratamiento y diagnóstico de las enfermedades i Observación de una hidrofobia.

Tomàs i Rosés, Cristòfor

(Girona, vers 1760 – Alemanya ?, segle XIX)

Metge. Estudià filosofia a la Universitat de Cervera, i medicina a la de Montpeller, on es doctorà el 1785, amb una tesi sobre l’anàlisi de les aigües minerals. Exercí la carrera a Banyoles i més tard ingressà a la sanitat militar.

Publicà Noticias individuales de las aguas minerales de Pedret (Girona, 1787), Historia del Colegio de Gerona fundado en Montpeller (1808), i una versió resumida de la terapèutica de la gota, de Barthe (1808).

Thomasa de Subirà, Lluís Gonzaga

(Manresa, Bages, 3 novembre 1885 – Barcelona, 31 juliol 1973)

Metge i escriptor. El 1908 es llicencià en medicina, professió que exercí durant 23 anys a Torelló.

És autor de Topografia mèdica de la Vall de Torelló, premiada per l’Acadèmia de Medicina l’any1942, i de La Vall de Torelló (1963), guardonada amb el Premi Maspons i Camarasa 1962.

Tàpies i Barba, Antoni

(Barcelona, 1 gener 1956 – )

Metge i poeta. Fill del pintor Antoni Tàpies i Puig.

Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques, i ha publicat els llibres de poesies: Siboc (1973), Les danses d’u (1975), Dies d’aigües (1980), La veu del vent (1988) i Matèria dels astres (1992), i els de narrativa: Des de l’obra (1992, recull de comtes) i L’escrivent (1999). Ha traduït Himnes a la Nit de Novalis (1975).

També a exercit com a galerista d’art i editor d’obra gràfica.

Tamboriner del Fluvià, Lo

Pseudònim del metge i escriptor Pau Estorch i Siqués.

Surinyac i Oller, Ramon

(Barcelona, 1903 – segle XX)

Metge. Es llicencià (1926) i doctorà (1953) en medicina a la Universitat de Barcelona. Fou professor adjunt de fisiopatologia a la facultat de medicina de Barcelona (1934-38).

S’ha especialitzat en malalties al·lèrgiques, ha estudiat especialment el favisme, la pol·linosi i l’hemòlisi alimentària.

Ha estat president de la Societat Catalana de Biologia (1969-71), de la Sociedad Española de Alergia i de l’European Institute for Allergy Research.

Suñé i Medan, Lluís

(Barcelona, 2 gener 1881 – 3 gener 1967)

Metge. Fill de Lluís Suñé i Molist. Fou otorino-laringòleg molt destacat.

Desenvolupà extraordinàriament el diagnòstic radiogràfic. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona des de 1923.

Col·laborà a “Anals de Medicina” (1907-12), “Infantia Nostra” (1922-27) i “Monografies Mèdiques”. Publicà treballs nombrosos de la seva especialitat.

Subirana i Matas, Lluís

(Figueres, Alt Empordà, 29 maig 1871 – Sant Sebastià, País Basc, 26 gener 1938)

Odontòleg i escriptor. Estudià a Madrid i a Montreal (Canadà).

S’establí a la capital espanyola, on assolí gran prestigi. Fou publicista actiu.

És autor d’escrits professionals i literaris.

Sòria i Escudero, Marià

(Lleida, 1889 – Barcelona, 1955)

Metge. Fou oftalmòleg molt destacat. Professà a les facultats de medicina de Madrid (1912-20), Cadis (1920-26) i finalment, des del 1926, a Barcelona.

És autor d’un mètode original per a practicar la dacriocistorinostomia.

Publicà treballs mèdics molt remarcables.