Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Rabassa i Morlius, Francesc

(Cervera, Segarra, segle XVIII)

Metge. Era catedràtic de la universitat de Cervera.

Escriví una Disertatio phisiologica, pathologica ac therapeutica (1753).

Querol, Ramon

(Dosquers, Garrotxa, segle XIV – Girona, segle XIV)

Metge. Fundà a Girona, el 1395, el col·legi de Sobreportes per a escolars novicis.

Qalonimos ben Qalonimos

(Arles, Vallespir, 1287 – vers 1328)

Metge, poeta i traductor hebreu. El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Bohan (Pedra de toc), que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya.

Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester.

Profiat Duran

(Perpinyà, vers 1345 – vers 1414)

Metge, astròleg, gramàtic i exageta jueu. El seu nom, a les fonts hebrees, és Ishaq ben Mose ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb l’acrònim Efodi.

Es dedicà preferentment al préstec de diners i féu estades a Girona i a Barcelona. El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan I el Caçador el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin.

Després de batejat publicà dos escrits anticristians: una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim (Confusió dels cristians), que és un atac al cristianisme en forma crítico-històrica.

El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea, Ma’asé Efod, de concepció original. Escriví també una llarga carta de condol a un amic de Girona per la mort del seu pare el 1393, un curt comentari a Maimònides i alguns escrits menors sobre astronomia, la Bíblia i filosofia. El poeta Selomó Bonafed li dedicà una poesia.

Porta i Farguell, Ignasi

(Girona, 1773 – 1851)

Metge. És autor de diversos escrits de caràcter filosòfic.

Pons (varis)

Antoni Pons  (València, segle XVI – Llutxent, Vall d’Albaida, 1625)  Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.

Arnau Pons  (Catalunya, segle XIII)  Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.

Francesc Pons  (Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)  Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d’escrits professionals.

Joan Pons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Jurista. Serví l’administració de Carles I. Fou auditor i jutge als territoris d’Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç i d’Icard.

Pere Pons  (Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Jurista. Feu comentaris dels Usatges.

Sebastià Pons  (Catalunya, segle XVI – França, 1618)  Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l’extensió del calvinisme.

Poch, Jeroni

(Fortià, Alt Empordà, segle XVI – Girona, segle XVII)

Metge. És autor del notable tractat De naturae malitia aetatem superante et de importantia ad copulam carnalem, estampat a Girona el 1637.

Pinós (varis/es)

Antoni Pinós  (Catalunya, segle XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. És autor d’una Sinoptica relectio de nutritione (1750).

Arnau de Pinós  (Bagà, Berguedà, segle XIV – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1370)  Frare dominicà. Havia pres hàbit al convent de Puigcerdà. Pertanyia a la família noble dels Pinós. Tingué fama de sant per les seves virtuts.

Beatriu de Pinós  (Catalunya, segle XIV – 1357)  Dama. Fou enterrada al monestir de Poblet.

Felip de Pinós  (Catalunya, segle XVII)  Noble. El 1640 sobresortí entre els qui prengueren les armes contra Felip IV, quan esclatà la guerra de Separació. Participà a la victoriosa batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641.

Miquel de Pinós  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d’altres membres del seu llinatge.

Pere de Pinós  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. El 1597-98, en companyia de diversos familiars, destacà lluitant al Rosselló contra la invasió francesa.

Pi i Sunyer, Jaume

(Roses, Alt Empordà, 5 gener 1851 – 16 abril 1897)

Metge patòleg. Germà de Francesc i de Pere Pi i Sunyer.

Exercí la seva professió a l’hospital de la Santa Creu i introduí les pràctiques de laboratori a la Facultat de Medicina de Barcelona.

A més de nombrosos treballs aplegats a la “Gaceta Médica Catalana”, és autor d’El problema actual de la Patología (1897).

Fou el pare de Santiago Pi i Sunyer.

Pere, Joan

(Catalunya, segle XV)

Mestre en arts i doctor en medicina. El 1489 publicà Taules astronòmiques en llengua catalana.