(Catalunya, segle XIX)
Metge. Exercí a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès).
Deixà nombrosos escrits mèdics.
Escayola, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: metges/ses
Escarrà i Feliu (germans)
Benet Escarrà i Feliu (Girona, segle XVIII – segle XIX) Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).
Francesc Escarrà i Feliu (Girona, 1781 – 1866) Escriptor i advocat. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.
Ramon Escarrà i Feliu (Girona, 1793 – 1865) Metge i escriptor. Fou deixeble de l’escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d’altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.
Duran i Ventosa, Manuel
(Barcelona, 1862 – 18 maig 1909)
Metge. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Raimon, Claudi i Lluís.
Tot i la seva desaparició ben prematura, havia destacat ja molt en l’exercici de la seva carrera i per estudis professionals publicats en revistes especialitzades.
Domènech (varis)
Antoni Domènech (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX) Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).
Climent Domènech (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI) Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.
Francesc Domènech (Vic, Osona, segle XVII) Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calvó.
Ignasi Domènech (Barcelona, segle XIX) Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.
Joaquim Domènech (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839) Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.
Darder i Rodés, Joan Baptista
(Barcelona, 1887 – 1944)
Metge pneumòleg. Fill de Francesc Darder i Llimona. Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pol·len i espores de l’aire atmosfèric.
Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Dalechamps, Jacques
(Caen ?, França, 1513 – Lió, França, 1588)
Metge i naturalista. Corresponsal de Francesc Micó, recull a la seva Historia generalis plantarum (1586-87) un bon nombre de descripcions de plantes catalanes que Micó li havia tramès.
Cruixent, Gaietà
(Mataró, Maresme, 1801 – 1863)
Metge. Publicà diversos escrits de caràcter professional, especialment sobre homeopatia i frenologia.
Cresques de Caslar
(el Catllar, Tarragonès, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Metge i poeta. És autor d’una traducció en llengua hebraica de la Summa de medicina d’Arnau de Vilanova.
Cresques Abnarrabí
(Lleida, segle XV)
Oftalmòleg i cirurgià hebreu. Estudià medicina a Saragossa; el 1459 obtingué la llicència d’exercir.
S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular. El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya-Aragó, amb èxit.
El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir; es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna.
Cresques Adret
(Cervera, Segarra, segle XV)
Metge. Conegué a Nàpols el rei Alfons IV el Magnànim. A la mort del monarca en pronuncià l’elogi fúnebre, a les cerimònies de dol general a les quals s’associà la comunitat cerverina.
Potser fou fill seu, Cohen Cresques (Cervera, Segarra, segle XV) Membre distingit de la comunitat hebrea. S’encarregà de l’elogi fúnebre del rei Joan II de Catalunya, a la cort del qual havia gaudit d’alguna influència.
Dades de Catalunya 