(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano.
Continua en la mateixa família.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano.
Continua en la mateixa família.
(Nàpols, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1613 a Francesc de Revertera i Ruffo, senyor de la Salandra. La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1718 per Carles III al seu besnebot i quart duc Nicolau Hipòlit de Revertera i Pignatelli, primer comte de Tricarico.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1888 a Josep Maria Romeu i Crespo, comandant de cavalleria i coronel de milícies, en record del seu avantpassat, heroi de la guerra del Francès, Josep Romeu i Parres.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1798 a Gaspar Pelegero i Mesquita, regidor noble de Xàtiva.
Ha passat als Serna i als Aráoz.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 al tinent coronel Llorenç Bou de Penya-roja i Cisternes d’Oblites, òlim Escrivà i Martínez de la Raga, baró de Benifallim i senyor de Cenija i de Ròtova.
Passà als Rodrigo (cognominats Faus-Escrivà) i als Rovira, barons d’Antella i de l’Uixola.
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit, pel rei-arxiduc Carles III, el 1707, al seu sumiller de cortina Jaume Josep de Rossell i Rocamora, natural d’Oriola, únic titular.
(Nàpols, Itàlia, segle XV)
Títol concedit el 1445 a Albert Cao de Benós, militar que intervingué en la conquesta de Nàpols. Germà del baró de Lés.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1630 a Margarida Orioles.
Passà als Galletti amb la denominació de principat de Soria.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1865 a Pasqual Frígola i Ahis, i que cedí al seu fill Pasqual Frígola i Palavicino el 1879.
Està vacant des del 1936.