Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris

Torregrossa, comtat de

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit el 1871 per Amadeu I a Jaume Nuet i Minguell, únic titular.

Torrefiel, comtat de

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit el 1816 al tinent coronel de cavalleria Rafael Maria Barberà, olim Puigmolto i de la Tonda, avi del primer vescomte de Miranda; fou ajudant de camp del general Bessières.

Continua en la mateixa família.

Torre Isabel, comtat de

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit el 1876 a Isabel Gisbert i López, en memòria dels serveis i mèrits del seu pare Llop Gisbert i Garcia-Tornel, director de l’hacienda de Cuba i director general de contribucions.

Ha passat als Moreu.

Torre, baronia de la

(Catalunya, segle XIX – )

Títol atorgat el 1801 a Bonaventura de Marc i de Santgenís, natural de Reus, sobre la seva torre d’en Dolça, a Vila-seca.

El 1952 fou rehabilitat amb la denominació de baronia de la Torre d’En Dolça a favor de Ramiro Alonso-Castrillo y Mansi, marquès de Casa Pizarro, però l’any 1967 retornà per sentència als Marc.

Toralla, comtat de

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, a Alexandre de Palau i d’Aguilar (nascut a Conques el 1671), castlà de Talarn i senyor de Fígols. Únic titular.

Tingué una actuació militar en la frontera d’Urgell i les muntanyes de Tremp i la Segarra i el 1713 es trobà a la defensa de Barcelona.

Terrades, baronia de

(Catalunya, segle XX – )

Títol concedit el 1921 a Josep Maria d’Albert i Despujol (Barcelona 1886 – 1952), després alcalde de Barcelona i comte consort de Santa Maria de Sants, en memòria als mèrits patriòtics del seu avantpassat Josep d’Albert i de Terrades durant la Guerra Gran.

Continua en la mateixa família.

Térmens, vescomtat de

(Catalunya, segle XVII – )

Títol concedit el 1647 al general de la cavalleria de Catalunya, el portuguès Gregorio de Brito e Carbalho, governador militar de Lleida, pel seu èxit a apoderar-se del fort de Térmens (1647), baluard franco-català que amenaçava les posicions castellanes de Lleida, que ell defensà amb eficàcia, malgrat el setge que hagué de sofrir.

El títol passà als Giménez i als Von Schmiterlow.

Tarragona, vescomtat de

(Catalunya, segle XI – segle XII)

Títol concedit pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona, l’any 1055, al seu conseller Bernat Amat (I) de Claramunt, senyor de Tamarit, i que fou emprat també pel seu fill Deudonat de Claramunt.

Caigué en desuetud des que el fill del darrer, Bernat Amat (II) de Claramunt, heretà el vescomtat de Cardona.

Tamarit, marquesat de

(Catalunya, segle XVII – )

Títol concedit el 1681 a Francesc de Montserrat-Vives i Oriol. Per mort (1718) sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins al 1794, quan, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognominaren Montserrat-Suelves.

Entre aquests cal destacar el vuitè marquès, Antoni de Montserrat-Suelbes i d’Ustariz, i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut.

Somma, ducat de

(Nàpols, Itàlia. segle XVI – )

Títol senyorial concedit el 1506 a Alfonso Sanseverino.

Fou concedit de nou el 1534, amb la prèvia confiscació als Sanseverino per rebels, a Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d’Oliveto.

Passà als seus descendents -cognomenats Fernández de Córdoba-, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Ruiz de Bruesta.