Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris

Aiòder (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 24,4 km2, 418 m alt, 188 hab (2014)

(cast: Ayódar) A la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà i regat per la rambla d’Aiòder, que aflueix, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella. A la part muntanyosa abunden les pinedes, explotades econòmicament, i les pastures.

Amb tot, la base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers, oliveres i vinya), complementada per la ramaderia ovina. La població ha anat davallant durant tot el segle XX.

El poble és emplaçat en un coster, enfront d’un antic castell; conserva un convent franciscà del segle XVI i restes de l’antic palau senyorial de la baronia d’Aiòder.

El castellà d’Aiòder presenta característiques de parlar de transició.

Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Enllaç web: Ajuntament

Aiamans

(Lloseta, Mallorca Septentrional)

Possessió. Era una cavalleria cedida per Jaume I el Conqueridor, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta.

Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d’Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava.

El novè comte (1795-1831) fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada. El títol passà després als Gual i als Planas.

Es conserva el Palau dels Comtes d’Aiamans.

Aguilar, marquesat d’

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol senyorial, atorgat per l’arxiduc Carles III el 1711 a Josep d’Aguilar i Oluja.

Fou rehabilitat el 1920 amb la denominació d’Aguilar de Vilaür.

Vinyols-Veguer, comtat de

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit el 1732, per l’emperador Carles III, com a rei de Nàpols, al tinent general Pere de Vinyols i de Veguer (mort a Viena el 1750).

Vinent, marquesat de

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit el 1868 al senador Antoni Vinent i Vives.

Ha passat als Hoyos, marquesos d’Hoyos.

Villalba, marquesat de

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit el segle XIX, pel pretendent Carles (VII), a Manuel Maria de Sivatte i Llopart.

Vilardaga, comtat de

(Catalunya, segle XX)

Títol concedit el 1905, amb caràcter vitalici, pel papa Pius X, a Antoni Clavé i de Nadal (mort a Barcelona el 1957).

Vilanova i la Geltrú, marquesat de

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit el 1889 a Rafaela de Torrents i de Higuero.

Passà als Sarrià.

Vilana, marquesat de

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya, al coronel Josep de Peguera-Vilana i de Millars, únic titular.

Vilallonga de Saportella, comtat de

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit el 1706, pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya, a Magí de Vilallonga i Saportella, senyor d’Estaràs, únic titular.