Arxiu d'etiquetes: diaris

Veu del Vespre, La

(Barcelona, 2 maig 1933 – 31 desembre 1934)

Nom que prengué l’edició de la nit de “La Veu de Catalunya”. El director, els redactors i els col·laboradors eren els mateixos que els de “La Veu de Catalunya”, bé que la informació predominava sobre els articles purament doctrinals.

Tingué una interrupció de quatre dies, motivada pels fets del Sis d’octubre de 1934. Deixà de sortir quan fou anunciada l’aparició de “L’Instant”.

Última Hora

(Barcelona, 13 octubre 1935 – 23 abril 1938)

Periòdic de la tarda, en català, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Sortia els vespres, amb competència amb “L’Instant”, diari de la nit pertanyent a la Lliga.

Va destacar pels reportatges i per les informacions d’esports i d’espectacles.

Va deixar d’editar-se per manca de primeres matèries.

Tribuna Socialista, La

(Barcelona, 11 agost 1931 – 11 octubre 1931)

Diari en castellà. Publicat com a òrgan de l’Agrupació Socialista local, aleshores escindida de la Federació Catalana del Partido Socialista Obrero Español.

De contingut violentament anticenetista, preocupat sobretot per la pugna interna del partit, i molt poc sensible a la realitat catalana, el diari acabà desapareixent per consumpció, poc abans de la reunificació de les dues branques del PSOE a Catalunya.

En fou director Josep Vila i Cuenca.

Tribuna, La

(Barcelona, 30 març 1903 – 20 juliol 1931)

Diari en castellà, independent. Canvià diverses vegades de format.

Concedia força importància a l’art -Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats-, a la cultura i a l’esport, a part les cròniques d’actualitat. Fou un diari àgil però de caire espanyolista. Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat.

Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat el setembre de 1919. Pel gener de 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior.

Fou, de fet, substituït per “La Noche”.

Treball

(Barcelona, 21 juliol 1936 – )

Diari en català, òrgan del PSUC. El partit d’incauta dels tallers del diari “El Matí” i publicà el seu periòdic fins al gener de 1939.

Després passà a la clandestinitat i tingué una sortida irregular a l’estranger i a Barcelona. Des de l’abril de 1977 s’edità legalment a Barcelona com a setmanari, periodicitat que canvià a quinzenal el 1982.

El 1991 va sorgir en el si d’Iniciativa per Catalunya, la formació on s’integrà el PSUC, la publicació “Iniciativa i Treball”, que pot considerar-se com la seva successora.

Trabajo, El

(Sabadell, Vallès Occidental, 1898 – 1913)

Periòdic obrer. Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell.

Fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, comptà amb la col·laboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment.

El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès.

Telégrafo, El

(Barcelona, 1 novembre 1858 – 10 febrer 1879)

Diari en castellà. Creat i dirigit per Ferran Patxot. A la fi de novembre apareix ja en edició de matí i de nit. A la mort de Patxot, aquest fou substituït per Marià Flotats.

Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom. Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà “El Principado”, i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original. Prohibit de nou, aparegué “La Imprenta”, que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les autoritats municipals.

Fou especialment notable la vaga de consumidors de gas que impulsà en 1878-79.

Finalment, arran d’una altra prohibició, el 1879 fou substituït per “El Diluvio”.

Arribà a tenir una gran popularitat.

Sport

(Barcelona, 24 novembre 1979 – )

Diari esportiu. Editat per Ediciones Deportivas SA, empresa filial del Grup Zeta.

Entre el 1991 i el 1997 va distribuir a Catalunya el suplement setmanal “Sport Català”, que posteriorment passà a ser mensual després d’una renovació.

Imprès a Castellbisbal, Alacant, Ciudad Real, Madrid, Saragossa, Vigo i Tenerife. El 1999 canvià el seu format inicial per un de més gran.

Sometent, Lo

(Reus, Baix Camp, 15 agost 1886 – 16 juliol 1903)

(ort ant: Lo Somatent)  Diari regionalista en català. Fou fundat per Pau Font i de Rubinat, que formà part de la redacció ensems amb altres reusencs. El 1901 s’incorporaren joves de la Lliga Catalanista.

Entre el 25 de març i el 17 d’abril de 1897 publicà un suplement diari escrit pels redactors de “La Renaixença”, que aleshores havia estat suspesa.

Som…!

(Barcelona, 1918-1937 – París, França, 1965)

Periòdic nacionalista radical. Adherit a la Unió Catalanista, Edità cinc números entre agost i desembre de 1918. Els seus redactors eren, entre d’altres, Vicenç A. Ballertes, Josep M. Batista i Roca i Daniel Cardona.

Amb el mateix títol i editat per exiliats catalans, sortí l’any 1925 a Perpinyà amb el subtítol “Fulla d’avantguarda catalana”. Tornà a emprar-se el mateix nom per a un suplement de “Nosaltres sols!”, editat l’any 1933 amb motiu de la diada de l’onze de setembre. Les joventuts del partit Estat Català van utilitzar-lo novament l’any 1937 per editar una revista setmanal, que tingué poca durada.

L’any 1965, a París, Manuel Viusà començà l’edició d’uns quaderns amb el títol “Som”. Edità tres números, dels quals el primer i el tercer són monogràfics i estan dedicats, respectivament, a les biografies de Lluís Companys i de Francesc Macià.