Arxius mensuals: Octubre de 2018

Arfa

(el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)

Poble (668 m alt), situat a la riba esquerra del Segre, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de Lleida a la Seu d’Urgell.

L’església parroquial (Sant Serni) conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant Miquel.

Fou municipi independent fins el 1969.

Àreu

(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

Poble (1.220 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera, enfront del puig d’Àreu (o Monteixo). Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu (o port de Boet).

De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre.

A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu.

Constituí un municipi fins al 1927. Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.

Arestui

(Llavorsí, Pallars Sobirà)

Poble (1.141 m alt), situat a la vall de Baiasca, a la dreta del riu de Baiasca. La seva església parroquial fou agregada a la de Baiasca.

El poble es troba al mig d’una extensa zona forestal.

Ares, les

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d’Aran, dins el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles. Fou refet el 1960.

Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares, important centre d’excursions.

Ares, coll d’

(Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)

Depressió (1.527 m alt), pas natural, fronterer entre els estats espanyol i francès; situat al Pirineu Oriental, al nord-oest de Camprodon, aigües amunt del Ritort, afluent del Ter.

És un pas històric en les comunicacions entre les dues comarques.

Ares, coll d’

(Àger, Noguera / Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Depressió (1.497 m alt) de la serra del Montsec d’Ares, per on passa l’antic camí i la carrerada de Balaguer a l’Alta Ribagorça.

Al vessant meridional, prop del coll (dins el terme d’Àger), hi havia, els segles XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares (o de Sant Joan de Jerusalem).

Ares

(Cabó, Alt Urgell)

Llogaret (1.500 m alt), situat al vessant meridional de la serra d’Ares (1.850 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d’Aguilar. Prop del llogaret, que presideix l’església, es troben les bordes d’Ares.

Ares pertanyia al quarter d’Organyà, del vescomtat de Castellbó.

Arenys i Galdon, Ricard

(Barcelona, 1914 – 1977)

Pintor. Ha exposat des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres.

La seva obra centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat, i, darrerament, ha adoptat un caire expressionista.

Arenys d’Empordà

(Garrigàs, Alt Empordà)

Poble (83 m alt), situat a uns 500 m a l’esquerra del Fluvià i a 2,5 km del cap del municipi.

L’església parroquial de Sant Sadurní és romànica.

Aquest poble i el seu castell pertanyien al capítol de Girona.

Arenys de Mar, Tomàs d’

(Arenys de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 1890)

Frare caputxí.

Edità una Flora oratoria seráfica catalana o sea sermones predicados por diversos oradores de la antigua provincia de Cataluña, antologia en quatre volums (1889), i algunes obres escrites del pare J. A. Catà de Calella.