Arxius mensuals: Desembre de 2018

Bordet, Robert

(Normandia, França, segle XII – Catalunya, 1154/57)

Cavaller (dit també Robert d’Aculley (o Culley) i Robert d’Aguiló). Anà a Aragó amb l’exèrcit de normands comandat pel comte Rotró de Perché, cosí d’Alfons I d’Aragó.

El 1129 l’arquebisbe Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona, llevat les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncep de Tarragona.

El 1133 anà a Fraga a ajudar Alfons I d’Aragó i, potser, féu un viatge a Roma i un altre a Normandia per reclutar gent per a repoblar Tarragona.

Tingué quatre fills de la seva muller, Agnès (o Sibil·la), morta el 1170: Guillem, Robert, Ricard i Berenguer. El 1149, sota l’episcopat de Bernat de Tort, atorgà població als habitants de Tarragona, quan ja n’havia confiat el govern al seu fill Guillem de Tarragona, fet que inicià les desavinences amb el nou arquebisbe.

El 1151, aquest cedí els seus drets sobre Tarragona al comte de Barcelona. Robert, que no hi havia renunciat, i després d’alguns conflictes, signà un acord (1153) efímer amb l’arquebisbe i el comte. La seva acció a Tarragona consta fins al 1154.

Aquest antagonisme acabà amb l’assassinat de Guillem (1168) a Tortosa i el de l’arquebisbe Hug de Cervelló, comès el 1171 pel seu germà Berenguer com a venjança.

Bordas i Munt, Lluís

(Barcelona, 1798 – 1875)

Professor d’idiomes.

És autor de Gramática italiana (1824), Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas (1833), Arte de hablar bien el francés (1848), El inglés sin maestro (1848) i Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano (1857).

Participà en la redacció del Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839) i escriví Hechos históricos memorables acaecidos en España desde la última enfermedad de Fernando VII (1846).

Bordas i Estragués, Ramon

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1837 – Barcelona, 1906)

Dramaturg. Fou catedràtic de llatí i de retòrica a l’Institut d’Eivissa.

De la seva abundant producció dramàtica cal destacar Les dues nobleses (1867), Un agregat de boigs (1868), Coses del dia (1868), La flor de la muntanya (1871), La mà de Déu (1872) i La pagesa d’Eivissa (1877).

Bordalba i Simón, Concepció

(Barcelona, 13 setembre 1862 – 6 juny 1910)

Soprano cantant d’òpera. Debutà a Gènova (1887) amb Don Carlo de Verdi.

Actuà a Europa i a Amèrica. Excel·lí en Lohengrin, de Wagner, i Mefistofele, d’Arrigo Boito.

Borbó-Vendôme, Lluís de

(París, França, octubre 1612 – Ais de Provença, França, 6 agost 1669)

Duc de Vendôme i de Penthièvre. Lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya (1649-50).

No entrà a Barcelona fins al febrer de 1650 per la dificultat d’obtenir tropa i diners, i hagué d’afrontar la tensa situació creada per la repressió de Pèire de Marca el 1649, augmentada per l’empitjorament de la situació militar dels francesos al Principat.

La població de la ribera de l’Ebre es revoltà: Flix, Miravet i Tortosa es rendiren a Felip IV malgrat que el lloctinent intentà personalment la defensa d’aquesta última plaça.

Pel desembre de 1650 renuncià al càrrec i retornà a França.

Borbó-Penthièvre, Lluïsa Adelaida de

(París, França, 13 març 1753 – Ivry, França, 23 juny 1821)

Duquessa de Chartres i d’Orleans. Filla de Lluís de Borbó, muller de Lluís-Felip-Josep d’Orleans i mare del rei Lluís-Felip I de França.

Els historiadors catalans s’han interessat pels seus sojorns a la Jonquera, Figueres, l’Escala i Sarrià, on constituí un petit saló alhora literari i polític. També residí a Maó.

Borbó-Condé, Lluís II de

(París, França, 8 setembre 1621 – Fontainebleau, França, 11 desembre 1686)

Noble i militar.

Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l’atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV (1647).

Ressentit pel poder de Mazzarino passà al servei d’Espanya; conquerí Rocroi i obtingué la victòria de València (1656) sobre els francesos.

Bor

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.120 m alt), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera. És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia.

La parròquia és esmentada ja el 839; l’actual església de Sant Marel és romànica (segle XI).

Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor; prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova (o tuta) de la font de Bor, amb dos corredors practicables, amb un recorregut total de 2.000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica.

Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret.

Boquet, R.

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Metge. Exercí la seva professió a Artesa de Segre (Noguera).

Participà al Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana, on presentà la seva comunicació Infeccions i esterilitat; regeneració de la raça o nissaga catalana; higiene político-sociològica. Aquesta obra, publicada el 1916, és remarcable com a exponent del ideari demogràfic que s’estenia per Catalunya en aquell temps.

Boquet, Pau

(Barcelona, segle XVII)

Mercader. El 1632 assistí el conseller Jeroni de Navel quan aquest s’enfrontà al lloctinent duc de Cardona a propòsit de l’administració de certs drets del blat.

Formà part d’una comissió que s’oposà (1639) a la pretensió del rei que els drets de la generalitat fossin recaptats pels funcionaris reials mentre durés la guerra amb França. El 1640 era representant de Barcelona a la cort de Madrid.