Arxiu d'etiquetes: Conflent

Sansà *

(Conflent)

Ortografia tradicional del poble i municipi de Censà.

Sajonia de Conflent, la

(Serdinyà, Conflent)

Antiga demarcació reial que comprenia els llocs de Serdinyà, que n’era el centre, i els de Flaçà, Marinyans, Joncet i la Guàrdia.

Sagristia, la -Conflent-

(Prada, Conflent)

Llogaret, al sud-est de la vila, al límit amb el dels Masos.

L’antic mas de la Sagristia era una pertinença del monestir de Cuixà.

Roure, el -Conflent-

(els Masos, Conflent)

Antiga església dedicada a la Mare de Déu del Roure, al sud del terme.

Rosselló, roc del

(Sornià, Fenolleda / Mosset, Conflent)

Cim (1.314 m alt) de la serra que separa la vall de l’Adasig de la vall de la Castellana, límit històric entre Catalunya i Occitània.

Ropidera

(Rodés, Conflent)

Despoblat.

Rojat, pic de

(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, el Tec, Vallespir)

Cim (2.724 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó i del pic de Tretzevents, termenal dels tres municipis.

Roja, vall de -Conflent-

(Conflent)

Vall del massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l’Escolà (2.463 m alt), a l’oest de roca Colom (2.507 m), amb el puig de la collada Verda (2.403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2.316 m alt), que limita amb el Vallespir.

La gran vall s’engorja al pas de Rojà, i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent, Saorra (on s’eixampla per a formar la vall de Saorra) i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent.

Rocnegre

(Conflent / Vallespir)

Serra (2.763 m) del Pirineu axial, situada al nord del massís del Canigó, que separa les dues comarques, així com la conca de la Tet (vessant septentrional) de la conca del Tec (vessant meridional).

Assoleix la seva màxima altitud al pic de Tretzevents.

Roca de Nyer, la

(Nyer, Conflent)

Santuari de la Mare de Déu de la Roca.

Capella de l’antic castell de la Roca de Nyer, situat a l’esquerra de la riera de Mentet, a la sortida de les gorges de Nyer, aigua amunt de l’actual poble.