Arxiu d'etiquetes: Garrotxa

Torn, el

(Sant Ferriol, Garrotxa)

Poble, situat a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera del Torn.

L’església parroquial de Sant Andreu havia estat possessió de Sant Pere de Besalú; té per sufragània la de Ventajol (Pla de l’Estany).

Dins el terme hi ha el seminari menor i santuari del Collell.

Toralles

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Poble, situat als vessants meridionals del Montpetit, centrat per l’església de Sant Martí, romànica, antiga parròquia actualment sufragània de la de Castellar de la Muntanya.

El lloc és esmentat ja el 977, i des de mitjan segle XI ho és el castell de Toralles, que hom ha identificat amb les ruïnes que hi ha al cim del Montpetit (les quals han estat també atribuïdes al castell de Castellar de la Muntanya), i que havia format part del comtat de Besalú i després del vescomtat de Bas. El lloc pertanyia al segle XVII al comtat de Montagut.

Talaixà

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Poble, situat dins l’antic terme d’Oix, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica d’origen i refeta modernament, situada al peu de l’encinglerada serra de Talaixà (1.252 m alt), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol.

L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina; passà després a dependre de Sant Llorenç del Munt.

Solà-Morales, can

(Olot, Garrotxa)

Casa, situada al Firal de la ciutat, de la família Solà-Morales.

Guarda mostres interessants de decoració d’interiors dels segles XVIII i XIX, com l’oratori i el seu retaule, del 1789, la cambra de respecte i la galeria d’accés a l’oratori (del començament del segle XIX).

La façana fou restaurada entre 1912-16 per Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració de l’escultor Eusebi Arnau, i és una mostra important de l’art modernista a Olot.

Ha estat declarada d’interès històrico-artístic.

Sespasa, castell

(Sales de Llierca, Garrotxa)

(o castell d’Espasa)  Antic castell, situat dalt un penyal, prop del pas d’en Roca, enlairat a l’esquerra del Llierca, al sud-oest dels cingles de Gitarriu.

Esmentat a mitjan segle XIII, formava part de la baronia de Sales.

Ser, el

(Garrotxa)

Afluent dretà del Fluvià.

Neix als vessants septentrionals de la serra de Finestres: travessa després el terme de Sant Ferriol (on rep el riu Tort per la dreta) i entra al Pla de l’Estany pel de Sant Miquel de Campmajor, on rep per la dreta la riera de Campmajor; dins el de Serinyà rep la riera de Rodeja per la dreta, i desemboca al seu col·lector al límit amb el terme de Dosquers, aigua avall de Besalú.

Segueró

(Beuda, Garrotxa)

Poble, al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).

És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada (segle XV), i modificada a l’interior (conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del segle XVI de Pere Mates).

El lloc és esmentat el 1011; Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú.

Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró.

Santa Pau, vall de

(Garrotxa)

Vall, solcada pel Ser, afluent de la dreta del Fluvià. És una conca secundària, que forma part de la fossa d’Olot-Mieres, formada per les falles perpendiculars als horsts del Corb-Finestres-Rocacorba i de Sant Julià, entre els quals és situada.

La presència de formacions volcàniques determina un paisatge característic, gràcies al corrent de lava compacta procedent de diversos volcans, que recorre la vall. Els dipòsits de les boques eruptives (grederes) són molt importants.

Sobre el corrent basàltic que omple el fons de la vall s’han establert conreus (cereals i farratge), aprofitant la fertilitat del terreny. El principal nucli és la vila de Santa Pau.

Santa Pau, baronia de

(Catalunya, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.

Al segle XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau. Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran (I) Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug (V) Ademar de Santapau i Roís de Liori.

El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia -aleshores en possessió de la filla d’Hug (V)- al marit de Joana, Berenguer (V) d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència.

El baró Antoni (I) d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la baronia als seus descendents agnaticis i, si aquests mancaven, als descendents també agnaticis de la seva filla Anna, muller d’Enric de Sentmenat.

A la mort (1693) del darrer descendent agnat del vinculador, la baronia passà, de fet, al seu nebot de germana, Antoni d’Oms-Cabrera-Desbosc, i a la filla d’aquest, Gaietana, marquesa de Moja; però el marquès de Castelldosrius, Manuel de Sentmenat, aleshores representant la descendència de la filla -Anna- del vinculador, inicià un plet per a la possessió de la baronia i començà a emprar el títol de baró i a cognomenar-se Oms de Santapau. A la seva mort continuà el plet el fill Fèlix, que el guanyà per sentència del 1730, confirmada el 1739.

D’un arranjament entre ambdues parts resultà que el títol de la baronia passà als Castelldosrius, i les possessions i castells d’aquesta restaren per als marquesos de Moja.

La baronia fou reconeguda com a títol del regne, el 1915, a favor del marquès de Castelldosrius.

Santa Maria de Romeria

(Mieres, Garrotxa)

Església, sufragània de la parròquia de Sant Pere, al sud de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera.

El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017. El 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la cellera nova de Romeria.

El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan segle XVIII. La marededéu de fusta policromada (fi del segle XIII) fou destruïda el 1936; ha estat reconstruïda.