Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Casas i Barbosa, Josep

(Barcelona, 1846 – 1896)

Electricista. Publicà diversos llibres de divulgació sobre els progressos tècnics del seu temps.

Fundà la revista “La Ciencia Eléctrica”.

Bouvij, Paul

(Amsterdam, Holanda, 1807 – Barcelona, 1867)

Enginyer. S’exilià a Barcelona el 1835.

Establert poc temps després a Mallorca, intentà diverses explotacions mineres, introduí els molins de vent per a fer pujar aigua i dirigí la dessecació del prat de Sant Jordi (1846-49). Es relacionà amb els intel·lectuals mallorquins liberals i fou membre actiu de l’Ateneu Balear.

És autor de Reseña geognóstica de la isla de Mallorca (1852) i Ensayo de una descripción geológica de la isla de Mallorca (1867).

Bosch (varis)

Ildefons Bosch  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.

Pau Bosch  (Catalunya, 1791 – 1831)  Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.

Rafael Bosch  (Barcelona, segle XVII – 1662)  Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.

Ramon Bosch  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)  Argenter. Establert a Barcelona.

Bosch-Labrús i Blat, Lluís

(Barcelona, 27 maig 1870 – Ginebra, Suïssa, 15 setembre 1942)

Enginyer. Fill de Pere Bosch i Labrús, del qual fou seguidor del seu ideari.

Presidí diversos organismes econòmics, entre ells el Foment del Treball Nacional (1929-36).

El 1928 publicà la narració poemàtica titulada Los almogávares.

Bauzà Ravena, Felipe

(Madrid, 1801 – 1875)

Enginyer de mines i geòleg. Fou inspector de mines a Riotinto, a Madrid i a Barcelona.

Publicà Bosquejo geológico del distrito de Barcelona, amb un apèndix relatiu a tot el Principat.

Del 1864 al 1873 presidí la comissió que féu el mapa ecològic de l’estat espanyol.

Ballester i Bellver, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, 1833 – Xest, Foia de Bunyol, 1867)

Enginyer naval. És autor de remarcables estudis de la seva especialitat.

Balcells i d’Otto, Marià

(Tarragona, 1863 – Boston, EUA, segle XX)

Enginyer i jesuïta. Abandonà la carrera d’enginyer militar, que exercia ja amb el grau de capità, per entrar en religió.

És autor de les obres de l’Observatori de l’Ebre.

Barraquer i Rovira, Carles

(Girona, 3 gener 1833 – Madrid, 1902)

General d’enginyers. Germà de Joaquim. Des 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i lluità en la Tercera Guerra Carlina el 1873-75.

El 1895 dirigí la ràpida fortificació de l’Havana. Tornà a la península el 1897 i als seus darrers anys dirigí a Madrid l’Instituto Geográfico y Estadístico.

Barraquer i de Puig, Joaquim

(Girona, 22 octubre 1845 – Barcelona, 31 juliol 1909)

Enginyer militar, Participà a les campanyes contra els carlins.

El 1884 fou traslladat a les Filipines, on intervingué a la realització d’importants obres públiques. En tornà l’any 1892. Ascendí a general.

Argemí i Fontanet, Josep Maria

(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juliol 1920 – Barcelona, 8 gener 1961)

Enginyer tèxtil, productor i director de cinema.

El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social.

El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.