Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Balcells i d’Otto, Marià

(Tarragona, 1863 – Boston, EUA, segle XX)

Enginyer i jesuïta. Abandonà la carrera d’enginyer militar, que exercia ja amb el grau de capità, per entrar en religió.

És autor de les obres de l’Observatori de l’Ebre.

Barraquer i Rovira, Carles

(Girona, 3 gener 1833 – Madrid, 1902)

General d’enginyers. Germà de Joaquim. Des 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i lluità en la Tercera Guerra Carlina el 1873-75.

El 1895 dirigí la ràpida fortificació de l’Havana. Tornà a la península el 1897 i als seus darrers anys dirigí a Madrid l’Instituto Geográfico y Estadístico.

Barraquer i de Puig, Joaquim

(Girona, 22 octubre 1845 – Barcelona, 31 juliol 1909)

Enginyer militar, Participà a les campanyes contra els carlins.

El 1884 fou traslladat a les Filipines, on intervingué a la realització d’importants obres públiques. En tornà l’any 1892. Ascendí a general.

Argemí i Fontanet, Josep Maria

(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juliol 1920 – Barcelona, 8 gener 1961)

Enginyer tèxtil, productor i director de cinema.

El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social.

El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.

Volart, Joaquim

(Catalunya, segle XIX – Manresa, Bages, 1900)

Enginyer. Era especialista en camins, canals i ports.

Treballà en el ferrocarril de Berga i en altres obres d’importància per al servei de comunicacions de Catalunya.

Fou publicista bastant actiu en diaris i revistes.

Vidal i Españó, Manuel

(Barcelona, 1905 – 1984)

Enginyer industrial. Format a l’Escola d’Enginyeria Civil de París, pertanyé a nombroses associacions científiques i tècniques, i ha estat guardonat amb diversos premis a l’estat espanyol.

És notable la seva tasca com a autor de milers d’articles i xerrades de divulgació científica destinats a la premsa i sobretot a Ràdio Barcelona, on col·laborà des del 1924.

Ha publicat nombroses obres tècniques de divulgació com La Proyección Cinematográfica (1954 i La energía eléctrica (1970).

Verdaguer i Coromina (germans)

Els germans Àlvar, Celestí i Dionís foren fills de l’impressor Joaquim Verdaguer i Bollich.

Àlvar Verdaguer i Coromina  (Barcelona, 1840 – 1915)  Enginyer industrial. Continuà al davant dels negocis establerts pel seu pare i engrandí especialment el negoci de llibreria. Col·laborà a “Lo Gai Saber”, “La Renaixença” i “Calendari Català”, on publicà una versió rimada de Fénelon (Les màximes i consells, 1879).

Celestí Verdaguer i Coromina  (Barcelona, segle XIX – 1885/6)  Impressor. El 1877 s’establí individualment i introduí noves tècniques (imprimí directament sobre fulls de metall) i nous gusts (grans cartells, cromolitogràfics, fulls de paper calats, etc).

Dionís Verdaguer i Coromina  (Barcelona, segle XIX – 1858)  Dibuixant de cartells. Treballà a París.

Verboom, Jorge Próspero de

(Brussel·les, Bèlgica, 9 gener 1665 – Barcelona, 19 gener 1744)

Enginyer militar i marquès de Verboom.

Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona.

En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera.

Fou governador de Barcelona el 1718.

Vallmitjana i Abarca (germans)

Els germans Agapit i August eren fills de Venanci Vallmitjana i Barbany.

Agapit Vallmitjana i Abarca  (Barcelona, 20 febrer 1850 – 10 juny 1915)  Escultor. Ajudà al seu pare al seu taller, sobretot després de la mort del seu oncle Agapit. Com aquest, fou un animalista notable.

August Vallmitjana i Abarca  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Enginyer químic. Fou el pare d’August i d’Hubert Vallmitjana i Garrido.

Tulla i Planella, Josep

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Enginyer. Dirigí la construcció de la fàbrica de tabacs de Tarragona.

Durant les obres descobrí la gran necròpoli romana de la ciutat. Recollí i ordenà un gran nombre de troballes. Per tal de conservar-les, aconseguí del govern espanyol una subvenció per a l’establiment d’un museu.