Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Torrent i Albertí, Joaquim

(Girona, segle XIX)

Mestre d’obres. Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals. Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí (1850), Llistosella (1852), Vidal (1854), Rich (1855) i Camprodon (1857).

Col·laborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí (1859-64) i en la reforma del seminari (1857). Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca (1876).

Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta (1844-46) i membre de la milícia nacional.

Suñol i Gasòliba, Esteve

(Barcelona, 14 gener 1856 – 19 març 1913)

Escriptor i enginyer. Fou un actiu excursionista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

Exercí la crítica musical a “La Renaixença” i “La Veu de Catalunya”, des d’on impulsà el wagnerisme.

Publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries (1903). Altres narracions seves foren recollides a “Lectura Popular”.

Soler i Santaló, Juli

(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)

Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.

Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).

Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).

Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.

Societat Catalana de Tecnologia

(Catalunya, 1986 – )

(SCT)  Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada com a continuació de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.

Entre les seves activitats es destaquen els cursos organitzats en col·laboració amb la CIRIT i l’edició de publicacions (Butlletí, Monografies); convoca cada any un premi per a estudiants.

Enllaç web: Societat Catalana de Tecnologia

Serrat i Bonastre, Josep

(Barcelona, 26 octubre 1869 – 24 gener 1946)

Enginyer industrial.

Ocupà càrrecs importants d’ensenyament, com els de professor de màquines i sots-director de l’Escola d’Enginyers de Bilbao, professor de tecnologia i de resistència de matèries de l’Escola de Treball de la Mancomunitat de Catalunya, i de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de Barcelona.

Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts. Fou sots-director de la Maquinista Terrestre i Marítima.

És autor de moltes traduccions d’obres tècniques estrangeres i dels treballs originals La electrificación de fábricas y talleres i Tecnología industrial.

El seu germà fou Francesc Serrat i Bonastre  (Barcelona, 9 gener 1871 – Madrid, 20 desembre 1952)  Diplomàtic. Fou ambaixador a Tànger, Belgrad (1924), Viena (1926), etc.

Serra i Valls, Josep Maria

(Barcelona, 1876 – 1955)

Enginyer. Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano. Durant quinze anys treballà als Altos Hornos de Vizcaya. Novament a Barcelona, s’integrà als tallers Damians.

Projectà i dirigí, entre d’altres, la construcció de l’esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàl·liques dels palaus de l’Exposició de Montjuic i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat (inaugurat el 1929), la seva màxima realització.

Exercí també la docència a l’Escola del Treball, d’on fou degà.

Serra i Canals, Francesc

(Barcelona, segle XVIII)

Tècnic metal·lúrgic.

Emigrà al Perú, on influí en l’establiment d’una indústria metal·lúrgica per aprofitar els recursos de les mines del país.

És autor d’un Tratado del beneficio de minas de plata, por amalgamación, según se practica en América.

Sans i Guitart, Pau

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1836 – Barcelona, 1901)

Polític i enginyer industrial.

Fou el primer president de la Lliga de Catalunya (1887) i ho fou també de la Uniò Catalanista. Fou redactor de “La Renaixença” des del 1886.

Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción (1868) i una Guía del maquinista… (1888-90), que fou reeditada sovint.

Fou el pare de Joaquim Sans i Oliveras (Barcelona, segle XIX – 1914)  Enginyer industrial. Fou catedràtic de l’Escola Industrial de Terrassa.

Salvat i Juncosa, Francesc

(Girona ?, segle XIX)

Mestre d’obres, agrònom i director de camins veïnals. Titulat mestre d’obres a Barcelona (1872) i a Madrid (1886). Fou membre de l’Associació Literària de Girona.

Féu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà principalment a Girona (1872-1900). Féu la reforma de la fàbrica La Gerundense (1873-99), el col·legi de Caritat (1884), la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates (1886), dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en col·laboració amb Manuel Almeda (1877-1901), la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret (1892), la construcció de la capella neogòtica de les josefines (1893), el convent de les dominiques (1896) i la urbanització dels jardins del palau episcopal (1881-98).

A part, construí la casa Girbau de Palafrugell (1895) i diversos habitatges particulars a Girona, que el convertiren en el màxim ideòleg de la urbanització de la carretera de Barcelona.

Saltor i Lavall, Gil

(Maçanet de la Selva, Selva, 5 maig 1862 – Barcelona, 13 juny 1909)

Metge. Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l’any 1883. Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal.

El 1889 obtingué la càtedra d’histologia i anatomia patològica de València; més tard passà a Barcelona (1892), on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica.

Fou germà d’Octavi Saltor i Lavall  (Barcelona, 1875 – 1914)  Enginyer. Fou catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la “Revista Tecnológica Industrial”. Fou el pare de l’escriptor i polític Octavi Saltor i Soler.