Arxiu d'etiquetes: erudits/es

Vega i de Sentmenat, Josep de

(Cervera, Segarra, 1754 – 1831)

Erudit i polític. Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes.

Fou síndic i regidor de l’ajuntament de Barcelona i el 1808 fou nomenat per assistir a la junta de Baiona. Després del 1810 fou elegit diputat a les corts de Cervera i anà després a Cadis.

Mantingué una extensa relació epistolar amb personalitats de l’època. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1772 i hi presentà interessants treballs, com un estudi sobre els trobadors provençals i catalans.

Escriví també unes Memorias y noticias para la historia de San Félix Mártir gerundense… (1798) i una Relación de la exemplar vida, virtudes y letras del P. Pedro Ferrusola… (1808).

El 1790 començà a explicar la filosofia suarista a la universitat de Cervera.

Fou un dels primers col·lectors de poesia popular, de la qual recollí un extens mostrari, que passà posteriorment a Marià Aguiló.

Vayreda

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Família d’artistes i intel·lectuals. Té la seva casa pairal a Olot (Garrotxa), i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona.

Els primers membres foren els germans Joaquim, Estanislau i Marià Vayreda i Vila.

Vargas Vila, José María

(Bogotà, Colòmbia, 23 juny 1860 – Barcelona, 23 maig 1933)

Escriptor i intel·lectual. Com a exiliat residí a Veneçuela, als EUA i a diverses capitals europees, sempre fent una important tasca literària i periodística.

Escriví Flor del fango (1895), Ibis (1899) i La demencia de Job (1915), entre moltes altres obres.

El 1918 s’instal·là a Barcelona.

Valls i Geli, Cir

(Rupià, Baix Empordà, 16 setembre 1741 – Barcelona, 1818)

Erudit. Doctor en teologia, fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, catedràtic del seminari i beneficiat de la seu de Girona (1793).

Publicà diverses obres religioses en castellà (El ilustre obispo y mártir san Narciso, modelo de santa vida, 1792); entre el 1802 i el 1817 escriví una Col·lecció de poesies catalanes i treballs històrics que han restat inèdits (Dissertació demarcant els pobles de Catalunya anomenats ilergetes, cossetanys i suessetans, Notícia de les guerres en quines van distingir-se els prínceps de Catalunya).

Torres i Amat de Palou, Ignasi

(Sallent de Llobregat, Bages, 12 març 1768 – 26 maig 1811)

Eclesiàstic i erudit. Germà de Fèlix. Era deixeble i nebot de l’arquebisbe Amat.

Fou catedràtic de filosofia i teologia i director de la biblioteca pública diocesana de Barcelona. Succeí en aquest càrrec al seu oncle. Reuní a l’esmentada biblioteca un gran fons d’autors catalans, que resultaren utilíssims per als estudis del seu germà Fèlix. Ell mateix hi col·laborà com a redactor.

El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres. Hi féu alguns treballs, el de major interès és el titulat ¿Qué autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelos para arreglar la ortografía catalana?.

El 1807 fou nomenat degà de Girona, d’on hagué de fugir en arribar-hi les tropes franceses durant la guerra del Francès. En aquesta avinentesa perdé els seus llibres i papers, amb gran part del material que havia reunit per a un diccionari d’autors catalans. El seu germà seria el que duria endavant el valuós projecte.

Torquemada, Joan de

(Castella, segle XV)

Erudit. Es casà amb Basilissa, de la poderosa família dels Bardaixí, el 1491.

Procurador i governador general del comtat de Ribagorça per Alfons d’Aragó, duc de Vilafermosa i alcaid de Benavarri. Fou tresorer reial en absència de Lluís Sanxis, que obtingué el càrrec abans del 1500.

Recollí dades històriques sobre la història ribagorçana i el llinatge dels Bardaixí.

Taverner i d’Ardena, Oleguer de

(Catalunya, 1676 – Barcelona, 1727)

Noble i erudit. Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, i germà de Josep. Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d’Ardena i Darnius, amb el qual és generalment conegut. Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l’orde de Sant Joan.

Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques; però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l’heràldica catalana (Adarga Catalana).

Fou així mateix un cartògraf notable: Mapa de los condados de Rossellón y Cerdaña (Perpinyà 1707) i la seva obra mestra, el gran mapa del Principat de Catalunya, gravat el 1726 per Marc Lomelin.

Soler i Terol, Lluís

(València, 1888 – Manresa, Bages, 23 setembre 1958)

Doctor en medicina, en dret i en filosofia i lletres. Fill de Leonci Soler i March.

Publicà obres d’investigació, com Perot Rocaguinarda (1909) i Igualada i les batalles del Bruc (1930). És autor de diverses obres dramàtiques, entre les quals la tragèdia en vers Màners (1919).

Societat Catalana d’Estudis Clàssics

(Catalunya, 1980 – )

(SCEC)  Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Constituïda per fomentar el conreu regular i rigorós de la filologia, la literatura, l’art i el pensament clàssics dins l’àmbit de Catalunya. La integren uns cent-vuitanta membres (1987) i és regida per una junta.

La seva activitat se centra preferentment en l’organització de conferències, cicles i altres actes culturals, així com en la publicació d’una revista d’investigació (“Ítaca”, des del 1985).

Enllaç web: Societat Catalana d’Estudis Clàssics

Siurana i d’Ossó, Joan Baptista

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 24 març 1786 – Torredembarra, Tarragonès, 4 desembre 1849)

Militar i erudit. Estudià a Tortosa, Osca i Saragossa.

El 1808 ingressà en l’exèrcit per a combatre els francesos; defensà Mequinensa, i en retre’s la vila fou fet presoner i dut a França (1810). Alliberat (1813), exercí diversos càrrecs militars.

Traslladat a Barcelona, redactà un Diccionario cortográfico del Principado de Cataluña, acabat el 1825 i que restà inèdit.