Arxius mensuals: Octubre de 2022

Sant Just

(Camarasa, Noguera)

Llogaret, al terme de Fontllonga, dependent de la parròquia de la Règola, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àger.

Sant Julià de Pera

(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)

Antic poble, a la vall de la Vansa, potser identificable amb l’església de Sant Julià propera a Sisquer.

Sant Julià de les Olles

(Osona)

Nom popular donat a la població de Sant Julià de Vilatorta des del segle XVI per la seva antiga indústria dels terrissers, especialitzats a fer olles.

Sant Julià de Bellpuig

(Osona)

Nom antic de la població de Sant Julià de Vilatorta, que li fou donat, des del segle XIV, pel veïnatge del casal de Bellpuig.

Sant Josep, marquesat de

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1720 a Joan Milà d’Aragó i Macip, secretari de la cambra reial per la corona d’Aragó, fill dels barons d’Otos.

Ha passat als Pedro, als Moore i als Tamarit.

Sant Josep, Josep de

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona, 1718)

Religiós carmelità descalç. Fou prior del convent de Barcelona.

Deixà uns annals del seu orde i d’altres escrits.

Sant Jordi, mestre de

(Catalunya, segle XV)

Pintor anònim. Autor del retaule de Sant Jordi (Art Institute de Chicago i Louvre de París) i d’altres obres abans d’ésser documentalment identificat amb Bernat Martorell.

Sant Jordi, Jordi de

(País Valencià, vers 1400 – 1424)

Cavaller i escriptor. És un dels lírics més importants de la literatura catalana anterior a Ausiàs Marc. Poeta cortesà i militar, va estar al servei d’Alfons el Magnànim, el qual seguí en el setge de Bonifaci i el 1422 apareix atestat al costat del rei a Nàpols, ciutat en la qual fou presoner de Francesco Sforza (testimoni d’aquesta captivitat és el seu poema Presoner).

Per a la seva obra pren temes ja tractats pels trobadors. El poema Lo setge d’amor és una al·legoria pròpia de poetes cavallers, amb ascendència ovidiana. Una de les seves composicions més conegudes és La Passió d’Amor, joc al·legòric sobre l’amor que mostra una marcada diferència envers el Roman de la Rose.

Una altra característica notable d’aquest poeta és la d’intercalar citacions de versos procedents d’altres composicions trobadoresques, tot acceptant els models dels trobadors dels segles XII i XIII i allunyant la seva poesia dels esquemes creats pel Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa.

Escriptor en català, es val encara de gran nombre de provençalismes. Tal com feren altres poetes, utilitza els senhals per cantar una dama, que en molts d’ells és la reina Margarida de Prades. No n’han pervingut gaires poemes.

Sant Jordi, bandera de

(Catalunya)

Ensenya de la Diputació del General de Catalunya, blanca amb la creu de Sant Jordi.

Hi era en tots els edificis de la Generalitat a l’edat mitjana, i va esdevenir la de l’exèrcit de Catalunya, i la Gran Companyia Catalana ja l’usava.

Sant Joan Degollaci

(Puig-reig, Berguedà)

Ermita, vora el Llobregat, sobre el pont del Guixaró, al nord de la vila.

És d’origen romànic.