Arxiu d'etiquetes: filòsofs/es

Eiximeno, Antoni

(Catalunya ?, segle XVII – segle XVIII)

Religiós jesuïta i filòsof. És autor d’un tractat notable, Institutiones philosophicae, en el qual s’oposava a l’acceptació de la metafísica, i del llibre De studiis philosophici et mathematicis instituendis, basat en el pensament empíric francès i anglès.

Duran de Baldac, Pere

(Girona, segle XIII – 1321)

Heterodox. Defensà i difongué les doctrines dels beguins contra l’autoritat de l’Església, el matrimoni i la propietat.

Processat pel bisbe Pere de Rocabertí i per l’inquisidor Arnau Burgnet, fou cremat públicament amb la seva muller Sicília.

Doctor Il·luminat, el

Nom donat a Ramon Llull per la filosofia escolàstica.

Comas i del Brugar, Miquel

(Forallac, Baix Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Filòsof. Ensenyà filosofia i teologia a la universitat de Barcelona.

Escriví en llatí diversos tractats de filosofia aristotèlica.

Casanova, Josep

(Barcelona, 1725 – Catalunya, segle XVIII)

Jesuïta. Ensenyà filosofia a Barcelona i a Girona, i fou catedràtic de prima a Cervera, on destacà a la nova universitat.

Bonafós, Vidal

(Barcelona, segle XV)

Filòsof hebreu. Fou un dels homes de més prestigi de la comunitat de la ciutat pel seu talent i el seu saber.

Abat, Antoni

(Cardona, Bages, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Teòleg i filòsof.

Professà el 1678 al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona. Fou professor de teologia moral a Barcelona i a Roma.

En morir, preparava l’edició d’una Theologia moralis i d’una Philosophia.

Zerahya ben Ishaq ha-Leví Gerundí

(Girona, 1130 – Provença, França, vers 1190)

Metge, poeta, gramàtic, filòsof i talmudista jueu. Fill d’Ishaq ben Zerahya. Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl.

Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant: el Sèfer ha-Saba, el Sela’ha-Mahloqet, contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor, punt de referència dels talmudistes posteriors.

Escriví també cartes en prosa rimada i una trentena de poesies religioses.

Zerahya ben Ishaq Gràcia

(Barcelona, segle XIII – Roma, Itàlia, segle XIII)

Metge, filòsof i traductor jueu.

El 1277 s’establí a Roma, on són datats diversos comentaris bíblics i traduccions de l’àrab a l’hebreu de llibres de medicina i filosofia.

Es conserven d’ell una desena de poesies religioses.

Yeda’ya ben Abraham ha-Peniní

(Perpinyà, segle XIII – segle XIV)

(o Bonet Abraham)  Poeta, metge, filòsof i moralista jueu. Fill d’Abraham ha-Bedersí. Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona.

Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaslut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia. A 18 anys escriví una rèplica al Sone Näsim de Yehudà ibn Sabbetay, en defensa de les dones.

Escriví també comentaris filosòfics a l’Haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna.

Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Behinat ‘Olam, tractat moralitzant que ha tingut més de 70 edicions.