Arxiu d'etiquetes: filòsofs/es

Textos Filosòfics

(Catalunya, abril 1981 – 2000)

Col·lecció de texts dels més importants pensadors, patrocinada per la Fundació Jaume Bofill, editada per l’Editorial Laia (amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya) i assessorada per professors de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Inclou 150 títols, amb obres de més de 90 filòsofs i amb algunes antologies d’altres pensadors o corrents més significatius de tota la història de la filosofia.

El ritme de publicació fou d’uns 8 volums per any.

Surís i Baster, Miquel

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 31 maig 1825 – Albacete, Castella, 20 gener 1856)

Filòsof. Deixeble de Martí d’Eixalà, fou diputat a corts per Girona (1854).

Obres: La paz en el siglo XIX o teoría sobre la constitución del poder político y rehabilitación del poder moral en Europa (1851) i una adaptació de l’obra docent de filosofia de Gernsez, en la qual afegí Reseña histórica de la filosofía en España (1847).

Societat Filosòfica

(Barcelona, 11 juliol 1815 – 1821)

Entitat creada amb la finalitat explícita d’exercitar la metafísica, física, oratòria i poesia. Joaquim Llaró en fou el seu màxim animador, i els seus fundadors eren joves intel·lectuals del moment.

Una primerenca escissió (19 octubre), de la qual formava part B.C. Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques.

L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior (“Semanario Erudito”, després “Periódico Erudito”), on aparegueren nombrosos poemes (de caràcter encara neoclàssic) i treballs científics, però molt pocs d’històrics i d’escàs interès.

Filosòficament fou antiscolàstica, i científicament era influïda per França i Anglaterra (en concret, cal esmentar la influència d’Adam Smith en l’aspecte econòmic, de qui traduïren alguns fragments).

Deixà d’existir, després d’èpoques de molt poca activitat, a causa de l’ingrés de la major part dels seus membres a l’Acadèmia de Bones Lletres o a la de Ciència i Arts de Barcelona.

Societat Catalana de Filosofia

(Catalunya, 17 gener 1923 – )

(SCF)  Entitat creada com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a la promoció dels estudis filosòfics a Catalunya. Josep M. Llovera en fou el primer president, i Ramon Turró el delegat de l’Institut.

Edità un “Anuari” i propulsà l’elaboració d’un vocabulari filosòfic català, projecte que quedà paralitzat, juntament amb la resta de les actuacions de l’entitat, a causa de la Dictadura de Primo de Rivera.

Reprengué les seves activitats el 1980. Posteriorment dinamitzà diversos grups de treball, que divulguen internacionalment la investigació catalana.

Enllaç web: Societat Catalana de Filosofia

Sibiuda, Ramon

(València o Barcelona, 1385 – Tolosa, França, 29 abril 1436)

Filòsof. És conegut també amb els noms de Sebonde, Sebond, Sabunde, Sebunde i Sibiude. Fou mestre en arts, medicina i teologia, i llicenciat en dret canònic. Professor a la universitat de Tolosa del 1434 al 1436.

Personalitat plenament renaixentista en molts aspectes, la seva doctrina ja va adquirir àmplia ressonància essent ell encara viu.

El concili de Trent va condemnar el pròleg de la seva obra Theologia naturalis seu liber creaturarum o Liber de homine, que enclou allò que de més modern conté el seu pensament: l’home com a centre i punt culminant de la Creació, llibertat de la consciència en les qüestions de la fe i afirmació que és possible conèixer les veritats de la fe cristiana a través de la lectura del Llibre de la naturalesa.

Va influenciar Montaigne, que en fou el primer traductor, i Pascal.

Serra i Portell, Antoni

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Filòsof. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on gaudí de fort prestigi. Pertanyia a l’Acadèmia dels Desconfiats.

El 1713 se n’anà de Barcelona per evitar de trobar-s’hi durant el setge de les forces de Felip V.

Sala i Vilaret, Pere

(Vic, Osona, 1839 – Barcelona, 10 gener 1916)

Filòsof i periodista.

Havia estat ordenat sacerdot, però abandonà l’estat religiós.

Fou col·laborador molt actiu del diari barceloní “El Diluvio”.

Sala i Molins, Lluís

(Santpedor, Bages, 1935 – )

Filòsof. Catedràtic de filosofia política a la Universitat de la Sorbona (París).

Dedicat a l’obra de Ramon Llull i a la Inquisició, ha publicat La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle (1974), Nicolau Eymerich. Le manuel des inquisiteurs (1973) i Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494 (1981).

Ha conreat la filosofia política en obres com ara La loi, de quel droit?

Safont i de Ferrer, Joan de

(Besalú, Garrotxa, 15 juliol 1789 – Barcelona, 23 febrer 1847)

Historiador i filòsof. Fill del donzell Joan Francesc de Safont-Cella i Pau. Fou el darrer representant d’aquesta família de Besalú.

Benedictí, fou abat de Sant Pau del Camp. Catedràtic de psicologia, ideologia i lògica a la Universitat de Barcelona.

Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1835 i hi llegí una Memoria sobre los condes de Besalú en tres parts (1840-45). És autor també d’una Breve historia de la vida de los principales filósofos.

Sacrest, Esteve

(Olot, Garrotxa, 1850 – Madrid, 1914)

Filòsof i moralista. Dominicà (1870), exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre d’altres el de superior de la nova fundació del convent de Barcelona. L’any 1896 fou elegit provincial, càrrec que exercí dues vegades més.

A ell es deu en gran part la restauració de les províncies dominicanes d’Aragó i de la Bètica, així com la fundació de la revista “La Ciencia Tomista”.

És autor de diversos tractats pietosos i teològics, com una Teologia Moral (1906).