Arxiu d'etiquetes: filòsofs/es

Abü-l-Salt Umayya

(Dénia, Marina Alta, 1067 – El Mahdia, Tunísia, 1134)

Metge, filòsof i teòleg. A Dénia fou deixeble del qui fou cadí de València al-Waqasi, de qui heretà la cultura enciclopèdica. Recorregué al-Andalus i el nord d’Àfrica.

El 1095 fou expulsat d’Alexandria, per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zirís de Tunis, on fou molt ben acollit.

És autor de nombroses poesies, una obra de música i de diverses obres matemàtiques i astronòmiques. Arnau de Vilanova traduí de l’àrab alguns dels seus escrits mèdics. Publicà els llibres: Taqwin al-Dihn  (“Rectificació de la ment”) (filosofia), Tractat dels medicaments simples (medicina) i Tractat sobre l’ús de l’astrolabi (astronomia).

Vilar (varis)

Bernat Vilar  (Barcelona, segle XVII – 1693/94)  Escultor. És autor de l’excel·lent columna salomònica de la creu que s’alça al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu, a Barcelona. L’obra fou enllestida el 1691.

Joan Vilar  (Catalunya, segle XV)  Jurista. A més dels seus escrits jurídics, publicà, segons Jeroni Pau, una versió catalana del llibre De epidemia peste.

Tomàs Vilar  (Vic, Osona, segle XVII)  Filòsof i frare dominicà. És autor dels llibres In primam partem St. Thomae commentaria, en dos volums (1631-46) i Summa controversiarum in prima secundae St. Thomae Aquinatis (1647).

Sxetxet

(Barcelona, segle XII)

Poeta, filòsof i metge hebreu. Fou cap de la comunitat hebrea de Barcelona (1162-96).

Féu serveis diplomàtics per compte del rei Alfons I el Cast.

Segarra, Arnau de

(Barcelona, vers 1210 – vers 1270)

Frare dominicà, filòsof i inquisidor. Fou confessor del rei Jaume I el Conqueridor durant la campanya de Múrcia, el 1266.

Sala, Antoni

(Vall d’Aran, segle XVI – Barcelona ?, segle XVII)

Filòsof. Fou catedràtic a la facultat de Barcelona des del 1603.

És autor de dues obres amb comentaris a les doctrines d’Aristòtil (1618 i 1619).

Piquer i Bofill, Josep

(Barcelona, segle XVIII)

Frare de l’Oratori de Sant Felip Neri. Destacà pels seus coneixements filosòfics, que divulgà en unió del futur arquebisbe de Tarragona Francesc Armanyà, gran amic seu.

Pagès, Magí

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVII – Barcelona, 1659)

Religiós jesuïta. És autor d’un curs de filosofia, escrit en llatí.

Mosé ben Yehosu’a Narboni

(Perpinyà, vers 1300 – 1362)

(Vidal Bellshom)  Metge i filòsof jueu. De família narbonesa establerta a Perpinyà. Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran part de la seva biblioteca. Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria.

Hom en conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals comentaris a ibn Tufayl, a Algatzell, a Averrois -comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa al·lusió a l’ocupació del Rosselló per Pere III el Cerimoniós– i al Moré Nebukim de Maimònides -acabat el 1362, a Sòria, a punt de retornar a Perpinyà-.

Tot i aquesta producció, compta molt poc en la història de la filosofia, perquè es limita a seguir Averrois i Maimònides eclècticament i confusament.

Morat i Rufet, Antoni

(Olot, Garrotxa, segle XVIII – 1790)

Religiós augustinià i filòsof. Fou prior del monestir d’Isona (Pallars Jussà).

És autor d’obres piadoses.

Moisès, Rubèn

(Girona, segle XIII)

Filòsof hebreu. Sostingué debats teològics a Jerusalem.

Algunes obres seves foren publicades a Venècia.