Arxiu d'etiquetes: castells

Ares dels Olms (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 75,12 km2, 933 m alt, 386 hab (2014)

(ant: Ares d’Alpont, cast: Aras de Alpuente, o Aras de Los Olmos). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al peu de la serra del Sabinar i drenat pel Túria. De relleu accidentat, les explotacions forestals cobreixen més de la meitat de la superfície municipal.

La resta són conreus (blat, sègol, ordi, vinya) i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví. La ramaderia, la cria d’animals de granja i sobretot l’apicultura són part també de la vida econòmica local. Àrea comercial de Llíria. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant els darrers anys.

A la vila, emplaçada en un planell, destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida entre el 1584 i el 1592. La vila, juntament amb el castell d’Ares, passà el 1318 sota la jurisdicció de l’orde de Montesa.

Dins el terme es troben, a més, el poble de la Losilla i el santuari de Santa Catalina.

Ares del Maestrat (Alt Maestrat)

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 118,89 km2, 1.194 m alt, 210 hab (2014)

Situat en plena zona muntanyosa, al límit amb l’Aragó, on són típics els turons en forma de moles. El terme és drenat per la rambla Carbonera i la rambla de la Belluga, a la conca del Millars. Al territori abunden les rouredes, els alzinars i els pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (cereals, tubercles i llegums), i sobretot la ramaderia (bestiar oví i granges de porcí), activitats que tanmateix no han impedit una notable davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial de Vinarós.

La vila es troba al final de l’altiplà de la Canada, al peu de la mola d’Ares, sota les ruïnes del castell d’Ares, d’origen musulmà, que adquirí una gran importància estratègica durant les guerres carlines. El 1316 passà a l’orde de Montesa que la convertí en cap de la batllia d’Ares.

Dins el terme hi ha la cova Remigia, amb pintures rupestres, i les caseries del Coll d’Ares i de Santa Helena.

Enllaç web: Ajuntament

Areny de Noguera (Ribagorça)

Municipi de Ribagorça (Franja de Ponent): 119,18 km2, 709 m alt, 314 hab (2014)

(cast: Arén). Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, i drenat, a més, per la Valira de Cornudella i pels barrancs de Sant Romà i de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional del terme. Les serres de Berganui i de Sant Marc són ocupades per rouredes, alzinars i pinedes, explotades econòmicament.

La ramaderia (bestiar porcí, boví i oví), l’agricultura de secà (cereals, patates, farratges, vinya i oliveres) i de regadiu i algunes indústries derivades de l’agricultura són altres activitats econòmiques. Àrea comercial de Lleida.

La vila, centre d’una petita rodalia anomenada la Terreta, es troba al peu de les ruïnes del castell d’Areny; l’església parroquial és dedicada a sant Martí (fins al 1956 fou cap d’un arxiprestat del bisbat d’Urgell).

Dins el terme es troben els pobles de Sobrecastell, Berganui, Claravalls, Soliva i Puifell i el caseriu de Freixenet. Li foren agregats els antics municipis de Cornudella de Valira (1965) i de Betesa (1966).

Arenós -Alt Millars-

(la Pobla d’Arenós, Alt Millars)

Antic lloc, contingut dins el gran castell d’Arenós, actualment enrunat, documentat ja en època islàmica, la població del qual s’instal·là, a partir del segle XIII, al pla immediat i formà un nou nucli que rebé el nom de la Pobla d’Arenós.

Era el centre de la baronia d’Arenós.

Aramprunyà *

(Gavà, Baix Llobregat)

Grafia tradicional del castell d’Eramprunyà.

Angles, els (Capcir)

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 43,20 km2, 1.595 m alt, 541 hab (2012)

Ocupa una part de l’alta vall de la Tet i un petit sector de la vall de Lladura, a la vora de la resclosa de Matamala.

La principal font d’ingressos del municipi prové de l’explotació del bosc de la Mata (pi negre). L’agricultura i la ramaderia complementen l’activitat econòmica del municipi. Aprofitament de les pastures naturals, en funció de l’obtenció de llet. A l’estany de la Bullosa, dins el terme, hi ha també un petit centre turístic. La població, que havia experimentat una lenta devallada, inicià una certa recuperació durant el decenni 1960-70 gràcies als esports d’hivern.

El poble es troba sobre un turó, on hi havia hagut el castell dels Angles, testimoniat ja el segle X.

Amer, punta de n’

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca)

Cap de la costa, és una petita península de 200 ha, entre les platges de sa Coma i Cala Millor.

Al seu damunt es troba l’antic castell de so n’Amer, construït a partir del 1617 sobre l’emplaçament d’una antiga fortalesa.

Ambra

(Pego, Marina Alta)

Despoblat i antic castell, situats al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra de Bodoix.

Despoblat amb l’expulsió dels moriscs, és actualment una masia.

Altura -Vallès Occidental-

(Sabadell, Vallès Occidental)

Antic castell, origen de la parròquia de Sant Julià d’Altura.

Altamira, palau d’

(Elx, Baix Vinalopó)

Castell. Assentat vora el palmerar, al vessant del riu Vinalopó. Construït el 1557 sobre les restes d’una fortificació anterior.

Pertanyé als marquesos d’Elx, títol que passà a la casa comtal d’Altamira.

Actualment està en perfecte estat de conservació i alberga el Museu Arqueològic Alejandro Ramos.