(Barcelona, 3 desembre 1890 – Argentina, 1940)
Professor de música. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.
Partí a l’Argentina, on fundà i dirigí l’orfeó del Casal Català de Tucumán. Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador d’un conservatori que duu el seu nom, a Salta.
(Barcelona, 1973 – 5 octubre 2000)
Sala de concerts emblemàtica que esdevingué nucli de les activitats sòcio-musicals de la ciutat del final dels anys 1970, tot convertint-se en escola de música moderna i segell discogràfic.
Situada primer al carrer de l’Argenteria i després al carrer dels Almogàvers, veié néixer i actuar formacions com l’Orquestra Plateria i l’Orquestra Mirasol o músics com Gato Pérez (fundador del segell discogràfic Zeleste), Carles Benavent, Jorge Pardo, Pau Riba, Toti Soler, etc.
(Gelida, Alt Penedès, 1 març 1861 – Barcelona, 8 març 1931)
Pedagog, escriptor, músic i eclesiàstic. A disset anys dirigia la banda de l’Asil de Sant Joan de Déu de Barcelona. Ingressà com a religiós en aquella congregació. Fou el primer mestre del seu germà Amadeu. Cantà missa el 1888.
Visqué a Màlaga, Cienpozuelos i Palència, dedicat a la labor humanitària prop d’orfes i d’alienats, entre els quals organitzava conjunts musicals.
Inventà una màquina de comptar denominada aritmòmetre. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia Pedagògica Catalana.
Publicà diverses obres literàries, com Col·lecció de poesies, Historia de l’Esperit Sant i Poema de l’Esperit Sant.
(Barcelona, 1883 – segle XX)
Clarinetista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Ha estat membre de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica, de la Banda Municipal de Barcelona i del Sextet Granados.
Era professor al Conservatori Municipal de Música.
(Montserrat, Bages, 1890)
Himne religiós, que el poeta Jacint Verdaguer dedicà a la Verge de Montserrat, el qual fou musicat l’any 1890 pel compositor Josep Rodoreda, amb motiu de les festes del mil·lenari.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1 novembre 1771 – 11 gener 1825)
Músic i frare benedictí. Cosí germà de Salvador. Pertanyia a la comunitat de Montserrat, d’on fou deixeble d’Anselm Viola i de Narcís Casanoves, i hi professà l’any 1791.
Hi fou mestre de l’escolania i destacà com a organista, i com a tal també actuà a Sant Benet de Bages.
Escriví obres per a instruments de teclat, entre les quals sobresurt un recull de sonates per a orgue que compongué l’any 1787.
(Moià, Bages, 1868 – Barcelona, 29 desembre 1954)
Músic. Germà de Francesc. Estudià a Roma, i de tornada a Barcelona fou deixeble d’Enric Morera i d’Antoni Nicolau. L’any 1912 fou mestre de capella de la seu de Barcelona.
Compongué, entre altres obres, El somni de Sant Joan i L’Encís (1908), ambdues per a orquestra.
(Barcelona, 27 setembre 1823 – 2 setembre 1888)
Músic. Fou bon violinista i guitarrista. Destacà també com a director d’orquestra.
Són conegudes algunes composicions seves.
(Calonge de les Gavarres, Baix Empordà, 18 gener 1918 – Barcelona, 26 gener 2005)
Virtuós de la tenora. Actuà a diferents cobles fins a ingressar en la cobla La Principal de la Bisbal.
És autor de nombroses sardanes, entre les quals destaquen El foc de Calonge, Idil·li vora el mar, Mar de Tosa, Sal i pebre, Selva i Empordà.
(Girona, 1812 – França ?, segle XIX)
Músic. Ocupà el càrrec d’organista a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, a la catedral de Narbona i a l’església de Saint-Gaudens (França).
Una obra seva guanyà el primer premi en un concurs convocat a Tolosa.
