(Girona, 1786 – París, França, 1871)
Clarinetista. Visqué a París, on es dedicà a l’ensenyament i actuà com a director de música militar a França, Bèlgica i Holanda.
Estrenà a Brussel·les i a Anvers les seves obres escèniques Le futur de province (1825) i Le mari de circonstance (1836). Escriví estudis i peces per a clarinet i publicà un Méthode de musique vocale (1860), junt amb Fèlix Clément.
(Barcelona, 28 agost 1931 – Geldern, Alemanya, 29 juliol 2018)
Músic. Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Fou deixeble de Cristòfol Taltabull i de Bernhard Röwenstrunck.
És autor, entre altres obres, de Cant a l’amor, per a veu i piano, de Formes, per quartet de corda, de Tres polifonies, per a orgue (1964), i de Clàusules, per a flauta, clarinet i fagot.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 30 juny 1884 – Los Angeles, EUA, finals 1960)
Músic i compositor. Fou contrabaix de l’orquestra del Liceu de Barcelona. També fou professor de contrabaix al Conservatori.
L’any 1909 marxà als Estats Units, on tocà el contrabaix durant 34 anys a l’Orquestra Simfònica de Filadèlfia, que compaginà com a professor d’aquest instrument.
(Barcelona, 4 abril 1896 – 7 novembre 1967)
Músic i folklorista. Fou sots-director de l’Orfeó Català.
Són seves les obres corals El tió de Nadal, Fum-fum i Nadal. També és autor de música religiosa i d’harmonitzacions de cançons populars.
(Barcelona, 1818 – 1890)
Músic i compositor. Format a França.
Introduí el mètode musical Wilhelm a una escola elemental de Barcelona a mitjan segle XIX i traduí els mètodes de solfeig de B. Wilhelm.
Fundà l’Orfeó Barcelonès l’any 1852 i publicà la revista “El Orfeón Español”, a partir del 1862.
Compongué obres corals amb text francès, i de la seva producció religiosa destaca el Stabat Mater.
Pseudònim de l’acordionista Josep Jordana i Andorrà.
(Palma de Mallorca, 12 febrer 1814 – Barcelona, 11 març 1891)
Músic i compositor. Estudià a Barcelona, Madrid i París, i fou deixeble de Franz Liszt.
S’establí a Lió durant quinze anys on es dedicà a l’ensenyament. A Barcelona dirigí les classes de piano del Conservatori del Liceu.
Formà tota una generació de pianistes, entre els quals es destacà Joan Baptista Pujol.
És autor de nombroses composicions i d’obres didàctiques.
(Seròs, Segrià, 1750 – Múrcia, 1811)
Músic. Fou mestre de capella de la seu de Lleida i organista del convent de Las Descalzas Reales de Madrid. Més tard fou organista i mestre de capella de la Capilla.
Compongué obres religioses polifòniques.
Escriví un Discurso sobre la historia de la música (1804) i es conserva, fragmentàriament, el seu Discurso histórico sobre la música religiosa.
(Martorell, Baix Llobregat, 1833 – Barcelona, 25 agost 1888)
Músic. Fou mestre de capella de l’església del Pi de Barcelona.
És autor de moltes composicions de música sacra, d’algunes sarsueles, i de l’òpera Alfonso el Casto, la qual no arribà a ser representada.
(Roses, Alt Empordà, 1776 – 1842)
Músic. Estudià a l’Escolania de Montserrat amb Anselm Viola des del 1786.
A partir del 1793 actuà com a violinista de la capella musical montserratina i fou cantor i mestre de capella de l’escolania.
