Arxiu d'etiquetes: entitats

Ateneu Obrer de Barcelona

1 Resposta

(Barcelona, 1881 – segle XIX)

Entitat continuadora de l’Ateneu Català de la Classe Obrera.

Creada pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats per Josep Pàmias i per Manuel Bochons, els quals foren els principals redactors de la Revista del Ateneo Obrero de Barcelona.

A partir de l’octubre de 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors (en gran part, membres del Foment del Treball Nacional).

Ateneu Igualadí de la Classe Obrera

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1863 – 1939) 

Associació. Fundada per Marià Ferrer, que significà un moviment de renovació pedagògica.

A més a més, esdevingué, amb gent de tots els estaments socials, el primer centre cultural i recreatiu de la ciutat.

Ateneu Català

Deixa un comentari

(Barcelona, 1860 – 1872)

Associació. El 1872 prengué el nom d’Ateneu Barcelonès, després de la seva fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès.

Associació de Periodistes de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1913 – 1936)

Entitat. Fundat per tal de defensar i millorar culturalment els periodistes de premsa no diària, amb el nom d’Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios, que el 1916 canvià pel d’Asociación de Periodistas de Barcelona, catalanitzada el 1932.

Des dels primers anys feia servir el català en els seus documents.

Associació d’Arquitectes de Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 1874 – 1936)

Agrupació professional. Publicà un “Anuari” (1899-1929) i dues revistes: “La Ciutat i la Casa” (1925-27) i “Arquitectura i Urbanisme” (1931-36).

Entre altres actes, organitzà el IX Congrés Nacional d’Arquitectes (1922) i el I i II Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932 i 1935).

ADLAN

Deixa un comentari

(Catalunya)

Sigla de l’associació Amics de l’Art Nou.

Xarxa Cultural

Deixa un comentari

(Catalunya, abril 1977 – 1993)

Entitat creada per a la difusió de la cultura catalana a través de cursets, conferències, exposicions, viatges, etc.

S’autofinançà amb la quota dels seus socis, que els servia per a l’adquisició de llibres, discos, objectes d’artesania, especialitats gastronòmiques, etc, dels territoris de parla catalana.

Convocà el premi Xarxa Cultural d’assaig i edità des del 1987 la revista “Xarxa”, de caire mensual.

L’any 1993 cessà les seves activitats.

Voluntaris de la Llibertat

1 Resposta

(Catalunya, 1868 – 1874)

Milícies formades espontàniament en esclatar la Revolució de Setembre, amb les armes preses dels arsenals militars. Formades per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre-les.

Reorganitzades pel setembre de 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República. Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel pro-federalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular (9 març 1873), fet que resultà aviat inviable.

En caure la República (gener 1874) foren desarmades per l’exèrcit.

Visitació, Obra de la

Deixa un comentari

(Barcelona, 1923 – )

Congregació de beneficència (Obra de la Visitació de la Mare de Déu). Fundada per Josep M. d’Alòs i de Dou i aprovada pel bisbe Ramon Guillamet el 1923. El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà.

Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació.

Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores. Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central.

Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell.

Unió Manufacturera

Deixa un comentari

(Barcelona, novembre 1871 – Catalunya, després 1882)

(o Unió dels Obrers Manufacturers de la Regió Espanyola)  Sindicat, creat com a conseqüència de la federació entre Les Tres Classes de Vapor i la Societat de Teixidors a Mà, amb l’objectiu d’aplegar tots els obrers relacionats amb la indústria tèxtil.

Tenia per òrgan “La Revista Social”, i assolí aviat una gran importància numèrica. Dividida en diverses tendències -moderats pro-republicans, autoritaris i bakunistes-, desaparegué després del 1874.

Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se’n separaren quan la Unió s’adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1882), i l’organització romangué minoritària.