(Barcelona, 1808 – segle XIX)
Societat secreta. Fundada per combatre l’ocupació napoleònica, durant la Guerra del Francès.
Publicava les seves proclames en català i incitava els barcelonins a resistir l’invasor i a seguir l’exemple de Girona.
No se sap quan desaparegué.
(Barcelona, 1977 – ? )
Grup d’investigació i de creació teatral. Fundat i dirigit per J. Sanchis Sinisterra.
Va donar a conèixer els plantejaments teòrics d’aquest autor valencià i va suposar una renovació de l’escena a partir del teatre de text i la representació de joves autors.
El 1981 va crear l’Escena Alternativa, que el 1989 va fundar la Sala Beckett, a Barcelona, principal centre d’aquest grup de teatre alternatiu.
(Barcelona, 1956 – segle XX)
Formació teatral. Fundada per Miquel Porter i Ricard Salvat; s’especialitzà en la improvisació d’escenes sobre temes suggerits pel públic: problemes laborals, generacionals, etc.
Realitzà també muntatges de texts, com Mara Atam i Els espies, de Ricard Salvat. Sovint es veié obligada a treballar en la il·legalitat.
(Barcelona, desembre 1976 – )
Companyia teatral que funciona en règim de cooperativa, i inicialment ubicada al barri de Gràcia. Caracteritzada pel seu eclecticisme i pel predomini en el seu repertori d’autors universals, ha tingut importants directors i actors.
El 1988 es constituí en fundació amb el nom de Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i gestiona les activitats del Mercat de les Flors de Barcelona des del 1995, any en què signà amb les principals institucions catalanes un conveni per traslladar-se a un nou espai ubicat al Palau de l’Agricultura de Montjuïc i que es coneix com a Ciutat del Teatre.
Enllaç web: Teatre Lliure
(Barcelona, 21 març 1966 – vers 1970)
Formació teatral fundada per diverses persones antigament vinculades a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Inicià l’operació coneguda com a off-Barcelona tot endegant una temporada teatral a l’Aliança del Poble Nou.
Hom hi creà un grup dedicat al teatre juvenil, i que fou batejat amb el nom de L’Òliba.
Es distingí com a director Francesc Nel·lo, i com a escenògraf, Fabià Puigserver.
(Barcelona, 1962 – 1970)
Formació teatral. Mostrà sempre un gran eclecticisme a l’hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d’existència: Homes i no, de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc, de Joan Brossa, Les arrels, d’Arnold Wesker, Els justos, d’Albert Camus, etc.
Excel·liren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep M. Minoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué.
(Barcelona, 1954 – segle XX)
Grup d’artistes. Format per Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Jaume Muxart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats.
Malgrat que tingué una existència molt efímera, té l’interès d’haver aplegat alguns dels noms més destacats de la nova avantguarda catalana de postguerra.
(Salt, Gironès, 1977 – )
Grup de teatre. Durant els quatre primers anys actuà com a grup amateur, i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, Goethe, etc.
L’any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors i participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas.
(Catalunya, 1968 – ? )
Grup artístic. Era integrat per Josep Maria Mañà (n 1949), Alexandre Ferrer (n 1948) i Francesc Casademont (n 1948).
Treballaren d’una manera col·lectiva, lluitant per fugir dels mitjans de comunicació merament comercials.
Un dels seus treballs més característics fou l’acció dins les escoles.
(Barcelona, 1882 – segle XIX)
Societat obrera de tipògrafs. Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.
Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canivell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc.
El seu òrgan de premsa fou “La Asociación” (setembre 1883 – juliol 1889), dirigida per Canivell.
