Arxiu d'etiquetes: llinatges

Torrelles

(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XV)

Nom de diversos llinatges de la corona catalano-aragonesa; és difícil que procedeixin tots d’un mateix lloc.

El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics.

Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles (Catalunya, segle XII)  Noble que vivia el 1131. Relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès. El seu fill fou:

Mir de Torrelles (Catalunya, segle XII – després 1177)  Es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès. Podria haver-lo succeït:

Arnau de Torrelles (Catalunya, segle XII – després 1210)  Noble. Fou pare de

Sibil·la de Torrelles (Catalunya, segle XII – segle XIII)  A part de ser filla d’Arnau de Torrelles, no hi ha altres notícies.

Toronell

(Olot, Garrotxa, s XVIII – s XIX)

Família de constructors. Iniciada per:

Pere Toronell (Olot, Garrotxa, 1713 – segle XVIII)  Mestre paleta. Fou el pare de:

Josep Toronell (Olot, Garrotxa, segle XVIII – després 1834)  Mestre d’obres. Col·laborà en les obres de can Noguer d’Olot (1816-26) i s’especialitzà en arquitectura rural (mas Soler de Tapioles). Fou el pare de:

Pere Toronell (Olot, Garrotxa, 1779 – segle XIX)  Era canonge de la catedral de Girona, per a la qual projectà l’orgue i la seva instal·lació.

Torner

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Família de gravadors, llibreters i impressors.

Iniciada per Josep Torner (I) (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Llibreter. Ingressà al gremi d’impressors el 1797. Fou mestre de molts col·legues del seu temps. Pare de:

Joan Torner  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Llibreter. Ingressà al gremi de llibreters l’any 1818.

Josep (II) Torner  (Barcelona, segle XIX – abans 1857)  Impressor. Publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña, de Jeroni Pujades (1829-32), el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839), i les poesies del Rector de Vallfogona (1849). Fill seu fou:

Miquel Torner i Germà (Barcelona, 1802 – 1863)  Il·lustrador. Estudià dibuix a l’Escola de Llotja. Il·lustrà llibre i revistes, com “El Museo de las Familias”, de Barcelona, i el “Semanario Pintoresco Español”, de Madrid. Féu bons treballs de xilografia.

Timor

(Timor, Segarra, segle XII – Catalunya, segle XIV)

Llinatge, enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest. Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt.

El primer personatge conegut és Alarig, el qual cedí al seu fill Ramon (I) de Timor, en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló.

Un altre fill fou Pere (I) de Queralt, possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet.

Taradell

(Osona, segle XI – segle XII)

Llinatge de magnats coneguts des del 1002.

El primer membre conegut fou Ató de Taradell (Catalunya, segle X – segle XI)  Magnat. Fou el pare de:

Bermon de Taradell (Catalunya, segle XI – 1033)  Magnat. El seu fill i hereu fou:

Ramon Bermon de Taradell (Catalunya, segle XI – 1080)  Magnat. Es casà amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l’Estany i el castell de l’Aguilar (Balenyà).

Pere Ramon de Taradell  (Catalunya, 1090 – 1148)  Canonge de Vic i feudatari del bisbe. Fou pare de:

Guillem de Taradell (Catalunya, segle XII – 1194)  Fou canonge i mestre de la canònica de Vic. Morí amb fama de poeta.

Berenguer de Taradell  (Catalunya, 1148 – 1184)  Magnat. Fou el pare de:

Titburgueta de Taradell (Catalunya, s XII)  El 1165 es casà amb Pere de Vilademany. Amb ella s’extingí el llinatge, encara que els seus successors, cognominats Taradell o Vilademany durant dues generacions, foren sempre els amos de l’extensa baronia de Taradell.

Sunyer

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Família de joiers i argenters.

En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló (Barcelona, 1819 – 1887)  Joier. Es documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar.

El seu fill fou Josep Sunyer i Parera (Barcelona, 1850 – 1919)  Joier. Format al taller de P. Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors.

Fou mestre de notables orfebres, com Jaume Mercadé i el seu fill Ramon Sunyer i Clarà (Barcelona, 23 gener 1889 – 14 agost 1963)  Joier i argenter. Format al taller del seu pare i a l’escola d’art de Francesc d’A. Galí. Fou un dels iniciadors del corrent simplificador a l’orfebreria religiosa. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i fundà l’Associació d’Amics de l’Art Litúrgic. Fou el pare d’Oriol Sunyer i Gaspar.

Sunyer

(Manresa, Bages, segle XVII – segle XIX)

Família de tallistes. Continuadora de l’escola barroca manresana iniciada pels escultors Generes i Grau, i que havia de continuar encara amb els Padró, fins a les acaballes del segle XIX.

Amb taller establert primer al carrer del Pedregar i després al raval de Valldaura i al carrer de les Barreres, produïren una multitud de retaules i d’imatges de talla per a les esglésies de diverses comarques catalanes.

Una bona part de la seva obra artística desaparegué el 1936; pràcticament només se’n conserva la destinada a temples de les comarques que el 1659 passaren a França.

El primer escultor Sunyer documentat és Pau Sunyer.

Solà-Morales

(Olot, Garrotxa, 1828 – )

Família. Formada pel matrimoni de la pubilla de can Solà, de Batet de la Serra (Garrotxa), amb Jacint Morales i Bonofant.

Els membres d’aquesta família foren capdavanters del moviment carlí a Olot, començant per:

Josep de Solà i de Morales (Olot, Garrotxa, 1835 – 1905)  Carlí. Formà part de la guàrdia personal d’Alfons-Carles de Borbó i fou vice-president de la diputació carlina a Barcelona.

So

(Llenguadoc, França, segle XIII – Catalunya, segle XV)

Llinatge noble. Originari del castell de So, al Donasà, la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya.

Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson (forma francesa de So), marquès de Bonac.

A una altra línia pertangué Arnau (I) de So (Catalunya Nord, segle XIII)  Castlà de So i de Queragut, i que fou pare d’Arnau (II) de So que el succeí i de:

Estefania de So (Catalunya Nord, segle XIII), que fou casada amb Bernat de Llo (o d’Alió) i foren pares de:

Arnau (III) de So (Catalunya Nord, segle XIII – 1308)  El 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbalador i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut. Tenia també Font-rabiosa i Sautó. Amb la seva muller Geralda de Cortsaví fou pare de Bernat (IV) de So i de Cortsaví.

Setantí

(Lucca, Itàlia, segle XIV – Barcelona, segle XV)

Família de mercaders. Establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti.

El primer fou Jaume Setantí (Lucca, Itàlia, segle XIV – Barcelona, 1450)  Mercader. Fou el primer de la família que s’instal·là a Barcelona, i féu venir als seus germans Joan i Pere Setantí. Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge.

Jaume esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga branca que ascendí ràpidament d’estament social.

Deixà tres fills: Guillem, Lluís i Francesc Setantí.