Arxiu d'etiquetes: llinatges

Xèrica

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Família de l’alta noblesa del Regne de València, fundada per Jaume Peres o Jaume (I) de Xèrica, fill del rei Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure.

Prengué el nom de la baronia de Xèrica, que el rei creà per a ell.

Vila-rasa -llinatge-

(País Valencià, segle XIII – segle XVII)

Llinatge noble. Els membres més reculats del qual són:

Pere de Vila-rasa  (Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII)  Genearca conegut del llinatge. Era jutge de la cort del rei i anà a la conquesta de València.

Dalmau de Vila-rasa  (País Valencià, segle XIII)  Tenia béns a Alzira i Alfàndec (1267). Fou dels primers membres d’aquest llinatge.

Vallterra

(Valtierra, Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)

Llinatge noble. Originari, sembla, de Navarra i que s’establí al Regne de València arran de la conquesta.

El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra (País Valencià, s XIII)  Noble. Serví Jaume I de Catalunya en la conquesta de València (1238), i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida.

Tramulles *

Veure> Tremulles  (família d’artistes dels segles XVII i XVIII).

Sesplanes

(Grècia, segle XIV)

Família de cavallers catalans a Grècia. Els representants més coneguts foren:

Guillem Sesplanes  (Grècia, segle XIV)  Veguer i castellà d’Atenes. El 1321 confirmà un acord amb Venècia.

Jaume Sesplanes  (Grècia, segle XIV)  Cavaller. Rebé del rei Frederic II de Sicília, donacions a Atenes que foren confirmades al seu fill:

Joan Sesplanes  (Grècia, segle XIV)  Cavaller. El duc Joan de Sicília confirma les donacions fetes al seu pare per Frederic II de Sicília a Atenes.

Santàngel

(Catalunya-Aragó, segle XV – segle XVI)

Família de conversos. Tingué origen en els cinc fills de Noah Jinillo, un mercader jueu que, a la fi del segle XIV, habitava el call de Calataiud i morí dins la fe ancestral.

Els fills, però, es feren batejar al començament del segle XV; el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo, que prengué el nom de Lluís de Santàngel.

Roger de Lloria *

Forma d’alguns membres del llinatge Lloria.

Pardo de la Casta

(Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XVIII)

Llinatge de cavallers i després nobles. Establert al Regne de València al segle XIV. Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas.

El seu genearca fou Asnar Pardo (Aragó, segle XII – segle XIII)  Senyor de la Casta. La tradició familiar el fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó. Estava a la batalla de Muret al costat de Pere I el Catòlic (1213).

Mosset

(Mosset, Conflent, segle XI – Catalunya Nord, segle XIV)

Família feudal. Estava radicada a la vall de Mosset i molt probablement sortida d’un membre del casal dels comtes de CerdanyaBesalú.

Té per genearca un tal Guillem -potser besnét del comte Radulf I de Besalú-, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon, rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba (i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers) l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà.

Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous, i el 1034 Guillem féu un curiós testament (erròniament atribuït a l’homònim comte de Besalú Guillem I), en el qual fa donacions a diversos monestirs.

El fill gran de Guillem, Ramon, heretà possessions a Coma i Ix, i fou l’origen del llinatge senyorial dels Salses, que el 1134 reivindicà drets hereditaris sobre el comtat de Cerdanya.

El fill segon, Ramon (Ramon d’Enveig?), o el tercer, Ademar, que heretaren possessions a Coma, Breses, Enveig i Vilanova, són els genearques de la família Mosset.

Arnau (I) de Mosset, possiblement nét dels esmentats Ramon o Ademar, fou el primer a portar aquest cognom.

Maça

(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVII)

(després, Maça de Liçana) Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça.