Arxiu d'etiquetes: llinatges

Escrivà

(Rosselló o Lleida, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)

(després Escrivà de Romaní)  Llinatge d’oficials reials. Establert al Regne de València en temps de la conquesta. N’és l’estirp Guillem Escrivà.

De la línia principal dels barons de Patraix sortiren les línies secundàries dels senyors d’Àgres (segle XIII), els senyors de l’escrivania de València (segle XIII), els barons de Beniparrell (segle XVI), els marquesos d’Argeleta (segle XIX), els comtes de l’Alcúdia (segle XVII) i els comtes de Casal (segle XIX).

Corcelles (família d’escultors)

(França, segle XVIII – )

Llinatge d’escultors. D’origen francès, s’establiren a la Manresana (Segarra). Els primers membres foren:

Bonaventura Corcelles  (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Escultor. Fou deixeble de Pere Costa i Cases, amb el qual treballà a la Manresana (1741-42). Féu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777). La seva obra, rococó, és discreta.

Felip Corcelles  (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Escultor. Executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella (Garrigues), d’influència acadèmia. Fou fill seu:

Ramon Corcelles (Lleida, 1789 – 1849)  Escultor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. Pel seu matrimoni amb una filla de l’escultor Felip Saurí, n’heretà el taller. Es dedicà a la imatgeria religiosa, i féu també uns gegants per a les processons de Lleida (1840). Fou el pare de:

Manuel Corcelles i Saurí (Lleida, segle XIX)  Escultor. Féu imatges i molts treballs de fusteria artística, sobretot per a esglésies. Fou pare de Manuel Corcelles i de Rossend Corcelles.

Altres membres del llinatge foren:

Francesc Corcelles  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Pessebrista. Actiu a Barcelona.

Manuel Corcelles  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Entallador. Actiu a Barcelona.

Cavalleria, la

(Aragó, segle XII – Catalunya-Aragó, segle XVI)

Família de jueus i conversos. El nom familiar original era Aben Laví, però fou substituït pel de Cavalleria per les relacions de dependència que, des del final del segle XII, lligaren la família amb els templers i els hospitalers.

Diversos dels seus membres tingueren un paper important en l’administració de la corona en temps de Jaume I el Conqueridor i a partir del regnat de Pere el Cerimoniós.

Aquest paper s’incrementà considerablement després de la conversió de gran part dels membres de la família, arran de la disputa de Tortosa (1414).

Caupena

(Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XV)

Llinatge d’origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l’illa d’Egina i Piada, a l’Argòlida.

El més antic és Aliot de Caupena.

Castre

(Ribagorça, segle XIII – )

Família de l’alta noblesa ribagorçana. Fundada per Ferran Sanxis de Castre, fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Blanca d’Antillón.

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill. A la seva mort els seus béns passaren al seu fill i successor Felip I Ferrandis de Castre i Ximènez de Urrea.

Castelucho

(Barcelona, 1835 – )

Família d’artistes i marxants. L’iniciador de la qual fou Antoni Castelucho i Vendrell.

Castellvell (varis)

Castellvell  (Catalunya, segle XI – segle XIV)  Llinatge noble. Iniciat per Guillem (I) de Castellvell.

Berenguer de Castellvell  (Catalunya, segle XIV)  Noble. A requeriment d’Alfons III el Benigne cooperà, el 1331, al projecte de croada contra Granada, projecte que al capdavall fou suspès a causa de l’aliança entre castellans i granadins.

Bernat de Castellvell  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Serví Pere I el Catòlic. Combaté amb ell a la batalla de Muret (1213), on el monarca perdé la vida.

Galceran de Castellvell  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Participà (1323) en la campanya de Sardenya de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Ramon de Castellvell  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I durant la difícil minoritat del monarca.

Casanoves (pintors)

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors, entre els quals figuren:

Antoni Casanoves  (Barcelona, segle XVII)  Pintor. Entre les seves obres figura curiosament la confecció d’uns nous gegants per a la processó de Corpus barcelonina (1653). El 1638 fou cònsol del gremi de pintors de la ciutat.

Joan Casanoves  (Barcelona, segle XVII – 1739)  Pintor. Autor d’un retrat de Felip V.

Joan Casanoves i Ricart  (Catalunya ?, segle XVIII – 1756)  Pintor. El 1746 féu un retrat del rei d’Espanya, avui perdut. És autor del quadre de les Ànimes (1742), a l’església d’Andorra.

Antoni Casanoves i Torrents  (Barcelona, 1752 – 1796 ?)  Pintor. El més conegut de la família, que hom ha considerat autor d’una sèrie de dibuixos conservada als Museus d’Art de Barcelona, que probablement ha d’ésser atribuïda a Manuel Tremulles.

Casadesús

(França, segle XIX – segle XX)

Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà).

Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 – Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 – 1972), pianista i compositor.

Brusi

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Família d’impressors i llibreters, iniciada per Antoni Brusi i Mirabent.