Arxiu d'etiquetes: llinatges

Arborea

(Sardenya, Itàlia, segle X – 1416)

Família noble que durant l’edat mitjana governà el jutjat d’Arborea.

Agalbursa de Bas, neboda de Ramon Berenguer IV de Barcelona, es casà amb Barison, jutje d’Arborea, hi introduí els interessos de la casa comtal barcelonesa a l’illa.

El nebot de la jutgessa vídua Agalbursa, Hug Ponç de Bas, aconseguí d’imposar-se sobre el seu fillastre i hereu, amb l’ajut dels genovesos i d’una expedició comandada per Ramon Torroja (1181). Gràcies a això, quan Jaume II de Catalunya començà la conquesta de l’illa (1323) ho féu amb l’ajut d’un partit sard favorable.

Tanmateix els Arborea, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, dirigiren les revoltes anticatalanes, atiades per Gènova, des del 1356. Hug IV va morir a mans dels seus propis súbdits (1383).

La seva germana Elionor, casada amb el genovès Brancaleone d’Oria, continuà dirigint les revoltes que, a la llarga, resultaren infructuoses.

Anjou

(França, segle IX – 1481)

Llinatge nobiliari. Lluís IX de França donà (1246) el comtat d’Anjou al seu germà Carles d’Anjou, futur rei de Nàpols i Sicília (1266), els descendents del qual regnaren a Nàpols.

Aquest reialme enfrontà els Anjou amb la Corona catalano-aragonesa durant molts anys, fins que fou conquerit (1442) per Alfons IV el Magnànim.

Anglès

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Nissaga de titellaires iniciada per Jaume Anglès i Pallejà.

Abadal

(Catalunya, segle XVII – segle XIX)

Família de gravadors. S’han anat escampant per diverses poblacions catalanes (Manresa, Mataró, Igualada, Lleida, Barcelona). És remarcable la seva producció de xilografia popular vuitcentista.

Fou començada per Pere Abadal (Catalunya, segle XVII)  Gravador d’auques. Documentat a Moià entre el 1657 i el 1686. Fou el fundador de la dinastia i el qui atenyé un nivell artístic més alt. Fou el pare de Pere Josep Abadal, gravador d’auques, i de:

Pau Abadal  (Moià, Bages, segle XVII – Manresa ?, Bages, segle XVIII)  Gravador. S’establí a Manresa, on continuà treballant una nova branca d’aquesta família. Possiblement fou el pare d’Andreu Abadal  (Manresa, Bages, 1778 – ?, segle XIX)  Gravador. Pare d’Ignasi Abadal, Ignasi  (Manresa, Bages, segle XVIII – 1813)  Gravador. Fou el pare d’:

Ignasi Abadal i Bohigas (Manresa, Bages, segle XVIII – 1851)  Impressor. Succeí al seu pare a l’obrador familiar de Manresa, que ja en vida seva anà derivant cap a la impressió corrent l’antiga especialitat familiar de xilografia. Fou el pare de:

Josep Abadal i Soler  (Manresa, Bages, segle XIX – 1889)  Impressor. Representant i continuador de la família d’impressors i gravadors.

Xoriguera

(Catalunya, segle XVII – Castella, segle XVIII)

Família d’arquitectes i escultors.

Iniciada per Josep de Xoriguera (Barcelona, segle XVII)  Tallista. Fou pare de:

Josep Simó de Xoriguera i Elies (Barcelona ?, segle XVII – Madrid, 1682)  Escultor, dit el Vell. Fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule (desaparegut) de l’església de Montserrat (1674). Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom (Churriguera). Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins de l’art barroc castellà. El més famós dels seus fills és José Benito Churriguera, a més de Joaquín i Alberto.

Vilaragut

(País Valencià, segle XII – segle XVIII)

Llinatge. L’origen, poc demostrat, del qual podria haver estat la casa reial d’Hongria, d’on Joan de Vilaragut degué passar a França.

Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès.

El primer nom conegut d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut, noble del segle XII.

Vilamur

(Catalunya, segle XI – segle XV)

Llinatge pallarès, que senyorejà el vescomtat de Vilamur i segurament prengué el nom del castell homònim.

El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur (Catalunya, segle XI)  Noble. El seu fill i hereu fou:

Pere (III) de Vilamur (Catalunya, segle XII – vers 1203)  Vescomte de Vilamur. Potser era fill seu -o potser germà- el bisbe Bernat de Vilamur-. El succeí el seu fill:

Pere (IV) de Vilamur (Catalunya, segle XIII – vers 1255)  Vescomte de Vilamur. Fou pare de Ponç de Vilamur i de:

  • Pere (V) de Vilamur  (Catalunya, segle XIII – 1275)  Vescomte de Vilamur. Es digué parent del bisbe de Lleida Guillem de Montcada. Fou pare de Ponç, de Bernat i de Ramon de Vilamur i de Pallars.
  • Bernat de Vilamur  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels (1280). El dit rei el defensà (1281) dels atacs del comte de Foix.
  • Sibil·la de Vilamur  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Tenia la vila d’Araós en penyora per l’ardiaca de Galliners (1231).

Vilamarí

(Alt Empordà, segle XI – Catalunya, segle XVI)

Llinatge, originari possiblement del llogaret de Vilamarí (Pla de l’Estany), conegut des del segle XI pels germans:

Pere de Vilamarí  (Catalunya, segle XI)  Noble. Junt amb el seu germà donaren unes terres d’Orriols a la canonja de Girona (1098).

Adalbert Bernat de Vilamarí  (Catalunya, segle XI)  Noble.

Vic

(País Valencià, segle XIII – segle XVII)

Llinatge noble. Originari, segons tradició familiar, de Castelló d’Empúries, i que es radicà al Regne de València, des de la seva conquesta, on foren patrons del monestir de Santa Maria de la Murta.

Els primer personatges que hom hi troba són Bernat, Galceran, Jaume i Guillem (I) de Vic. Després de Dídac (I) de Vic i de Castellví, l’herència d’aquest llinatge passà per successió als Manglano, que, durant un temps, es cognomenaren de Vic.

Potser té el mateix origen una família burgesa Vic de mercaders barcelonins que durant molt de temps estigué relacionada comercialment amb Tunis. Hom en pot esmentar Berenguer de Vic.

Vergós

(Barcelona, segle XV – segle XVI)

Família de pintors, encara poc estudiada i d’obra mal coneguda, malgrat l’abundor de referències documentals.

Fou iniciada pels germans:

Francesc (I) Vergós  (Barcelona, segle XIV – segle XV)  Pintor. Consta com a pintor des del 1407. Al seu obrador tenia un aprenent dit Francesc Llunell (1417). Fou pare de Francesc (II) Vergós.

Jaume (I) Vergós  (Barcelona, segle XIV – 1460)  Pintor. Apareix documentat des del 1400. El 1434 fou nomenat pintor banderer de la ciutat. En resten documentades moltes obres menors. Fou el pare de Jaume (II) Vergós.