Arxiu d'etiquetes: edificis militars

Torrassa, la

(Espot, Pallars Sobirà)

(ant: castell d’Orís o de Vestra)  Antic castell, prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l’accés a la vall d’Àneu.

En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa, la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu.

Tornamira, castell de

(Oristà, Osona)

Antic castell, avui masia, que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà. Es troba al nord del terme, sobre la riera Gavarresa.

Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost. En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV. Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic.

El castell ja consta com a mas el 1666; l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de mur antics.

Torlanda

(Conesa, Conca de Barberà)

Antic lloc i castell, al sector meridional del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.

El castell és esmentat ja el 1178 (abans fou anomenat Segura), dins el comtat de Barcelona. Al darrer quart del segle XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona; el monestir cedí Sarral i Cabra i adquirí Forès, Conesa i Torlanda.

Era pràcticament deshabitat a la fi del segle XVIII.

Torelló, castell de

(Sant Vicenç de Torelló, Osona)

Castell termenal, situat gairebé al límit amb el terme de Sant Pere de Torelló, enlairat a 781 m alt.

Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló (exclosa la Vola, que era del terme de Curull) i el sector de Saderra, del terme d’Orís.

Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià. Al segle XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que adoptaren el determinatiu de Torelló. Després d’un període que fou pres als Montcada (1312-51) passà als Cabrera i finalment als marquesos d’Aitona (1577), que, només amb una petita venda als Granollacs (1623-28), el posseïren fins al segle XIX.

Del castell resta en peu una torre del segle XII; les muralles i les defenses foren abatudes el 1554 perquè no servís de refugi als bandolers.

Torcafeló

(Maçanet de la Selva, Selva)

Antic castell, que comprenia la demarcació de Maçanet de la Selva, amb el poble de Martorell de la Selva, propietat dels Cabrera, que des del segle XII formà el centre d’una batllia del vescomtat de Cabrera.

Desaparegué molt aviat de la documentació, i la defensa del lloc fou assegurada per la força de Cartellà, amb la qual no s’ha de confondre.

Es trobava prop de l’església de Sant Llorenç de Maçanet.

Toló

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Llogaret, fins al 1970 del terme de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes. L’antiga església parroquial (Sant Vicenç) depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània.

L’antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu nét Arnau.

Timor

(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)

Antic poble de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, a llevant del poble.

Centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i l’antiga església parroquial de Sant Jaume, bastits al cim d’un tossal que domina, per la dreta, el riu d’Ondara.

Taià, castell de

(Serinyà, Pla de l’Estany)

(o de Teià)  Antic castell, situat al sud-est del poble, dalt un tossal, a l’indret del mas de can Parella, on resten alguns murs i la base d’una torre.

Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú; el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles.

Sorerols

(Tavertet, Osona)

Antic castell, prop de l’església de Sant Miquel de Sorerols.

Pertangué a la família Sorerols (segles XI-XII), Malla (XII-XIV) i Rovira, de Sant Joan de Fàbregues (XIV-XVI).

El 1587 el comprà Antoni Vilà, baró de Savassona, que l’annexà al terme de Tavertet.

Solterra

(Sant Hilari Sacalm, Selva)

Antic castell, situat al cim del puig de Solterra (1.204 m alt), a l’extrem nord-est del terme, al límit amb el d’Osor. La seva jurisdicció s’estenia inicialment sobre aquests dos termes.

Consta des de l’any 994 i ben aviat (988) el terme d’Osor ja formà un domini a part. El 1023 pertanyia a la comtessa Ermessenda, que l’infeudà al senescal Amat Elderic d’Orís (1058); d’aquesta família passà al domini dels bisbes de Vic (1088), que l’infeudaren als Queralt. El 1240 era propietat de Pere Ramon de Vilademany; passà a la família Gurb a la fi del segle XIII.

A partir del segle XIV fou abandonat el castell i reemplaçat pel casal de la Rovira, del pla de les Arenes, bé que el nom de terme de Solterra es féu servir encara per a designar l’actual municipi de Sant Hilari.

El 1671 Carles II creà el comtat de Solterra, concedit a Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, senyor del castell de Solterra. Passà als Samà.

De l’antic castell, només en resten la base d’una torre i les ruïnes de la capella de Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues).