Veïnat, situat a l’esquerra de la riera de l’Avencó, prop del nucli urbà d’Aiguafreda; l’església de Sant Salvador de l’Avencó, a la dreta de la riera, pertany al terme d’Aiguafreda.
La riera de l’Avencó, afluent, per l’esquerra, del Congost, és formada per la unió de les rieres de Picamena i de la Llobina.
(les Valls de la Valira, Alt Urgell)
Poble (1.194 m alt) de l’antic mun. de Civís, situat a l’esquerra del riu de Civís.
L’església parroquial de Santa Eulàlia, de la qual depenia l’església de Sant Joan Fumat, és esmentada ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). Conservà fins al 1936 una imatge romànica de la Mare de Déu.
Poble (1.166 m alt), situat al vessant septentrional de la serra del Cadí. Es troba unit per carretera amb la Seu d’Urgell.
El segle XIX el municipi de Cerc duia el nom d’aquest poble.
(Esterri de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.031 m alt), situat a la dreta del torrent d’Esterri, poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Cardós.
La seva església parroquial de Sant Julià era matriu de les de Ginestarre i de Benante.
(o Arrú) Poble, situat damunt la riba dreta de la Garona. La seva església parroquial de Sant Martí és gòtica, amb un campanar de torre octagonal. Pertanyia al terçó de Lairissa.
Poble, a l’antic terme de la Baronia de Lavansa. És situat a l’esquerra del riu Boix.
L’església, on es venerada la Mare de Déu del Remei, és de construcció romànica, depenia del priorat de Meià.
Al cim d’un roca hi ha les restes de l’antic castell d’Argentera.
Antic nom de la població de Sant Climent de Llobregat.
(Sardenya, Itàlia)
Ciutat: 224,39 km2, 7 m alt, 43.964 hab (2018).
L’Alguer constitueix un reducte de la llengua catalana dins del domini lingüístic sard.
Construïda com a plaça forta a la primeria del segle XII, la família genovesa dels Doria en féu, durant dos segles, la base de la seva potència econòmica a Sardenya, i aquesta fou la raó per la qual esdevingué un objectiu per a Venècia.
El 1353 els venecians, aliats amb Pere el Cerimoniós, hi derrotaren, en un combat naval, una esquadra genovesa. Fou conquerida pel rei d’Aragó el 1354, després d’un setge molt llarg que provocà el despoblament de la ciutat i el seu repoblament per catalans, que es regiren per un estatut municipal semblant al de Barcelona.
Centre de l’activitat catalano-aragonesa al nord de Sardenya, experimentà un considerable creixement econòmic i demogràfic fins al segle XVI, seguit d’una fase de decadència que es prolongà fins al segle XIX.
Ha estat el lloc sard més catalanitzat i encara avui s’hi parla català.
Antic nom de la ciutat de Sant Boi de Llobregat.
