Arxiu d'etiquetes: Osona

Torrellebreta

Deixa un comentari

(Malla, Osona)

Masia, situada a l’antiga quadra de Miramberc (dita també quadra de Torrellebreta), que formà part fins al 1770 de les Quadres Unides d’Osona.

És esmentada ja el 976 amb el nom de Torre de Probes, i amb el nom actual des del segle XI.

Ha estat sempre una masia important i modernament s’ha convertit en un veritable museu d’entomologia i folklore gràcies a les col·leccions d’insectes (especialment papallones) i altres curiositats del país que hi han reunit els germans Josep M, Joaquim, Lluís, Antoni i Conrad Vilarrúbia i Garet.

Torre d’Oristà, la

Deixa un comentari

(Oristà, Osona)

Poble, situat al nord-oest del terme, prop del castell de Tornamira.

Esmentat ja el 968, el 1241 hi havia una església dedicada a Santa Maria, regida per un beneficiat, que esdevingué sufragània de la parròquia d’Oristà, i el 1877 se n’independitzà.

Des del segle XVI hi hagué un nucli de poblament (el 1782 tenia 83 focs).

Tornamira, castell de

Deixa un comentari

(Oristà, Osona)

Antic castell, avui masia, que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà. Es troba al nord del terme, sobre la riera Gavarresa.

Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost. En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV. Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic.

El castell ja consta com a mas el 1666; l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de mur antics.

Torelló, castell de

Deixa un comentari

(Sant Vicenç de Torelló, Osona)

Castell termenal, situat gairebé al límit amb el terme de Sant Pere de Torelló, enlairat a 781 m alt.

Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló (exclosa la Vola, que era del terme de Curull) i el sector de Saderra, del terme d’Orís.

Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià. Al segle XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que adoptaren el determinatiu de Torelló. Després d’un període que fou pres als Montcada (1312-51) passà als Cabrera i finalment als marquesos d’Aitona (1577), que, només amb una petita venda als Granollacs (1623-28), el posseïren fins al segle XIX.

Del castell resta en peu una torre del segle XII; les muralles i les defenses foren abatudes el 1554 perquè no servís de refugi als bandolers.

la Tordera

Tordera, la

Deixa un comentari

(Osona / Selva / Vallès Oriental / Maresme)

Riu del vessant mediterrani. Neix al massís del Montseny, al peu de les Agudes, a la vall de Sant Marçal, i corre al llarg de 61,5 km, en direcció nord-oest – sud-est, fins que desemboca en el Mediterrani, prop de Blanes.

Recull la major part de les aigües del Montseny, i drena el sector occidental de la plana de la Selva. En el curs alt tendeix a captar els afluents del Congost per un fenomen d’erosió regressiva; el curs mitjà aprofita per al seu traçat la falla longitudinal de la Depressió Prelitoral, i el baix una falla transversal que talla la Serralada Litoral.

Els afluents principals (rieres d’Arbúcies, Gualba i Breda) també procedeixen del Montseny. Té règim pluvial mediterrani amb estiatges marcats; el cabal és escàs.

L’aprofiten els regatges de conreus d’autoconsum (moresc i patates) en els replans d’erosió de la vall alta i a la riba esquerra del curs mitjà; en el delta es reguen hortalisses, mongetes i enciams per a l’exportació.

El delta té 8 km2 d’extensió i és molt inestable arran de la costa a causa de la importància del corrents marins que temporalment impedeixen l’al·luvió.

Teuleria de Sant Martí, la

Deixa un comentari

(Santa Maria de Corcó, Osona)

Veïnat, a la dreta del torrent de Sant Martí, al sector meridional del terme. Li donà origen una antiga teuleria.

Prop seu hi ha una moderna urbanització. Pertany a la parròquia de Sant Martí Sescorts.

Terrassola de la Plana

Deixa un comentari

(Seva, Osona)

Antiga quadra, la qual fou unida al municipi el 1843. Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació de diversos masos. Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082.

El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener. En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera.

Taradell, baronia de

1 Resposta

(Taradell, Osona, segle IX – )

Antiga jurisdicció feudal, centrada en el castell de Taradell, conegut avui dia per castell del Boix o de can Boix.

Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons (fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta). Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se’n separà a la fi del segle XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de la ciutat.

Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb dos batlles però amb una única cort i cúria baronial. Des del segle XVI es digué baronia de Taradell i Viladrau.

Foren senyors de la baronia els antics cavallers cognomenats Taradell, entroncats l’any 1165 amb els Vilademany i, després, amb els Blanes, Cruïlles, Perapertusa, Bournonville, Aranda i Híxar, que en foren barons fins el 1812.

Talamanca, riera de

Deixa un comentari

(Osona)

(o de Montorro) Curs d’aigua, afluent dretà del Ter, que neix al vessant meridional del massís dels Munts i dels plans de Montorro, dins el municipi de Sant Boi de Lluçanès.

S’uneix al seu col·lector a la Farga d’Ordeig, dins el municipi de les Masies de Voltregà.

Sorreigs, riera de

Deixa un comentari

(Osona)

Curs d’aigua de la comarca, afluent dretà del Ter, que neix al vessant oest del massís dels Munts, entre el cim i el collet de Sant Agustí, dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès.

Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons, del qual surt, ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic.

S’uneix al seu col·lector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de la Plana.