(Bellestar de la Frontera, Fenolleda / Millars i Montner, Rosselló)
Coll (269 m alt) de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, entre els antics castells de Caladroer i de la Força-ral.
És termenal dels tres municipis, i límit tradicional de Catalunya amb el regne de França des del segle XIII.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,88 km2, 104 m alt, 1.960 hab (2012)
(fr: Llupia) Situat a l’esquerra del Canta-rana, afluent del Rard, a la zona est dels Aspres, que fan accidentada la totalitat del terme.
La principal riquesa és el conreu de la vinya, que produeixen vi de taula, vi de qualitat superior de les costes de l’Alt Rosselló i vi dolç natural. També hi ha conreu de fruiters (albercocs), cereals i hortalisses. Cooperativa vinícola. Àrea comercial de Perpinyà.
El fort creixement demogràfic experimentat des del 1960 respon a la proximitat de Tuïr i Perpinyà, on treballa bona part de la població.
Al poble destaca l’església parroquial de Sant Tomàs (esmentada ja el segle XI), hi ha restes, també, de l’església de Sant Romà (segle X).
El municipi comprèn, a més, el santuari marià i antic poble de Vilarmilà.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,34 km2, 320 m alt, 316 hab (2012)
(fr: Llauro) Situat al vessant nord del coll de Llauró, entre el Rosselló i el Vallespir, a la dreta de la riera de Mener. El terme és en bona part cobert de suredes.
Conreus de vinya. Lloc d’estiueig i segones residències. Àrea comercial de Tuïr.
Al poble destaca l’església parroquial romànica, la qual és esmerletada en un dels costats; al segle XI era del monestir d’Arles; passà, successivament, el 1139 al capítol d’Elna, el 1163 al monestir del Camp i el 1273 a la senyoria de l’infant Jaume.
Al nord del poble hi ha el dolmen anomenat la Cabana del Moro.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 31,67 km2, 160 m alt, 5.354 hab (2012)
(o Illa del Riberal, fr: Ille-sur-Tét) Situat al Riberal, en una terrassa fluvial a la dreta de la Tet, al nord dels Aspres. El terme és força accidentat.
És un important centre de producció agrícola al fons de la vall, basada en l’agricultura de regadiu, hi tenen importància els arbres fruiters (albercoquers, cirerers, pomeres, pereres i presseguers) i les verdures primerenques; de secà s’hi conrea vinya. L’activitat industrial deriva en bona part de l’agricultura i de la construcció (extracció de graves).
La vila, enlairada a la dreta de la Tet, conserva el darrer cercle de muralles. Hi destaquen l’església romànica de Santa Maria de la Rodona, fortificada, l’antic hospital, amb l’església de Sant Jaume (1236) i alguns casals senyorials. L’església parroquial de Sant Esteve del Pedreguet va ésser bastida al segle XVII sobre l’antic temple del segle XI. El 1314 fou erigida en centre del vescomtat d’Illa.
El terme comprèn, a més, l’antic monestir de Sant Climent de Reglella, el santuari de Sant Maurici de Graulera i el despoblat de Casanoves.
(Bula d’Amunt, Rosselló / Glorianes, Conflent)
Depressió de la serra que marca el límit de les dues comarques, per on passa el camí entre els dos termes.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,39 km2, 140 m alt, 1.169 hab (2012)
(fr: Fourques) Estès per la vall del Rard, a la part oriental de les muntanyes dels Aspres.
La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment al conreu dels arbres fruiters i de la vinya, que produeix el vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres. Hi ha ramaderia ovina. Producció de vi. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble es va formar al voltant del castell de Forques, a la dreta del riu Major, poc abans d’unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard; l’església parroquial de Sant Martí té encastada a la façana una làpida sepulcral del segle XIV i conserva a l’altar major un retaule barroc, esculpit, de la fi del segle XVII. Al sud-est del poble hi ha l’església romànica de Sant Vicenç de Forques.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,83 km2, 77 m alt, 1.950 hab (2012)
(fr: Estagel) Situat a les Corberes, al límit amb la Fenolleda i estès des dels contraforts occidentals del massís de la Pena fins a la plana on conflueixen l’Aglí i la ribera de Maurí (pla d’Estagell).
El principal recurs econòmic és el conreu de la vinya, prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior; i ha donat lloc a dues importants cooperatives vinícoles. Àrea comercial de Perpinyà.
La vila, a la dreta de l’Aglí, conserva un portal de l’antiga muralla; l’església parroquial conserva un retaule barroc del Roser, entre altres peces; també n’és notable, a la plaça, el monument a Francesc Aragó, fill de la vila.
Dins el terme hi ha dos menhirs, coneguts per les Encantades, l’ermita de Sant Vicenç i un cementiri visigòtic.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 26,77 km2, 36 m alt, 3.304 hab (2012)
Estès per la vall de l’Aglí, des dels primers contraforts dels massissos de la Pena i de Talteüll fins a la plana rossellonesa, al peu de les Corberes, drenat també al sector nord-est del terme pel Ròvol.
La base de l’economia és l’agricultura, els conreus de regadiu són possibles gràcies a l’aprofitament de l’aigua de l’Aglí i a les capes freàtiques. El conreu de secà més important és la vinya, que produeix vi dolç natural denominat de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló. També hi ha explotacions de pedra calcària i hom extreu del llit de l’Aglí sorra i grava. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble és a la plana dreta de l’Aglí; té l’origen en l’antic priorat d’Espirà de l’Aglí, l’església romànica del qual, renovada a la fi del segle XI, és l’actual església parroquial de Santa Maria.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 21,29 km2, 23 m alt, 8.275 hab (2012)
Situat a la plana litoral, al Riberal, a l’esquerra del Tec.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, especialment la de regadiu (arbres fruiters i productes d’horta), al secà s’hi conrea vinya, lligada a la producció de vi -diverses cooperatives-, el comerç i la indústria, en part derivada de l’agricultura; també hi creix l’activitat turística.
La ciutat s’alça sobre un turó del centre del terme, dividida en dos sectors, la Vila Alta i la Vila Baixa, circumdats per un recinte de muralles cadascun, bastides al segle XII i inutilitzades el 1680. Se’n destaquen, a la Vila Alta, la catedral d’Elna, amb un claustre notable, i el monument als morts d’Aristides Maillol. A la Vila Baixa hi ha l’església de Sant Jaume i la necròpoli romana i paleocristiana, corresponents a la ciutat pre-romana d’Illiberis, la localització de la qual fou feta el 1948.
Del 1939 al 1944 va funcionar la Maternitat d’Elna, la qual va ajudar a néixer prop de 600 nens, fills de refugiades de la guerra civil espanyola.
El terme comprèn els antics pobles de Sant Martí de la Riba i de Santa Eugènia de Tresmals, i el despoblat de Palol.
(el Barcarès, Rosselló, abril 1939 – fi 1942)
Camp de concentració. Organitzat a la platja, pel govern francès. Destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’estat francès a la fi de la guerra civil del 1936-39 procedents de la zona republicana. En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló.
D’una capacitat de 50.000 persones, n’arribà a contenir, el juny d’aquell any, de 70.000 a 80.000. El camp no fou mai considerat de caràcter repressiu, però als internats no els era permès d’abandonar-lo sense una autorització especial.
El setembre de 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i posat sota l’autoritat militar. Després de l’armistici del 1940 fou un punt de constitució de companyies de treballadors estrangers destinades a diverses localitats de la zona lliure de l’estat francès.
A la seva dissolució, la resta d’interns fou transferida a d’altres camps.
Dades dels Països Catalans 