(Gironès)
Sèquia de la comarca, que pren les aigües del Ter a Pontmajor i rega el sector de plana de la dreta del riu dels termes de Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà; en aquest darrer terme desguassa al Ter.
(Girona, Gironès)
Antic poble i actual barri, situat a la dreta de l’Onyar, a l’antic municipi de Sant Daniel.
Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar. A la fi del segle XVII formava part de la batllia de Girona. Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades.
Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada. Ha quadruplicat la població a partir del 1961.
(Bescanó, Gironès)
Poble, situat a la dreta del Ter, al sector de ponent del terme.
És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu; l’actual edifici fou bastit el 1678; en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià.
A la fi del segle XVII era lloc reial.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Títol feudal adoptat pels cavallers Vilademany, senyors dels castells de Vilademany, Taradell i Santa Coloma de Farners.
Els Vilademany són dits varvassors del comtat d’Osona a partir del 1356, per tal com hi posseïen l’extens terme del castell de Taradell, amb les seves parròquies o termes actuals de Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons.
(Aiguaviva, Gironès)
Antic castell i demarcació feudal que es trobava situat a la ratlla fronterera amb el nom de Vilobí d’Onyar, per on s’estenia també el seu terme.
L’antic castell es trobava al lloc de l’actual mas del Forroll, que té adossada una capella del segle XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany.
Guarda el nom de Santa Maria de Vilademany, una capella i santuari marià situat a uns 10 minuts, vers el sud-oest, del Forroll, prop del modern camp d’aviació de Girona-Costa Brava. És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca. S’hi venera una imatge d’alabastre de Santa Maria del segle XV, molt popular a la contrada.
Eren senyors del castell i antic terme feudal els Vilademany, coneguts des del segle XII, que més tard esdevingueren senyors de la varvassoria de Vilademany.
(Gironès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí Vell.
(Girona, Gironès)
(o de Gallegans) Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Daniel.
(Sant Martí de Llémena, Gironès)
Jaciment de l’Edat del Bronze, situat en una cova natural prop de Llorà.
Estigué habitada des del neolític, i s’hi ha trobat restes d’aquell període, de l’edat del Bronze final, de l’edat del Ferro i també ibèriques.
(Gironès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Gregori.
(Sant Gregori, Gironès)
Antic castell, situat al cim de la serra de Sant Grau (dita antigament puig de Tudela), on hi ha l’ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori.
Esmentat des de mitjan segle XV com a possessió dels comtes de Barcelona. Hi tingueren drets els Montcada (segle XII) i després els Cartellà, els Xetmar i també els Pinós.
Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents.
