Arxiu d'etiquetes: frares

Tió, Jaume

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1662)

Frare dominicà i teòleg. El 1618 professà al convent de Santa Caterina de Barcelona, on estudià filosofia. Completà la formació i féu teologia al col·legi de Sant Miquel de Solsona, d’on fou professor el 1628.

El 1639 era professor de teologia a Barcelona i obtingué el títol de mestre de teologia el 1645. Tingué altres càrrecs dins l’orde, com secretari de visita, prior de Vic (1644) i de Barcelona (1649).

És autor d’un comentari llatí sobre De scientia Dei i De Trinitate de Tomàs d’Aquino, conservat manuscrit a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Solsona, Miquel

(Barcelona, segle XVI – Montserrat, Bages, 1618)

Monjo benedictí. Pertanyent a la comunitat de Montserrat.

Es dedicà a les investigacions històriques, que donaren com a fruit les obres Noticias para formar la historia de Montserrat y otros monasterios, Historia del monasterio de l’Estany, de canónigos regulares de san Agustín, Fundación del monasterio de Arquells, i Historia del obispo Gothmaro, que vivía en 888 y se llamaba obispo de Vich y de Manresa, con varias otras noticias muy curiosas.

Soler, Arnau de

(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)

Frare hospitaler. Fou comanador d’Aliaga.

El 1319 fou un dels testimonis de l’acta de renúncia que féu l’infant Jaume, fill gran del rei Jaume II, als seus drets de primogenitura. Passà a pertànyer a l’orde de Montesa, de la qual en fou mestre. Fou curador de l’esmentat infant Jaume.

El 1325, a Lleida, formà part de la junta que deliberà sobre els drets del rei a la successió al tron de Mallorca.

Soledat i Esplugues, Joaquim de la

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Frare carmelità descalç. Fill d’un manyà, de cognom Esplugues. Estudià a l’Escola de Nobles Arts.

Al convent de Sant Josep, de Barcelona, dirigí una foneria de lletres per a impremta, molt important en el seu temps.

El 1801 publicà un prospecte amb mostres de tipus nous; el 1828 en publicà un altre, precedit d’un estudi sobre l’evolució de les arts gràfiques a Catalunya.

Sentjust-Pagès i de Paixau (germans)

Josep de Sentjust-Pagès i de Paixau  (Barcelona, 1647 – Catalunya ?, segle XVIII)  Militar. Senyor de la Morana i Albors. Fou capità de la coronela de Barcelona i com a tal lluità contra els francesos el 1697. Austriacista, el 1708 fou nomenat governador de Menorca pel rei arxiduc Carles III.

Manuel de Sentjust-Pagès i de Paixau  (Barcelona, 1648 – l’Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 18 juny 1720)  (o Santjust)  Eclesiàstic i polític. Canonge prior de Tortosa, el 1702 fou nomenat canceller de Felip V, però aviat acceptà la causa de l’arxiduc Carles. El 1705 fou nomenat membre de la Junta d’Estat de Catalunya i el 1706 bisbe de Vic, càrrec del qual no es possessionà fins el 1710. A causa de friccions amb el nou govern de Felip V, fou desterrat del bisbat (1717) i es retirà a l’Ametlla del Vallès.

Galderic de Sentjust-Pagès i de Paixau  (Barcelona, 1657 – Catalunya ?, segle XVIII)  Frare. Fou abat del monestir de Camprodon. Per les seves simpaties austriacistes fou expulsat del Principat el 1716.

Seguí, Josep

(Camprodon, Ripollès, 1773 – Manila, Filipines, 1845)

Frare augustinià, missioner i arquebisbe. Professà al convent de la Seu d’Urgell (1789), d’on anà a les missions de les Filipines (1795).

Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys. Fou procurador de la província religiosa (1818) i definidor (1825-29).

Bisbe auxiliar de Manila (1829) i arquebisbe titular (1830-45). Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu.

És autor d’algunes obres pastorals.

Saplana, Pere

(Catalunya, segle XIV – Tarragona ?, segle XIV)

Frare dominicà i conventual de Tarragona.

Alguns manuscrits el fan autor d’una versió catalana del tractat De la consolació de la filosofia, de Boeci. D’altres còpies atribueixen la versió a Antoni Ginebreda, també predicador. Hom ha insinuat que aquest podria haver acabat la tasca del primer.

La traducció és dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, quan aquest es trobava pres a Barcelona, circumstància que permet de situat el treball pels anys 1358-62.

Santjoan, Jaume

(Catalunya, vers 1396 – Barcelona, vers 1445)

Dominicà del convent de Santa Caterina de Barcelona.

Vers el 1421, amb motiu d’una estada i predicació a Sóller (Mallorca), recollí la tradició del miraculós viatge de Ramon de Penyafort de Barcelona a Mallorca, que ell deixà escrita en llatí i que Diago traduí i inclogué en la seva Historia de la provincia de Aragón (1599).

Més tard, a Roma, féu una relació verbal d’aquest viatge miraculós al cardenal Valentinenci.

Santcliment, Francesc de

(Lleida, segle XV)

Traductor. Frare mendicant.

Traduí de l’italià al català el Foire di virtú, versió que fou publicada a Lleida (Flors de virtuts e de costums, 1489, 1490), Barcelona (1495) i Girona (1497).

La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477.

Sant Martí ses Corts, Climent de

(Catalunya, 1717 – Barcelona, 1794)

Llec caputxí. Vestí l’hàbit el 1740.

És autor d’un plànol d’aigües d’Igualada, confeccionat a petició de l’ajuntament de la ciutat, que seria presentat al Consell de Castella el 1792.