Arxiu d'etiquetes: frares

Jonqueres, Tomàs de

(Catalunya, segle XIII)

Frare i jurisconsult. El 1273 representà l’infant Pere, futur Pere II el Gran, en les al·legacions que aquest traslladà al rei Jaume I el Conqueridor contra el bastard Ferran Sanxis de Castre.

Joaquim Maria de Llavaneres

Nom de religió del frare i missioner caputxí Joaquim Vives i Tutó.

Jesús Maria, Joan de

(Catalunya, segle XVII)

Frare carmelità. Fou persona de gran formació filosòfica.

Ocupà la càtedra de filosofia a la Universitat de Barcelona.

Igualada, Antoni d’

(Igualada, Anoia, segle XIX – Catalunya, segle XX)

Frare caputxí. Destacà com a predicador.

És autor de diversos llibres, com els titulats Fonts d’alegria (1931), Les benaurances (1935) i Sed felices (1942).

Igualada, Antoni d’

(Carcassona, Llenguadoc, 1692 – França, segle XVIII)

Frare caputxí. Prengué l’hàbit al convent de Figueres el 1652. Destinat al Rosselló, passà a dependre de la província caputxina de Tolosa el 1663.

És autor del Psalterium romanum, imprès a Carcassona el 1686, en dos grans volums. Aquesta gran obra de cor fou usada pel seu orde fins a l’aparició del Psalterium chorale del pare Oriol de Barcelona el 1930.

Iglésies, Marc

(Catalunya, segle XV)

Frare agustí. Era prior del convent de Santa Maria de Roca-rossa.

Devers el 1450 escriví una història d’aquell establiment religiós.

Hugó

(Catalunya, segle XIII)

Frare. Era prior d’un convent desconegut.

És autor d’una obra poètica continguda al famós manuscrit 129 de Ripoll.

Homeres, Bonaventura

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)

Framenor. Fou catedràtic a la universitat de Mèxic i cronista del seu orde en aquell país.

És autor d’escrits filosòfics.

Gràcia

(Catalunya, segle XII)

Monjo camaldulenc i canonista. Compilador del Decret, és considerat l’iniciador del dret canònic.

Fou designat arreu com el Magister.

Gisbert (varis)

Berenguer Gisbert  (Catalunya, segle XV)  Metge. Era catedràtic de la Universitat de Lleida i metge del capítol lleidatà. Fou astròleg i alquimista. El 1464, regnant Pere IV de Catalunya, fou denunciat per heterodòxia.

Gregori Gisbert  (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837)  Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses.

Miquel Joan Gisbert  (Tortosa, Baix Ebre, 1544 – Benifassà, Baix Maestrat, 1604)  Prelat. Des del 1586 fou abat del monestir de Benifassà, del qual escriví uns Annals. Traduí al castellà la regla de sant Benet.

Pere Gisbert  (Catalunya, 1215 – 1294)  Frare trinitari. Fou capellà major del rei Pere II el Gran i provincial d’Aragó. Deixà escrites les obres Commentaria in Magistrum Sententiarum i Sermones de Beata Virgine Maria.