Arxius mensuals: gener de 2019

Borrassà, Lluís

(Girona, vers 1360 – Barcelona, 1424/26)

Pintor. Fill de Guillem (I) Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del segle XIV i membre de l’extensa família de pintors.

La seva obra s’inscriu dins el gòtic internacional, i destaca per la novetat cromàtica i l’interès per representar la tercera dimensió.

Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert i on la seva activitat fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que només l’any 1392 tenia contractats cinc retaules.

És autor del retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu de Copons (1402), del de Sant Salvador de Guardiola (1404), de la capella de Sant Antoni de la seu de Manresa (1410), del retaule de Sant Pere d’Ègara a Terrassa (1411), de Santa Clara a Vic (1415), del de Sant Miquel de Cruïlles (1416), de Sant Andreu de Gurb (1417), de la pradel·la del de Seva (1417), etc.

L’any 1419 cobrà l’acabament del retaule major del monestir de Santes Creus.

Al Museu Episcopal de Vic és conserva el conjunt més complert de les seves obres.

Borrassà, Lluc

(Rússia, segle XIV – Sóller, Mallorca, 1434)

Pintor. Era un esclau d’origen tàrtar, comprat pel famós Lluís Borrassà el 1392. Aquest li ensenyà el seu art i tingué la seva col·laboració, per bé que l’esclau tractà de fugir de la casa diverses vegades.

En data posterior al 1419 fou emancipat i prengué el cognom del que havia estat el seu amo.

Passà a Mallorca amb un fill seu.

Borràs i Vilaplana, Ramon

(Lleida, 1886 – 1967)

Artista fuster. Fill de Ramon Borràs i Perelló i pare de Ramon, Lluís i Josep Borràs i Vidal.

Treballà amb el seu pare i continuà les activitats del taller familiar, que mantingué amb les mateixes característiques d’especialització en treballs d’església, amb una gran activitat i remarcable competència.

Borràs i Oriol, Jaume

(Badalona, Barcelonès, vers 1873 – Barcelona, 1949)

Actor i director teatral. Germà d’Enric Borràs.

Sobresortí en obres de repertori català, com La bona gent, de Rusiñol, Gonzalo o l’orgull del gec, d’A. Llanas, etc.

Actuà a l’Amèrica Llatina i el 1925 féu representacions de teatre català a París, i el 1946 participà en la represa del teatre català al Romea.

Borràs i Grisola, Joan

(Cambrils, Baix Camp, 23 gener 1719 – Catalunya, segle XVIII)

Militar i eclesiàstic. Al servei del rei de Nàpols, Carles de Borbó, realitzà missions diplomàtiques a Madrid.

Ordenat sacerdot (1758), va escriure diverses obres de caire pietós i una sobre els santuaris de Catalunya (1775).

Borràs i González, Maria Lluïsa

(Barcelona, 1 febrer 1931 – Palafrugell, Baix Empordà, 23 gener 2010)

Historiadora i crítica d’art. Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, ha col·laborat en diverses publicacions catalanes i estrangeres.

Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74) i de l’Escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró (1971-75), el 1977 es doctorà amb una tesi sobre Francis Picabia.

Del 1975 al 1979 treballà a París i preparà diversos muntatges audiovisuals per al Centre Beaubourg, feina que proseguí en tornar a Barcelona, i el 1982 tornà a la Universitat Autònoma de Barcelona, com a catedràtica de llengua i literatura francesa.

Ha publicat Le poète Artur Cravan i Rencontres de G. Buffet (ambdós del 1977).

Borràs i Feliu, Antoni

(Barcelona, 1924 – 21 novembre 2006)

Historiador. Jesuïta. Llicenciat en història, filosofia, teologia i història eclesiàstica.

Professor d’aquesta darrera matèria i d’art sagrat a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès, director de la Biblioteca Borja i de l’Arxiu Palau-Recasens.

Ha escrit, entre d’altres obres, Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña (1953), El bandeig dels moriscs i el col·legi de Sant Sebastià de Gandia (1967), El Col·legi de Cordelles i la Companyia de Jesús (1965), La història de l’art religiós (1967), Luis de Requesens. Cataluña y Lepanto. Nuevos documentos (1971), Escriptors i jesuïtes de Catalunya (1979, en col·laboració), Ús i abús d’autoritat al Concili Vaticà I (1981), El Col·legi de Nobles de Barcelona durant el segle XVIII (1983).

Borràs i Basora, Joan

(Barcelona, 10 novembre 1940 – )

Actor. Va iniciar la seva activitat professional a l’escena catalana durant la dècada del 1960, malgrat les dificultats del moment.

A partir del 1976 ha treballat en les millors companyies teatrals del país (com la de Josep M. Flotats), en el cinema i sobretot a la televisió, on ha popularitzat notablement la seva imatge.

Borràs i Abella, Vicent

(València, 15 abril 1867 – Barcelona, 1945)

Pintor. Fill de Vicent Borràs i Mompó. S’establí de molt jove a Barcelona.

El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini (Retrat de Pere Casas i Abarca, 1906, Museu d’Art Modern de Barcelona).

Fou catedràtic i acadèmic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Obtingué importants premis. Destacà com a retratista.

Borralleras i Grau, Joaquim

(Barcelona, 1880 – 1946)

Promotor d’activitats literàries i artístiques. Fou animador de l’Associació Wagneriana, del premi Crexells i de la penya de l’Ateneu, que formà amb Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Alexandre Plana i d’altres.

Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i col·laborà en l’adquisició de la col·lecció Plandiura el 1933 i en el salvament d’obres d’art durant la guerra civil de 1936-39.