Arxius mensuals: Juny de 2018

Aleny

(Calonge de Segarra, Anoia)

Llogaret (660 m alt), situat a 2,5 km al nord de Calaf.

El s XIX formava un municipi amb Sant Pesselaç, Durfort i Conill, de la parròquia del qual havia depès l’església d’Aleny.

Alentorn i d’Oms, Onofre d’

(Catalunya, segle XVI – 1606)

Senyor de Seró (Noguera).

Amic i protector dels bandolers, va tenir un paper destacat en la resistència de la noblesa a l’impost de l’excusat.

Diputat de la Generalitat (1593-96), formà part de la junta de defensa del Principat contra les tropes franceses.

Alentorn i de Botella, Alexandre d’

(Catalunya, segle XVI – 1626)

Noble. Fill d’Onofre Alentorn, milità amb el nyerros.

Protegí els bandolers Pere Rocaguinarda i Sastre Domingo i s’oposà a la política contra el bandolerisme del lloctinent i governador del Principat.

Fou diputat militar de la Generalitat (1614-17).

Alentorn, Eduard Baptista

(Falset, Priorat, 5 desembre 1855 – Manresa, Bages, 7 setembre 1920)

Escultor. A Barcelona, fou deixeble de l’Escola de Llotja i dels germans Vallmitjana i Barbany. Estudià, també, a Roma.

Treballà en el monument a Colom, de Barcelona. Les seves obres més apreciades són les estàtues sedents dels naturalistes Félix de Azara i Jaume Salvador (façana del Museu Martorell de Barcelona).

Alentorn, contradansa d’

(Artesa de Segre, Noguera)

Dansa que es ballava al poble d’Alentorn per la festa major (15 d’agost). Participa d’algunes característiques del ball rodó.

La seva melodia, al compàs de 3 per 8, de ritme lent i cadència senyorial, és composta de dues parts, i constitueix un exemple interessant en el gènere.

Alentorn

(Artesa de Segre, Noguera)

Poble (380 m alt), situat al peu de la muntanya de Sant Ermengol i a la dreta del barranc d’Alentorn, a 1,5 km a la dreta del Segre. Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn, destruït durant la Primera Guerra Carlina i reconstruït posteriorment; a l’altra banda del pont s’ha format un caseriu anomenat el Pont d’Alentorn.

L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canonja de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost.

La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada. Els forcaires d’Alentorn anaven a vendre llur mercaderia per tot el Principat, per Aragó i, fins i tot, per Navarra, el temps que precedia la batuda.

L’antic municipi d’Alentorn fou agregat al d’Anya (del qual era el nucli més important) dins la segona meitat del s XIX; aquest darrer ha estat incorporat al d’Artesa de Segre el 1966.

Alentar, l’

(Tortosa, Baix Ebre)

Despoblat, situat prop de la carena que limita la vall de l’Ebre per l’est, entre el coll de l’Alba i la serra del Boix.

El segle XIV era habitat per 7 famílies i pertanyia a la ciutat de Tortosa.

Alendo

(Farrera, Pallars Sobirà)

Llogaret (1.305 m alt), situat en un tossal, entre els barrancs de Farrera i de Mallolís.

La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, annexa a la de Farrera, és esmentada ja l’any 839 en l’acte de consagració de la catedral d’Urgell.

Alena SA

(Barcelona, 1929 – )

Companyia. Fundada amb capital del Banc de Catalunya per a l’explotació de tot tipus de negocis a Río Muni i a Fernando Poo. El capital subscrit (majoritàriament català) era, el 1967, de 180,75 milions de pessetes.

Alena SA tenia agències a Bata, a Río Benito, a Río Etèmbue i, a més, unes oficines a Madrid i una fàbrica a Tarragona. Les accions tenien una rendabilitat molt alta segons la cotització del 1967 (13,52%).

Els principals productes que explotà foren fusta, cafè i cacau destinats a la península ibèrica. Tenía connexions amb companyies que operaven als estats limítrofs, principalment a Nigèria i a Gabon.

En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial (1968), traslladà la seu social de Bata a Tarragona.

Alemany i Vall, Romà

(Caçà de la Selva, Gironès, 1898 – Catalunya, 1991)

Metge. Ha estat un dels introductors dels estudis sobre al·lèrgia a Catalunya.

Entre els seus treballs cal esmentar els estudis sobre l’asma (1942) i el text sobre la pol·linosi (1954).