Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Sansano i Benisa, Joan

(Oriola, Baix Segura, 30 setembre 1887 – Alacant, 19 gener 1955)

Escriptor i periodista. Impressor, imprimí a Oriola (1909-13) diversos periòdics com “El Clarín”, “La Opinión” i “La Primavera”. Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí (1924-36) el diari catòlic “El Día”, del qual fou propietari en 1926-36.

Publicà els reculls poètics Flores silvestres (1908), Cantos de voluntad (1915), Por las rutas floridas (1921), Canciones de amor (1931) i Poesías (1946). Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida (1916), Jávea (1920) i Orihuela. Historia, geografía, arte y folklore (1954).

Sans i Rosselló, Elvir

(Palma de Mallorca, 1896 – 1972)

Escriptor. Funcionari públic.

Publicà el llibre de contes Lluernes (1936) i una sèrie d’estudis històrics dels quals destaquen Els mesos i la història (1929), Los municipios de las Baleares (1937) i Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines (1964).

Col·laborà a “La Nostra Terra” i fou president de l’Associació per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Sanmartín i Perea, Juli

(Illes Balears, segle XX)

Escriptor. Publicà obres en castellà de tema mallorquí, com Mallorca, breviario de viaje (1945), Los cien años del Círculo Mallorquín (1951), Viaje a Mallorca (1956) i Uetam. El mejor bajo cantante de su tiempo (1952), biografia del cèlebre baix mallorquí Francesc Mateu i Nicolau.

Sanmartín i Aguirre, Josep Francesc

(València, 5 gener 1848 – Madrid, 17 novembre 1901)

Escriptor. De jove s’establí a Madrid. Col·laborà amb Constantí Llombart i publicà Cuentos vells i baralles noves (1876), De l’agredolç, Col·loquis, lletretes i epigrames (1900), etc.

Sánchez i Mercader, Trinitat

(Torrevella, Baix Segura, 24 març 1919 – Granada, Andalusia, 18 abril 1984)

Escriptora. El 1936 es traslladà al Marroc, on treballà per a l’administració del protectorat espanyol. Des del 1958 visqué a Granada. Fundà la revista “Al-Motamid”, editada en castellà i en àrab.

És autora dels llibres de poesia Pequeños poemas (1944), que signà amb el pseudònim de Tímida, i Tiempo a salvo (1956).

Sánchez i Gonzalbo, Àngel

(Castelló de la Plana, 13 febrer 1894 – 10 març 1987)

Erudit i escriptor. Col·laborà en “El Crit de la Muntanya”, “El Camí”, “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” i d’altres publicacions periòdiques.

Publicà la novel·la curta Llauradoreta! (1915), el recull de narracions Bolangera de dimonis (1931), l’assaig El paisatge en la literatura valenciana (1934) i els estudis Pintors del Maestrat (1932), Bernat Serra, pintor de Tortosa i de Morella (1935) i Pintores de Morella (1943),

Sanç i Moià, Josep

(Alcoi, Alcoià, 22 març 1884 – València, 31 gener 1962)

Escriptor. Residí uns quants anys a Amèrica.

Publicà els volums de narracions Raimet de pastor (1989) i Els pells roges (1954) i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué (1962), a més de Camí i alba, poemes, i De la meva fullaraca (notes de dietari).

Sanç, Pere Lluís

(València, segle XVI)

Escriptor. Doctor en drets, advocat de la ciutat de València; cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria.

Per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales (1535) i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos (sd), en tercets. Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del segle XVI.

Sanç, Joan

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – València, 1608)

Escriptor espiritual. Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581. Ensenyà arts als convents de Calataiud (1579-82) i d’Onda (1584-86), es doctorà en teologia (1586) a València i estudià hebreu. El 1593 assistí al capítol general de Cremona -en el qual tingué lloc la separació dels descalços-.

Fou prior del convent de València (1597-1600), provincial d’Aragó (1603-06), i al seu esperit reformista es deu la florida intel·lectual i religiosa de la província al segle XVII. Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i col·laborador del patriarca Juan de Ribera en l’obra de reforma post-tridentina. A la seva mort fou iniciat el procés de beatificació.

Publicà uns Abecedarios espirituales y el exercicio dellos, reeditats amb d’altres que deixà manuscrits el 1612 i el 1679. Escriví diverses cartes de direcció espiritual, set d’elles publicades, i altres tractats espirituals, inèdits.

És considerat un dels millors representants de l’espiritualitat post-tridentina de l’orde a la península Ibèrica.

Salvietti, Antonel·la

(l’Alguer, 27 octubre 1924 – 6 juny 2006)

Escriptora. Secretària del Centre d’Estudis Algueresos (1960) i presidenta (1974), ha estat guanyadora de nombrosos premis de poesia algueresa: als jocs florals de l’Alguer del 1961 i del 1962, als jocs florals de París del 1965 i del Premio Ozieri dels anys 1962, 1963, 1967 i 1969.

El 1969 organitzà el Cor del Centre d’Estudis Algueresos.