Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Riquer i Palau, Emili de

(Barcelona, 1886 – 6 desembre 1914)

Escriptor. Era fill del pintor Alexandre de Riquer i Inglada, i germà de Josep Maria. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Després de la seva mort li fou editat el treball Ideas estéticas de Goethe a propósito de Hamlet (1916). Fou el pare de Martí de Riquer i Morera.

Riera i Sans, Gumersind

(Fornells, Menorca, 9 juny 1909 – Barcelona, 4 abril 1990)

Escriptor. Fou mestre nacional. Publicà el recull poètic Rimas de cristal (Maó, 1947), que havia estat premiat a la “Fiesta de las Letras” de Barcelona del mateix any.

També és autor de poesies soltes en català.

Riber i Campins, Llorenç

(Campanet, Mallorca, 14 setembre 1881 – 11 octubre 1958)

Escriptor. Seguí estudis eclesiàstics a Palma de Mallorca, on després fou catedràtic de poesia i retòrica al seminari (1905-13). A partir del 1907 participà diverses vegades en els jocs florals, als quals presentà La cabellera de Verenice i Vida pagesa (1908), fou proclamat mestre en gai saber el 1910 amb la poesia La mort de Maig.

Fou col·laborador de “La Veu de Catalunya” i “La Publicitat”, de Barcelona, ciutat on visqué més de vint anys i es relacionà molt amb els noucentistes. Escriví per a “El Sol”, de Madrid, i col·laborà en altres revistes i diaris.

La seva obra poètica és formada per Lliris del camp (1909), A sol ixent (1912) i Les corones (1917), recull que aplegà a Poesies (1931). La seva poesia, entre romàntica i parnassiana, és clàssica amb òptica moderna i conserva l’esperit mediterrani propi de l’escola mallorquina. Fou admirat per Mistral, Costa i Llobera i Joan Alcover.

L’any 1922 li fou atorgat a Barcelona el premi Fastenrath pel llibre Les corones. Escriví també Els sants de Catalunya (1909-12) i La minyonia d’un infant orat (1935), on recull la seva autobiografia, escrita en una deliciosa prosa poètica.

Traduí per a la Fundació Bernat Metge les Geòrgiques de Virgili (1918), Tàcit, Horaci, Ciceró, etc, i en vers l’Eneida (1917-18). També escriví Els sants de Catalunya (1917-22), en cinc volums, Els camins del paradís perdut (1920), entre la història i la llegenda, i el recull de proses Per l’altar i per la llar (1928).

Després de la guerra civil es dedicà molt a estudis i traduccions en castellà de clàssics grecollatins i de Pares de l’Església. Les Obres completes aparegueren el 1962.

Rei, Joan Antoni del

(Catalunya, segle XVII)

Escriptor. És autor d’una Fábula de Eurídice y Orfeo, editada a Barcelona el 1669.

Regull i Pagès, Pere

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Catalunya, segle XX)

Escriptor. Fou mestre de primer ensenyament.

És autor de l’estudi Eduard Vidal i Valenciano, 1838-1899, publicat el 1957.

Ramís

(Catalunya, segle XV)

Escriptor. En són ignorats tots els detalls personals.

Se n’ha conservat un Lai al Cançoner de París, que el revela com a poeta estimable.

Pujol i Boada, Llorenç

(Olot, Garrotxa, 1828 – Catalunya, segle XIX)

Escriptor. És autor d’alguns llibres en castellà, així com dels drames El fin de una dinastia (1851) i El mártir de España.

Pujol, Bernat

(Manresa, Bages, segle XIV)

Escriptor i apotecari. És autor d’un Llibre de les receptes.

Prats i Sala, Pere

(Catalunya, segle XIX)

Escriptor. És autor de diverses obres teatrals catalanes, com la titulada La teia del gordo (1864).

Pons i Vicens, Jaume

(Binissalem, Mallorca, 1864 – Barcelona, 1948)

Jesuïta i escriptor. És autor d’una notable producció d’obres religioses, de la qual hom pot destacar El libro de la Santa Misa (1916) i Los tres libros del cristiano (1916, reeditada diverses vegades).