Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Azriel

(Girona, segle XIII)

Autor hebreu. Pertanyent a la comunitat de Girona.

Escriví, amb Ezra, el Bahir o Llibre de la resplandor. Fou deixeble d’Isaac el Cec.

Ax, Anna d’

Pseudònim de l’escriptora Núria Sagnier i Costa.

Avit, Abundi

(Tarragona, segle IV – Catalunya, segle IV)

Escriptor llatí. Sojornà a Jerusalem, on contragué amistat amb Pau Oroni.

Traduí del grec al llatí el llibre de Llucià, sobre la revelació que aquest prevere havia tingut sobre el Sant Sepulcre. És autor de l’obra De translationes corporis Protomartyris Stephani.

Regalà les dues obres a Pau Orosi, transmetent-les amb una epístola d’interès.

Avellaneda, Alonso Fernández de

(Aragó ?, segle XVI – segle XVII)

Escriptor. Pseudònim encara sense identificar amb que apareix signada una segona part apòcrifa del Quixot, publicada a Tarragona el 1614.

Cervantes afirma en la segona part autèntica que es tractava d’un aragonès.

Asquerino García, Eduardo

(Barcelona, 26 abril 1824 – Sanlúcar de Barrameda, Cádiz, 30 setembre 1881)

Polític i escriptor. Fou figura distingida del partit progressista, com a diputat i senador.

Escriví per a la premsa i el teatre. Fundà la revista “La América”.

Artimbau, Tomàs

(Catalunya, segle XVIII – Vic, Osona, segle XVIII)

Escriptor. Professà a l’orde dominicà.

L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria… (Barcelona 1763, Cervera, 1789, Vic, 1845).

Arteaga i Pereira, Ferran

(Barcelona, 11 agost 1851 – Cruz Quebrada, Portugal, 17 febrer 1934)  Escriptor. Germà de Josep Maria. Era llicenciat en filosofia i lletres.

Fou un dels radactors de l’obra Celebridades musicales (Barcelona 1887).

Arnau de Vilanova

Veure> Vilanova, Arnau de (metge, reformador i escriptor).

Armengou i Feliu, Josep

(Berga, Berguedà, 18 octubre 1910 – 21 gener 1976)

Eclesiàstic i escriptor.

Publicà diversos articles sobre la qüestió nacional catalana, que foren recollits en Escrits de temps incerts (1955) i Nacionalisme català (idees i pensaments de mossèn Armengou), escrit inicialment el 1955 amb el nom de Justificació de Catalunya, però revisada i ampliada abans de ser publicada pòstumament, el 1977.

Arimon i Marco, Francesc

(Barcelona, 1868 – València, 1934)

Escriptor en castellà. Educat a Madrid, formà part de la redacció d'”El Liberal”. Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novel·les per fascicles.

Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc (Ayguals d’Izco, Pérez i Escrig, Lluís de Val), popularitzà el pseudònim Mario d’Ancona amb obres com íSin justicia!, El soldado de la Paz, Gorriones sin nido, Madre, etc.