Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Cerdà, Pau

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)

Matemàtic i escriptor. Autor de Breve y compendioso tratado de aritmética (1624), d’El nuevo maestro contador (1634) i de Vida política de mujeres.

Catarineu i López-Grado, Ricard

(Tarragona, 9 març 1868 – Madrid, 15 gener 1915)

Escriptor. Establert a Madrid, fou col·laborador assidu del “Madrid Cómico”.

Escriví poesies i obres teatrals en castellà, així com traduccions.

Castellví i Ferran, Josep de

(Montblanc, Conca de Barberà, 3 abril 1702 – 13 abril 1775)

Escriptor i corregidor de Montblanc.

Escriví i traduí al castellà algunes obres religioses.

Castells i Arbós, Josep

(Barcelona, 1818 – 1898)

Eclesiàstic i escriptor. S’ordenà a Roma el 1840.

Fou catedràtic als seminaris de Tarragona i de Barcelona, i també rector d’aquest darrer (1877).

Escriví obres religioses en castellà, i algunes poesies en català i en llatí.

Cassany, Josep

(Catalunya, segle XVII – Madrid ?, 1750)

Escriptor. Jesuïta, fou qualificador del Sant Ofici, professor de matemàtiques a Madrid i un dels fundadors de l’Academia de la Lengua.

Escriví les vides d’Estanislau de Kostka (1715), de Lluís Gonzaga (1726) i del pare Dionís Rickel (1738), la Historia de la Compañía de Jesús en el Nuevo Reyno de Granada (1741), Los varones ilustres de la Compañía (1734), una Historia de la Academia i diverses obres científiques.

Casas i Gamell, Ramon

(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – ? )

Escriptor. Ha estrenat i publicat les comèdies Flors i bombons (1959) i El preu de la fama (1960, en col·laboració amb Joan Tarafa).

Ha escrit bon nombre de peces escèniques per a infants, moltes d’elles premiades.

Casas i Barbosa, Josep

(Barcelona, 1846 – 1896)

Electricista. Publicà diversos llibres de divulgació sobre els progressos tècnics del seu temps.

Fundà la revista “La Ciencia Eléctrica”.

Casanoves, Pere Nolasc

(Barcelona, 1778 – Girona, 1829)

Escriptor mercedari. Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però féu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador.

El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España, en vers.

Casanate i Alegre, Marc Antoni

(Tarassona, Aragó, 1590 – Catalunya, 1658)

Escriptor i religiós carmelità. Nom amb què és conegut Marc Antoni Alegre i Casanate.

És autor de Paradisus Carmelitici decoris… (1639), obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Index, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notable de aquella ciudad (1626), i d’altres obres de caràcter històric i religiós.

Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità.

Casademunt i Valldejuli, Joan Manuel

(Barcelona, 1851 – 1937)

Escriptor. Dedicat preferentment al gènere líric, arranjà al castellà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals en castellà i en català, com Plouen desgràcies (1876), Qui no s’arrisca… (1876) i Amo i criat (1884).