Arxiu d'etiquetes: ciutadans/es

Torrelles

(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XV)

Nom de diversos llinatges de la corona catalano-aragonesa; és difícil que procedeixin tots d’un mateix lloc.

El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics.

Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles (Catalunya, segle XII)  Noble que vivia el 1131. Relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès. El seu fill fou:

Mir de Torrelles (Catalunya, segle XII – després 1177)  Es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès. Podria haver-lo succeït:

Arnau de Torrelles (Catalunya, segle XII – després 1210)  Noble. Fou pare de

Sibil·la de Torrelles (Catalunya, segle XII – segle XIII)  A part de ser filla d’Arnau de Torrelles, no hi ha altres notícies.

sometent

(Catalunya, segle XIII – 1978)

Institució catalana consistent en la mobilització general dels veïns d’un lloc per perseguir els delinqüents que haguessin atemptat contra la pau pública.

El seu origen es remunta a l’edat mitjana, i segueix l’esquema germànic de l’obligació que té tot ciutadà de contribuir al manteniment de la pau pública del propi indret o país.

Aquesta organització sembla datar del regnat de Jaume I, el qual institucionalitzà el sometent en els seus trets fonamentals per mitjà d’ordenances, complementades més tard per disposicions posteriors.

La crida a sometent era una facultat reial exercida per l’autoritat que ostentava la representació del monarca; es podia exercitar contra tota persona de qualsevol classe, estament o jurisdicció, i era, doncs, per damunt de l’organització i els privilegis feudals.

Al si de cada vegueria, acostumava a ésser el veguer qui convocava els veïns per mitjà de pregons o campanes (d’aquí el nom de so metent) fins que el delinqüent era capturat, i també era ell qui, assistit pels magistrats de la ciutat, instruïa procés.

Els reis de la casa d’Àustria van intentar de substituir el sometent vers les Milícies de la Unió, una mena de policia semblant a la Santa Hermandad, però desistiren d’aquest intent davant la resistència del país.

Els sometents participaren intensament en la guerra de Successió menant una lluita guerrillera; l’alçament del gener de 1714, a Catalunya, es va produir al crit del sometent “Via fora, lladres”. Un cop guanyada la guerra, Felip V, amb el decret de Nova Planta, va suprimir la institució com a represàlia.

Durant la guerra del Francès, el general Ricardos ressuscità el sometent (1794), com a forma d’alçament en massa previst a l’usatge Princeps namque. En el decurs de la guerra del Francès, organitzant-se espontàniament, els sometents tornaren a formar part de les milícies catalanes, amb la tàctica de la guerrilla hostilitzaven l’enemic, l’obligaven a dividir les forces i el sotmetien a un estat continu de vigilància i de fatiga. Però del 1808 al 1814 els sometents lluitaren no solament contra els francesos, sinó també contra els senyors i grans propietaris.

A l’últim terç del segle XIX i al primer del segle XX es produí un nou restabliment de la institució, per bé que molt adulterada; durant les guerres civils del segle XIX va col·laborar amb l’exèrcit en el restabliment de l’orde al camp.

El 1923 Primo de Rivera la va estendre per tot Espanya i durant la República sofrí diverses alternatives. El 1945 fou novament restablerta, i es mantingué fins al 1978.

Setantí i Alzina, Joaquim

(Barcelona, vers 1550 – 1617)

Escriptor. Ciutadà honrat de Barcelona, cavaller de l’orde de Montesa i castlà de la Bella Guarda. Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera. Fou jutge d’un certamen poètic celebrat a Barcelona el 1601.

El 1590 publicà Frutos de la historia (basat en Tucídides, Xenofont, Heròdot, Tàcit, etc), reeditat el 1610 i traduït a l’italià el 1617 per Francesco Prati. És autor també del recull d’aforismes -basats en la tradició clàssica- Centellas de varios conceptos, con los Avisos de amigo…, que aparegué el 1614, juntament amb els Aforismos sacados de la historia de Publio Cornelio Tácito de Benedicto Arias Montano.

La part dels Avisos de amigo foren reeditats a Madrid el 1808 i el 1857; foren traduïts al català per E. Moliné i Brases (1909) i per J. Casas-Carbó (1900).

Sentís, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat i ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713.

Formà part d’una de les juntes que compongueren el govern provisional català durant el setge de Barcelona.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Sauret, Maria

(Lleida, segle XVII – segle XVIII)

Patriota. El 1707 es distingí a la defensa de la plaça contra l’exèrcit invasor que manava el duc d’Orleans, a la Guerra de Successió.

En una ocasió capturà un soldat francès fora de les muralles i el dugué presoner a la ciutat.

Sassala, Pere Ramon

(Lleida, segle XII – 1228)

Fill de Ramon Sassala, ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les sèquies.

Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida. Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos els seus coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I.

Sarovira, Romeu

(Barcelona, segle XIV)

Ciutadà de Barcelona.

Fou un dels representants de Barcelona que formaren el consell especial que, el 1344, decidí la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores per Pere III el Cerimoniós.

El 1348 fou un dels missatgers reials a València per invitar la Unió a sotmetre’s poc abans de l’ofensiva reial.

Saplana, Antoni

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà. El 1453, arran de la caiguda de Constantinoble, convocà un concurs referent a la croada contra els turcs.

Es tractava d’un certamen d’alguna importància, al qual concorregueren figures d’un cert relleu com Joan Berenguer de Masdovelles, Joan Fogassot i Joan Puculull.

Santcliment i de Casa-saja, Pere Joan de

(Barcelona, segle XV – 1474)

Mercader i després ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Francesc Burguès. Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera.

Posseïa una galera de tres-centes bótes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí (1454-58).

Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica.

Santcliment, Francesc de

(Lleida, segle XIV – abans 1344)

Ciutadà. Estigué al servei de Pere el Cerimoniós, el qual l’envià d’ambaixador a Avinyó (1336) i com a defensor de la Vall d’Aran enfront del bisbe de Comenge.

Obtingué terres a Sardenya i fundà a la seu de Lleida la capella de la família.

Fou pare de Pere i de Francesc de Santcliment.