Arxiu d'etiquetes: ciutadans/es

Dusay (varis)

Dusay Cognom que a vegades es confon amb els de Dusai o Durall.

Pere Dusay  (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Militar. Fou cambrer del rei Pere III el Cerimoniós.

Pere Julià Dusay  (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XVI)  Artista. Era llec del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Hi féu l’altar del Corpus, el 1535.

Simó Dusay  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà. El 1325 fou ambaixador extraordinari de la seva ciutat prop de la república de Gènova.

Dusai, Guillem Pere

(Catalunya, segle XIII – Barcelona, segle XIII)

Iniciador del llinatge. S’establí al carrer de Montcada de Barcelona i es casà amb una germana (Maria?) de l’almirall Bernat Marquet, i foren pares d’Arnau Dusai i Marquet i de:

Barceló Dusai i Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Formà la línia dels Dusai del carrer de Mallorca.

Guillem Pere Dusai i Marquet  (Barcelona, segle XIII – 1307)  Conseller de Barcelona. Era propietari d’una important societat comercial amb relacions amb el nord d’Àfrica (Asïlah). Fou pare d’Eimeric i de Barceló Dusai i Ricard.

Durfort (varis)

Guillem Durfort  (Llenguadoc, França, segle XII – Catalunya ?, segle XII)  Cavaller. Fou cortesà influent en temps d’Alfons I el Cast i un dels més assenyats consellers de Pere I el Catòlic, que acompanyava quasi sempre. Tingué el càrrec de cap de la cuina reial.

Ramon Durfort  (Catalunya, segle XII)  Marí. El 1150 comandava dues galeres, construïdes a la drassana vella de Barcelona per compte de Berenguer Ramon de Montcada, que foren cedides a Ramon Berenguer IV de Barcelona en ocasió de l’expedició a Arles per tal de sufocar-hi la revolta dels Baus.

Ramon Durfort  (Barcelona, segle XIV)  Frare dominicà. Sembla haver estat l’inquisidor més antic de Mallorca.

Romeu Durfort  (Barcelona, segle XIII – Catalunya, segle XIII)  Ciutadà. El 1244, a València, fou un dels signants, com a testimoni, de l’acta de renúncia de Pere de Portugal als seus drets sobre l’Urgell i sobre Mallorca.

Desvilar (varis)

Arnau Desvilar  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Era un dels caps principals de les forces trameses pel bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.

Jaume Desvilar  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Germà de Pere Desvilar. Fou l’administrador de l’hospital dit d’En Pere Desvilar, que el seu germà fundà (1308).

Pere Desvilar  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Probablement espaser. Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309. El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar, administrat pel seu germà Jaume Desvilar després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu (1401).

Ponç Desvilar  (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1195)  Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1193, com a successor de Ramon. La seva governació fou encara més breu que la del seu antecessor, ja que morí al cap de dos anys. Fou succeït, després d’una anyada de seu vacant, per Ramon de Castellvell.

Desplà (varis/es)

Arnau Desplà  (Catalunya ?, segle XIV – Sicília ?, segle XIV)  Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. El 1326 fou ambaixador seu prop de Jaume II el Just.

Bernat Desplà  (Catalunya, s XIII)  Arquitecte. El 1298 fou nomenat per Jaume II el Just, de València estant, mestre d’obres reial tant per a les construccions civils com per a les militars.

Francesca Desplà  (Catalunya, segle XIV – després 1382)  Priora de Jonqueres. Germana d’un Ramon Desplà.

Guerau Desplà  (Barcelona, segle XV)  Fill de Francesc. Secunda el seu pare en la formació d’un partit afrancesat a Catalunya durant la guerra contra Joan II.

Jaume Desplà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Fou cònsol a Xipre. El 1478 era membre de l’ambaixada tramesa a Gènova per concertar-hi treves i per impedir que hi fossin organitzats auxilis al rebel Lleonard d’Alagó d’Oristany.

Pere Joan Desplà  (Catalunya, segle XV – després 1443)  Cavaller de Sant Joan. Fill de Ramon Desplà i Cavaller i germà de Miquel Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.

Pericó Desplà  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Bartomeu de Vilafranca. Donzell. Pere Desplà (mort a 1383) el féu el seu hereu.

Ramon Desplà  (Barcelona, segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Es casà amb Elisabet, i foren pares de Ramon (nat 1412), Pere i Francesc Desplà.

Codina (varis)

Gregori Codina  (Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1679)  Compositor i frare benedictí. Deixà una producció abundant de música sacra.

Joan Codina  (Barcelona, 1823 – segle XIX)  Historiador i eclesiàstic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, així com a d’altres corporacions doctes. Publicà Las guerras de Navarra y Catalunya desde 1451 hasta 1476.

Joan Francesc Codina  (Barcelona, segle XVII)  Ciutadà honrat. Fou ambaixador del Consell de Cent prop de la cort espanyola, durant el conflicte dit dels quints. Aquestes incidències l’obligaren a una gran activitat durant els anys 1634 i 1635 desplegant un gran zel diplomàtic.

Burguès, Gregori

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà, fill de Francesc Burguès. Fou gran partidari de Joan II de Catalunya.

Combaté al mar amb unes galeres reials de Mallorca que manava Francesc Berenguer de Blanes. En 1466, aquesta divisió naval obligà a refugiar-se a Marsella unes naus catalanes.

Artigas, Francesca

(Ponts, Noguera, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)

Patriota. Es trobava a Girona en escaure’s el setge de 1809 establert per les tropes napoleòniques.

Participà activament a la defensa de la ciutat. Obtingué el grau de sergent.

Argemir i Creixell, Oleguer

(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Ciutadà honrat. Tingué una actuació política notable al govern provisional català durant el setge de la capital en 1713-14.

Pertanyia a les Juntes 24ª i 18ª. També era membre del Consell de Cent. Hi restà encara després de les eleccions municipals de 1713.

A la caiguda de Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.

Agulló i Salvador, Guillem

(Burjassot, Horta, 1974 – Montanejos, Alt Millars, 11 abril 1993)

Militant independentista d’esquerres. Membre de l’organització juvenil Maulets i del moviment antiracista i antifeixista SHARP.

Fou assassinat per un grup de militants d’extrema dreta. L’any 1995 tingué lloc el judici pels fets, el qual fou molt controvertit i polèmic.

Diversos actes s’organitzen regularment per no oblidar els fets, així com cantants i grups de música han fet cançons per homenatjar-lo.