Arxiu d'etiquetes: Vallès Occidental

Torrent del Capellà, el

(Sabadell, Vallès Occidental)

Barri, situat al nord de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom.

Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges (més de 2/3 parts) foren bastits pels mateixos residents. Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic.

Del total de la població, el 1975 hi havia un 12% dels majors de quinze anys que no sabien llegir ni escriure, i el 70% era nascut fora de Catalunya.

Torrebonica

(Terrassa, Vallès Occidental)

Caseria, que, juntament amb el veí nucli de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, el 1970 tenia 1.020 h.

És centrat per la granja de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis i el sanatori de Torrebonica (o de la Mare de Déu de Montserrat), creat el 1911 pel Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi.

Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Lleida.

Torreblanca de Montserrat

(Vacarisses, Vallès Occidental)

Barri d’estiueig, al sud del poble, vora el gran massís de la Torre Blanca, a la capçalera de la vall Follosa, vora l’antic camí de Terrassa a Montserrat.

Togores

(Sabadell, Vallès Occidental)

(ant: Togores Jussanes)  Caseria, santuari i antiga quadra, al nord-est del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.

El lloc és esmentat ja el 986; el llinatge de Togores, des del 1159. La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu; la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323.

Fou residència, durant un quant temps, al començament del segle XV, de donades; en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt.

Sobregrau

(Gallifa, Vallès Occidental)

Masia i església construïda en un planell graonat de la muntanya de Sant Sadurní.

Les primeres notícies que hom en té són del 1200. El casal fou transformat al segle XIX amb caire més de caserna que de masia.

Els seus amos es cognomenaren Comalrean de Sobregrau.

Simanya, cova

(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)

Cova d’origen càrstic, situada al vessant est del Montcau, al massís de Sant Llorenç del Munt. És un tàlveg hipogeu de 360 m de longitud.

Al mateix sistema i vers el sud s’obre la cova Simanya Petita.

Serra Camaró

(Sabadell, Vallès Occidental)

Barri, al sud-oest de la ciutat. Situat al costat de la carretera de Terrassa, actualment no té solució de continuïtat amb els barris de Via Alexandra, Marinals i Can Rull.

Barri d’autoconstrucció, fou un dels primers nuclis de residència de la població immigrada després de la guerra civil.

Serola, coll

(Barcelona, Barcelonès / Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Depressió (403 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, que comunica el pla de Barcelona amb la depressió del Vallès i dóna nom a la serra de Collserola.

Sentmenat, marquesat de

(Catalunya, segle XVII – )

Títol concedit el 1691 a Joan de Sentmenat i de Toralla, senyor de Sentmenat.

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1880 al cinquè titular Joaquim de Sentmenat i de Vilallonga. Continua en la mateixa família.

Sentmenat

(Catalunya, segle XII – segle XIX)

Llinatge. Originari del castell de Sentmenat (Vallès Occidental), del qual prengué el nom.

Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat. Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Pere (I) de Sentmenat i:

Arnau de Sentmenat  (Catalunya, segle XII)  Fill de Beatriu.

Berenguer de Sentmenat  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Segons Bernat Boades participà a l’expedició de Ramon Berenguer IV de Barcelona contra Almeria (1147).

Guillem de Sentmenat  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Acompanyà al seu germà Pere (I) a la conquesta de Lleida, el 1149.