Arxiu d'etiquetes: periodistes

Guixé, Joan

(Castelló de Farfanya, Noguera, 9 octubre 1886 – Santiago de Xile, Xile, 22 novembre 1942)

Escriptor i periodista. Col·laborà a diverses publicacions.

Publicà en castellà algunes obres, la majoria sobre l’actualitat política.

Garriga i Lliró, Josep

(Barcelona, 1855 – 1898)

Periodista i poeta. Col·laborà activament a la premsa catalana del seu temps: “La Renaixença”, “La Bandera Catalana” (1875) i “Revista Catalana”, apareguda a Manresa del 1880 al 1882.

Fuster i Ortells, Joan

(Sueca, Ribera Baixa, 23 novembre 1922 – 21 juny 1992)

Poeta, periodista, pensador i assagista. Publicà assaigs d’estètica, crítica i història literària, i anàlisis sociològiques i polítiques del País Valencià, i és considerat l’intel·lectual valencià més important del segle XX i un dels màxims autors en llengua catalana.

Després dels seus primers llibres de poemes, inicià amb El descrèdit de la realitat (1955) la seva brillant etapa d’assagista dins un humanisme crític, el punt culminant de la qual fou Nosaltres els valencians (1962), que, junt amb Qüestions de noms i El País Valencià, publicades el mateix any, són peces essencials per a entendre la identitat nacional de València i dels Països Catalans.

Va ésser col·laborador habitual de diaris i de revistes, activitat que abandonà a principi dels anys 1980. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i de les Valencianes en la seva primera edició (1981); doctor honoris causa per les universitats de Barcelona (1984), Autònoma de Barcelona (1985) i de València (1985); en aquesta última s’incorporà el 1983 com a professor no numerari, i el 1986 obtingué la càtedra d’Història Social de la Llengua Catalana, càrrec que exercí fins que es jubilà (1987).

Figuerola i Anglada, Lluís

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1860 – Barcelona, 1922)

Periodista. Corresponsal de diaris anglesos i nord-americans, col·laborà molt a la premsa castellana de Barcelona i de Madrid.

Fou un tertulià assidu dels Quatre Gats.

Fernández i Bremon, Josep

(Girona, 1839 – Madrid, 1910)

Escriptor. Practicà molt el periodisme.

Estrenà algunes obres teatrals i publicà narracions.

Esplà i Rizo, Carles

(Alacant, 23 juny 1895 – Mèxic, 6 juliol 1971)

Polític i periodista. Col·laborà a diversos diaris. D’idees republicanes, s’hagué d’exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i fou secretari de Blasco Ibáñez a París, on també fou corresponsal de diversos periòdics de Barcelona.

El 1929 prengué part en el fracassat aixecament republicà de Sánchez Guerra. Tingué un paper destacat durant la República; governador civil d’Alacant, i, poc temps després de Barcelona, on substituí a Companys; diputat a corts per Izquierda Republicana, delegat a la Societat de Nacions, sots-secretari de governació (1932-33 i 1936).

Durant la guerra civil fou governador civil de València i ministre de Propaganda del segon govern de Largo Caballero (1936-37). S’exilià el 1939 a França, col·laborà a publicacions catalanes de París i de Mèxic.

Escofet i Vilamasana, Josep

(Piera, Anoia, 1884 – Barcelona, desembre 1945)

Periodista i escriptor. Visqué a Amèrica i fou, amb Gaziel, codirector de “La Vanguardia”.

Amb el pseudònim de Juan Cabal escriví Sor Juana Inés de la Cruz (1910) i Juan Ponce de León (1924), entre altres obres.

Doctor Scòpius

Pseudònim del periodista Joan Rendé i Masdeu.

Crítias

Pseudònim del periodista Antoni Vilà i Bisa.

Costa i Pujol, Carles

(Figueres, Alt Empordà, 1865 – 1926)

Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Publicidad” de Barcelona.

Treballant en col·laboració amb Josep Maria Jordà, tradui al castellà un gran nombre d’obres de teatre.