Arxiu d'etiquetes: periodistes

Tomàs i Rosich, Joan

(Igualada, Anoia, 12 març 1892 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, novembre 1968)

Periodista. Especialitzat en circ i music-hall i comentarista de cinema i teatre.

Fundà a Igualada “Gatzara” (1910), i col·laborà al “Diari d’Igualada”. A Barcelona treballà a “El Diluvio”, “El Poble Català”, “Mirador”, “La Publicitat”, “L’Opinió”, “El Be Negre”, etc.

Intervingué, juntament amb Ferran Bayés, en el muntatge de les revistes representades en el Principal Palace.

Instal·lat a Mèxic a partir de l’any 1945, col·laborà al setmanari “El Redondel” i al “Butlletí de la Unió de Periodistes de Mèxic”.

Tarragó, Pere B.

Nom amb que fou conegut el periodista Pere Bohigas i Tarragó.

Tarín i Iglésias, Josep

(Barcelona, 1915 – 9 setembre 1996)

Periodista i escriptor. Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon. Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals, folklòrics i anecdòtics. Des del 1957 fou secretari particular de J.M. de Porcioles.

Fou director del “Diario de Barcelona” (1969-72) i del “Noticiero Universal” (1977-82) i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta (1950), L’abat Marcet (1955), Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar. Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo.

Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de periodisme.

Fou germà de Manuel Tarín i Iglésias  (Barcelona, 9 desembre 1919 – 16 juliol 2007)  Periodista i escriptor. Ha dirigit la revista “Ondas” (1952), Ràdio Barcelona (1963) i “El Noticiero Universal”. Ha escrit, en castellà, obres de teatre i novel·les.

Tàpia i Nieto, Joan

(Barcelona, 30 març 1946 – )

Periodista. Llicenciat en dret, fou un dels més estrets col·laboradors de Josep Pallach entre 1967 i 1977.

Entre 1971 i 1980 fou redactor econòmic i editorialista de “La Vanguardia”, diari al qual, després d’una etapa a “El Noticiero Universal” (1980-82), va tornar el 1983 per ocupar-se de la secció econòmica, càrrec que compaginà amb el d’assessor executiu del ministeri d’economia i hisenda (1983-85). El 1987 fou escollit director del diari.

Premi Especial Ortega y Gasset de Periodisme el 1996.

Suñé i Álvarez, Ricard

(Barcelona, 1913 – 9 setembre 1952)

Periodista. Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando.

Fou redactor d’“El Correo Catalán”, on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares (publicats en dos volums, 1943 i 1944) en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa.

Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán (1946) i Nueva crónica de Barcelona (1945-46), aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda.

Soler i Casajuana, Lluís

(Barcelona, 1852 – 1917)

Periodista. Usà sovint el pseudònim d’Incógnito. Estudià dret.

Dirigí el “Diario de Barcelona”, els diaris de Madrid “El Día” i “El Español”, i la revista “España”. Ell mateix fundà aquesta darrera el 1898, i la publicà fins al 1902.

Serrate i Baron, Josep Maria

(Catalunya ?, segle XIX – Barcelona, 29 desembre 1897)

Periodista. Dirigí el “Diario del Comercio” de Barcelona.

Publicà Doscientos cincuenta y cinco años de periodismo… (1881) i, en col·laboració, Hamlet. La tragedia y la ópera (1882) i Estudios sobre la Exposición Universal de Barcelona (1888).

Semir i Zivojnovic, Vladimir de

(Barcelona, 19 setembre 1948 – )

Periodista. Ha dirigit els suplements setmanals de ciència i tecnologia i de medicina de “La Vanguardia” des del 1982.

Director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra des de la seva fundació, el 1994, i de la revista trimestral “Quark (ciencia, medicina y cultura)”, i fou el primer director del diari “Eco”, publicat a Barcelona des del 23 d’abril de 1996.

El 1994 rebé el premi de periodisme científic del CSIC.

Selves i Carner, Joan

(Castelltallat, Bages, 4 desembre 1898 – Barcelona, 28 juny 1934)

Advocat, periodista i polític. Líder de les forces republicanes i catalanistes de Manresa, tingué molt d’ascendent en les organitzacions obreres i fou l’alcalde que proclamà la República a la dita ciutat (1931).

Diputat a les Constituents (1931) i al Parlament Català (1932), fou conseller d’Economia i Agricultura (gener-febrer 1933), i conseller de la Governació (febrer-octubre 1933 i gener-juny 1934).

Sayrach i Fatjó dels Xiprers, Miquel Àngel

(Barcelona, 18/oct/1927 – 3/oct/1993)

Periodista, pintor i dibuixant. Fill de Manuel Sayrach i Carreras.

Cofundador, entre d’altres, junt amb el seu germà, Manuel, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona (tercera etapa) (1953). Posteriorment, ambdós germans dirigiren la revista “L’Infantil” en la seva nova etapa (1963), més tard esdevinguda “Tretzevents”.

Creà els personatges de les formigues Bibi i Tobi -transposició al món animal dels problemes d’una col·lectivitat oprimida-, del Cavaller Pelfort, etc. Reuní les seves historietes en volums: La gran guerra o La Roda (1965), Bibi i Tobi: missió 1X2 (1972), Bibi i Tobi al país de les cuques de llum (1972), Una ampolla amb missatge i La clapa que taca (1984).