Arxiu de la categoria: Publicacions

Batalla, La

(Barcelona, agost 1936 – maig 1937)

Diari, òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).

Aureneta, L’

(Buenos Aires, Argentina, 1876 – 1890)

Setmanari en català. Publicat en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).

Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P. Aleu, fou el primer periòdic en català a l’Amèrica del Sud.

Hi col·laboraren, entre d’altres, Valentí Almirall i Artur Masriera, i publicà, ja el 1878, una edició de L’Atlàntida de Verdaguer.

Assaig de Teatre

(Barcelona, desembre 1994 – 2010)

Revista publicada per l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), amb la direcció de Ricard Salvat.

La publicació és un recull d’estudis teatrals de caràcter històric, crític i teòric.

Publicà 75 números (fins al 2010).

Asociación, La

(Barcelona, 1 abril 1868 – juliol 1868)

Periòdic obrerista en castellà. Tingué un total de 14 números.

Fou dirigit per Josep Roca i Galès, defensà un ideari cooperativista i es mostrà favorable al grup demòcrata individualista i enemic de la intervenció de l’estat en el camp de l’economia.

Arxiu d’Etnografia de Catalunya

(Tarragona, 1982 – )

Revista sobre antropologia i etnologia. Institucionalment, la revista es troba vinculada a l’Àrea d’Antropologia social de la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona.

Ars magna

(Illes Balears, 1305 – 1308)

Obra de Ramon Llull. Fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art Major).

Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu, el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull.

La finalitat de l’art consisteix a proposat un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics. Concretament, però, i mitjançant aquesta recerca sistemàtica de la veritat, anava encaminada a la conversió dels musulmans i jueus.

Arbre de Ciència

(Roma, Itàlia, 1296)

Obra de caràcter enciclopèdic escrita per Ramon Llull. Una de les més extenses i característiques de l’autor, en la qual intenta compendiar tot el saber del món en el seu temps.

S’estructura en 14 síntesis en forma d’arbres (dividides cadascuna en set parts: arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits), més dos arbres suplementaris: l’Arbre exemplifical, en què s’ordena l’aplicació pràctica dels altres catorze, i l’Arbre qüestional, amb els dubtes i les qüestions de la doctrina exposada.

Anales de la Corona de Aragón

(Saragossa, Aragó, 1562 – 1579)

Història de Jerónimo Zurita y de Castro, cronista del regne d’Aragó. Basant-se en l’estudi documental dels arxius de tots els regnes de la Corona, especialment a Barcelona i a Saragossa, presentà un recull d’informacions amb què descriu la història de la Corona d’Aragó.

El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises. Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la Corona d’Aragó des del segle VIII fins a la fi del segle XV. Els altres 10 formen la Historia del rey Hernando el Católico, i foren publicats com a obra independent.

És una de les obres fonamentals de la historiografia catalano-aragonesa.

Actes de Llàtzer

(Catalunya, segle XV)

Narració fantàstica catalana d’autor desconegut. Tracta sobre la vida d’ultratomba i la resurrecció de Llàtzer.

Fou impresa el segle XV juntament amb Gamaliel i La destrucció de Jerusalem. S’hi descriuen abastament les penes de l’infern, també apareix un col·loqui entre Jesús i la Verge Maria i un recull de diverses històries religioses.

Les impressions documentades més antigues són les dels anys 1493, 1502 i 1510, totes a Barcelona.

Acta Numismàtica

(Barcelona, 1971 – )

Revista anual. Fundada per Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona. El 1979 es convertí en l’òrgan de la nova Societat Catalana d’Estudis Numismàtics.