Arxiu de la categoria: Publicacions

Quaderns d’Orientació Familiar

(Catalunya, 1969 – )

Nom que prengué l’antiga revista Delta.

Quaderns d’Estudis Polítics, Econòmics i Socials

(Perpinyà, gener 1945 – maig 1947)

Revista mensual de l’exili que publicà en total 24 números. No estava adscrita a cap partit ni a cap tendència i volia servir les causes de Catalunya i de la llibertat.

Publicà articles de diversos escriptors i polítics.

Proa

(Barcelona, gener 1921 – desembre 1921)

Revista d’avantguarda publicada per Joan Salvat-Papasseit. Edità dos números -“zero” i “bis”-.

Il·lustrada per Manolo Hugué i Manuel Humbert, publicà col·laboracions de Salvat-Papasseit, López-Picó, Josep Maria Junoy i Tomàs Garcés.

Partinobles

Veure> Historia de l’esforçat cavaller Partinobles  (novel·la de cavalleries).

Papyrus

(Barcelona, 1936)

Publicació bibliòfila, que amb el subtítol de Revista de Bibliofília dirigí i edità Josep Porter. Només n’aparegué un fascicle.

Pretenia d’ésser internacional i dedicada a tots els aspectes de la bibliofília.

Oda a Espanya

(Catalunya 1898)

Poema de Joan Maragall. Escrit en motiu de la pèrdua de les últimes colònies espanyoles d’ultramar de Cuba i de les Filipines.

Es tracta d’una crítica a la visió opressora d’un estat que havia actuat com si fos un imperi, i que ara es veia desmembrat, després d’haver enviat a lluitar i morir molts soldats catalans.

Comença amb una petició de diàleg “escolta“, que mai és escoltada i acaba amb un comiat “adéu Espanya“.

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, — la veu d’un fill
que et parla en llengua — no castellana:
parlo en la llengua — que m’ha donat
la terra aspra;
en ‘questa llengua — pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa — dels saguntins
i dels qui per la pàtria moren;
les teves glòries — i els teus records,
records i glòries — només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes — vida és la sang,
vida pels d’ara — i pels que vindran;
vessada, és morta.

Massa pensaves — en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies — a mort els fills,
te satisfeies — d’honres mortals
i eren tes festes — els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens
dels fills que duies — a que morissin:
somrients marxaven — cap a l’atzar;
i tu cantaves — vora del mar
com una folla.

On són els barcos? — On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, — no tens ningú.
Espanya, Espanya, — retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall i Gorina (1898)

Nous Horitzons

(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1960 – )

Revista en català, ideològica, cultural i política. Fundada amb el nom d’“Horitzons”, estretament relacionada amb el PSUC, el 1962 adoptà el nom actual. De periodicitat trimestral i confinada a la clandestinitat, durant el franquisme estigué domiciliada a Mèxic, a càrrec dels catalans exiliats.

Els primers números s’editaren totalment a Mèxic, però a partir del número 9, les planxes per a la publicació es preparaven a França i després s’imprimien clandestinament a Catalunya fins que la revista fou legalitzada el 1977.

A Mèxic la dirigí Francesc Vicens i, quan s’establí la redacció a Catalunya, Manuel Sacristán. Han estat col·laboradors de la revista en les seves diferents èpoques importants escriptors i dirigents polítics.

Ha tractat amb preferència temàtiques relacionades amb la realitat social catalana, i la qüestió nacional, per bé que cal destacar, també, les col·laboracions de crítica literària. A l’òptica marxista de la revista s’hi han afegit darrerament altres corrents intel·lectuals.

El 1993 el PSUC i Iniciativa per Catalunya crearen la Fundació Nous Horitzons, a la qual restà vinculada la revista. El 1996 n’havien sortit 142 números i tenia un tiratge d’uns tres mil exemplars.

Norte Catalán, El

(Vic, Osona, juny 1886 – gener 1915)

Setmanari tradicionalista. Era bilingüe i seguidor de la línia carlina de Nocedal.

Martell, Lo

(Barcelona, 4 juliol 1883 – 12 octubre 1883)

Setmanari en català. Defensà el pensament nocedalista, i fou continuació de “La Vespa”, publicació condemnada per la jerarquia religiosa pel seu extremisme carlí.

Mallorca Nova

(Barcelona, 1937 – 1938)

Revista ciclostilada quinzenal. Promoguda pels mallorquins residents a Barcelona. Informà de la situació de les Illes durant la guerra civil.

Fou dirigida per Francesc de Sales Aguiló.