Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Isern i Alié, Pere

Veure> Pere Ysern i Alié (pintor).

Illa i Illa, Antoni

(Ripoll, Ripollès, segle XIX)

Escriptor i pintor. És autor d’algunes obres de teatre, com el drama religiós Sant Eudald.

La seva producció pictòrica fou escassa.

Ibarz i Roca, Miquel

(Mequinensa, Baix Cinca, 30 novembre 1920 – Barcelona, 5 gener 1987)

Pintor. Format a Barcelona. Ha conreat la pintura mural -església de Mequinensa- i la de cavallet.

El seu estil es caracteritza per la facilitat a estructurar amb l’espàtula i l’ús de colors vius.

Hortoneda, Cristòfor

(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVI – segle XVII)

Pintor. Documentat entre el 1586 i el 1624. És autor del retaule de Sant Llorenç de Rocallaura (1599) i d’una taula de la Circumcisió (1610), conservats al Museu Arxidiocesà de Tarragona.

Homdedéu, Pere

(Tarragona, segle XV – Catalunya, segle XVI)

Pintor. En 1520 realitzà per a la seu de Lleida un retaule de Sant Joaquim i Santa Anna.

Guitart, Pere

(Catalunya, segle XVI)

Pintor. És autor de sis quadres per a l’altar nou de la parròquia de Reus, pintats entre 1560 i 1579.

Guerrero, José

(Granada, Andalusia, 27 octubre 1914 – Barcelona, 23 desembre 1991)

Pintor. Als anys 1940 s’instal·là a Madrid, i després residí a París, Roma i Londres, fins que s’instal·là definitivament a Nova York el 1949. Ha estat sovint inclòs en el moviment action painting.

Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del segle XX.

Güell i López (germans/nes)

Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.

Claudi Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918)  Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.

Francesca Güell i López  (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976)  Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Maria Cristina Güell i López  (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957)  Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.

Maria Lluïsa Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933)  Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.

Santiago Güell i López  (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954)  Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.

Gubern i Campreciós, Alfons

(Sabadell, Vallès Occidental, 23/mar/1916 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 22/set/1980)

Pintor. Fou deixeble d’Olivet i Legarès, i en acabar els estudis va fer de professor.

Féu la seva primera exposició als 16 anys i després de la guerra civil va exposar principalment a Sabadell, i a d’altres ciutats de Catalunya, de l’estat i a l’estranger.

Ha destacat com a paisatgista, especialitat en la qual el 1952 guanyà el premi Josep Masriera.

Guasch (varis)

Francesc Guasch  (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.

Francesc Guasch  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI)  Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX)  Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.

Pere Guasch  (Catalunya, segle XVI – 1587)  Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.

Ramon Guasch  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.