Sant Martí, raval de -Perpinyà-

(Perpinyà, Rosselló)

Barri popular de la ciutat, a ponent del nucli urbà, fora de l’antic recinte emmurallat, davant el portal de Sant Martí (pel qual Carles V féu l’entrada solemne a la vila el 1538).

Sorgí a l’indret de la casa procura o priorat de Sant Martí, dependent de Sant Miquel de Cuixà, que fou venut el 1266 als mercedaris de Perpinyà (que s’havien establert al seu costat el 1228), els quals construïren, a la fi del segle XIII i començament del XIV, l’església gòtica amb dos arcs de diafragma i coberta de fusta.

El raval es formà al seu voltant durant el segle XIX amb l’establiment de traginers i carreters, magatzems de vi, menestrals i habitatges d’obrers; hom hi instal·là l’asil de vells, la fàbrica de gas i altres indústries i el nou cementiri de Sant Martí.

Modernament, envaint les antigues hortes que envoltaven el raval, hom hi ha bastit un nou cementiri (el de l’Oest), un nou asil de vells, l’hospici de la Misericòrdia i l’institut del Bonsocors.

Sant Martí, Ferrer de *

Veure> Ferrer de Santmartí  (bisbe de València, segle XIII).

Sant Martí, cap de -Marina Alta-

(Xàbia, Marina Alta)

(o cap Martí)  Cap de la costa, al nord del cap de la Nau, que forma un llarg promontori que separa la gran badia de Xàbia, a llevant, del Portitxol, a ponent.

L’ermita de Sant Martí s’alça prop d’aquest indret, on, segons la tradició, existí un monestir en època pre-islàmica.

El castell de Sant Martí, que defensava aquest sector de la costa, fou destruït pels anglesos durant la guerra del Francès.

Sant Martí -Noguera-

(la Baronia de Rialb, Noguera)

Llogaret, a 4 km del centre municipal.

Sant Marçal, marquesat de

(Catalunya Nord, segle XVIII – segle XIX)

Títol concedit el 1727, pel rei Lluís XV de França, a Àngel Carles Delpàs-Camporrells i d’Oms, baró de Pià i senyor de Sant Marçal (Rosselló).

S’extingí, amb la família, a la primera meitat del segle XIX.

Sant Marçal, Bernat de

(Illes Balears, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Serví l’infant Ferran de Mallorca. En fou majordom. L’acompanyà a Morea (1415).

Sant Marc, vall de *

(el Montmell, Baix Penedès)

Veure> la Vall de Sant Marc  (caseria).

Sant Marc, serra de

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Alineació muntanyosa, contrafort sud-oriental de la serra del Cis, al sud del terme, damunt la qual hi ha els llocs de Tresserra, Claravalls, Soliva i Puifell.

Sant Marc, raval de

(Arnes, Terra Alta)

Barri de la vila.

Sant Marc -Baix Maestrat-

(Xert, Baix Maestrat)

Santuari, antiga església de Sant Pere de la Barcella.