Arxiu d'etiquetes: Vallès Oriental

la Tordera

Tordera, la

Deixa un comentari

(Osona / Selva / Vallès Oriental / Maresme)

Riu del vessant mediterrani. Neix al massís del Montseny, al peu de les Agudes, a la vall de Sant Marçal, i corre al llarg de 61,5 km, en direcció nord-oest – sud-est, fins que desemboca en el Mediterrani, prop de Blanes.

Recull la major part de les aigües del Montseny, i drena el sector occidental de la plana de la Selva. En el curs alt tendeix a captar els afluents del Congost per un fenomen d’erosió regressiva; el curs mitjà aprofita per al seu traçat la falla longitudinal de la Depressió Prelitoral, i el baix una falla transversal que talla la Serralada Litoral.

Els afluents principals (rieres d’Arbúcies, Gualba i Breda) també procedeixen del Montseny. Té règim pluvial mediterrani amb estiatges marcats; el cabal és escàs.

L’aprofiten els regatges de conreus d’autoconsum (moresc i patates) en els replans d’erosió de la vall alta i a la riba esquerra del curs mitjà; en el delta es reguen hortalisses, mongetes i enciams per a l’exportació.

El delta té 8 km2 d’extensió i és molt inestable arran de la costa a causa de la importància del corrents marins que temporalment impedeixen l’al·luvió.

Thermalia

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1994 – )

Iniciativa museística i de promoció de l’art i de la cultura balneàries que sorgí a partir d’un replantejament de la funció social i les col·leccions dels museus de Caldes de Montbui -l’antic Museu d’Història de Caldes, el ‘‘Mas Manolo’’ i el Museu Delger-, per tal d’actuar com a instrument de desenvolupament cultural i turístic.

El 1994 tingué lloc l’obertura de la primera fase del nou centre museístic, dedicada a l’escultor Manolo Hugué, i l’any següent es commemorà el cinquantenari de la mort de l’artista.

Enllaç web: Thermalia

Tenes, riera de

Deixa un comentari

(Vallès Oriental)

Riu, afluent dretà del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.

Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al col·lector entre Montmeló i Mollet del Vallès.

Tavernera, torre

Deixa un comentari

(Vallromanes, Vallès Oriental)

Masia, a l’esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s’alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès.

Era una antiga domus o masia fortificada, reconstruïda el 1718.

A la façana hi ha rajoles amb retrats i els escuts de les famílies que n’havien estat propietàries.

Solanes, puig de

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui / Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental)

Cim (708 m alt) de la Serralada Pre-litoral, termenal dels dos municipis, contrafort nord del Montmajor, del qual massís és separat pels curs de la riera de Caldes, que forma ací l’estret de les Elies.

Sellecs, turó de

Deixa un comentari

(Òrrius, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

(o de Céllecs)  Cim (534 m alt) de la Serralada Litoral, el més alt a ponent de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels dos municipis.

És coronat per les restes d’un poblat ibèric.

Santa Susanna de Vilamajor

Deixa un comentari

(Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)

Poble, al nord del terme, en un coster que domina la riba dreta de la Tordera.

L’any 1834 formava encara un municipi independent.

Santa Maria de Malanyanes

Deixa un comentari

(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

Santuari de la Mare de Déu de Malanyanes, dins la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, al sud-est del poble, al vessant septentrional del coll de Parpers.

Santa Maria de Gallecs

Deixa un comentari

(Vallès Oriental)

Nom d’una ciutat projectada (1970) a la comarca, anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s’havia d’estendre per un ampli sector que abasta set municipis de la comarca.

El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa.

El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs.

Santa Eulàlia de Tapioles

Deixa un comentari

(Vallgorguina, Vallès Oriental)

Veïnat i antiga parròquia, al vessant septentrional de la serra del Corredor, a la capçalera de la riera de Tapioles.

La primitiva església romànica resta amagada sota la nova construcció barroca.