(Alella, Tiana, Maresme / Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental)
Cim (477 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, entre els tres municipis.
Galceran, turó d’en
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Vallès Oriental
Força, la
(Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)
Nom del nucli urbà, al voltant de l’església parroquial, on hi havia hagut fins al segle XVI un palau fet construir pels comtes de Barcelona a partir del segle X.
El 1937 el municipi adoptà aquest nom.
Fontscalents, riera de
Nom de la capçalera de la riera Golarda o de Marfà, entre Santa Coloma Sasserra i Castellterçol.
Fontdecera, coll de
(Alella, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental)
Depressió (265 m alt) de la Serralada Litoral, al límit dels dos termes, on passa la carretera del Masnou a Granollers.
Farell, el
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)
Mas, uns 4 km al nord-oest de la vila, dalt la carena del Montmajor, anomenat també massís del Farell.
Centella, roca
Cim (1.002 m alt) dins el massís del Montseny.
Forma part de la línia meridional de crestes que des del Tagamanent davalla fins a la plana del Vallès.
Carrer de l’Amargura, el
Raval i agrupament més important del municipi, del qual és actualment el centre administratiu, a la dreta de la riera de Tenes.
La nova església parroquial (Sant Andreu i Santa Maria de Castellcir) hi fou construïda el 1963.
Bordoi, coll de can
Depressió de la Serralada Litoral Catalana, entre les dues comarques.
Obre pas entre les rieres de Mogent i d’Argentona i es aprofitada per la carretera de Llinars a Dosrius.
Blancafort, balneari
Balneari d’aigües mineromedicinals, a l’extrem meridional de la vila, fundat el 1840.
Des del 1904 aprofita també les aigües de la font Rosselló (12.000 litres per hora). L’aigua surt a 60ºC, i és oligometàl·lica i radioactiva.
Basses, coll de
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Coll de la serra del Montnegre (467 m alt), entre el turó d’en Vives i el turó Gros.
Davalla, pel nord, vers Sant Martí de Montnegre, i pel sud, vers Sant Iscle de Vallalta.
Dades de Catalunya 