Arxius mensuals: Abril de 2020

Ilustració Llevantina, La

(Barcelona, 10 març 1900 – 16 desembre 1901)

Publicació desenal. Apareguda com a revista artístico-literària de Catalunya, València, Mallorca i Rosselló, sota la direcció de Josep Alemany i Borràs.

De presentació acurada, hi intervingueren importants il·lustradors i escriptors de l’època.

Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el 1 de novembre de 1900 amb un nou format i numeració.

Institució Patxot

(Catalunya, 1926 – segle XX)

Institució cultural, de mecenatge, creada per Rafael Patxot i Jubert, que recollí d’altres iniciatives anteriors d’ajut a la cultura catalana o que donaven beques a noies pobres o subvencions a la vellesa.

També instituí premis d’història i política, que confià a l’Acadèmia de Bones Lletres, i de música, confiats a l’Orfeó Català.

L’entitat publicà grans estudis sobre la premsa catalana i el folklore, i ajudà l’Onomasticon Cataloniae. A més, inicià inventaris, com el dels manuscrits i la bibliografia en català.

En foren patrons E. Fontseré, J. Rubió, A. Duran i Sanpere, F. Pujol i J.M. Batista i Roca.

Institució del Teatre

(Barcelona, 9 juny 1931 – 1939)

Entitat. Nom donat per la Diputació de Barcelona a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. Fou presidida per Adrià Gual.

En temps de la República un patronat, presidit per Ventura Gassol, la dirigí fins que se’n féu càrrec Joan Alavedra.

A partir del 1939 s’anomenà Institut del Teatre.

Institució de les Lletres Catalanes (ILC)

(Barcelona, 13 setembre 1937 / 1939 – 12 novembre 1987- )

Entitat autònoma de la Generalitat de Catalunya. Creada per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.

En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre de 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el servei de Biblioteques al front i cercà ajuts internacionals per als escriptors.

La Institució fou presidida per Josep Pous i Pagès, i en foren vice-president i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament.

Patrocinava els premis de la Generalitat i la “Revista de Catalunya” (1938). La secció de publicacions edità obres dels principals escriptors catalans del moment.

A finals de la guerra civil l’entitat es va dissoldre.

El 1987 el Parlament va aprovar una llei pel retorn d’aquesta institució.

Enllaç: ILC

Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica (ICCIC)

(Barcelona, 1952 – )

Entitat d’ensenyament. Fundada per Maria Rosa Ferrer i Escofet i sorgida del Centre d’Influència Catòlica, creat també per ella. Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení.

Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professor de català durant el període franquista.

A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores (1956), l’Escola de Disseny Elisava (1961), l’Escola Thau (1963, de tots els graus d’ensenyament) i l’Escola de Periodisme de l’Església (1964).

Té en funcionament estudis secundaris i pre-universitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants.

Des del 1984 és una fundació privada.

Enllaç: ICCIC

Institució Catalana d’Història Natural (ICHN)

(Barcelona, 3 desembre 1899 – )

Entitat, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Inicialment estava formada per les seccions de botànica, geologia i zoologia, i tenia dues comissions perifèriques, la Comissió de Cetologia i la Comissió de Protecció de la Natura.

Actualment organitza sessions científiques i publica el “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural”, on es recullen els treballs dels membres de la Institució.

Enllaç: ICHN

Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)

(Catalunya, 1979 – )

Associació creada per a l’estudi de l’agricultura catalana, impulsar-ne les investigacions i difondre’n els estudis especialitzats.

És filial, adscrita a la secció de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Enllaç: ICEA

Institució Catalana de Música

(Barcelona, novembre 1896 – 1900)

Agrupació musical.

Fundada per Joan Gay i Josep Lapeyra amb la finalitat de cultivar la música coral catalana.

Publicà el “Butlletí de la Institució Catalana de la Música” (1896-1900), de notable qualitat.

Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC)

(Catalunya, 1985 – )

Nom que prengué la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya, creada a Barcelona el 1966 per un grup de pastors i laics protestants. Fou presidida pel pastor Àngel Cortès.

Té com a finalitat contribuir a la normalització de la llengua i traduir la Bíblia al català.

Ha publicat: Sant Marc (1970), Sant Joan (1974) i els Salms (1985) i ha col·laborat en la versió del Nou Testament interconfessional (1979). Ha fet diverses edicions de Cants de Glòria i edità la revista “Presència Evangèlica”.

També organitza diversos actes, conferències, audicions musicals, col·loquis i cursets.

Instant, L’

(Barcelona, 1 gener 1935 – 25 desembre 1936)

Diari de la nit, afecte a la política de Lliga Catalana. Substituí “La Veu del Vespre” i fou dirigit per Ignasi Agustí, amb Ramon Garriga com a redactor en cap.

S’especialitzà en els reportatges d’actualitat, les informacions radiofòniques i les estrenes teatrals. Emili Grau Sala hi il·lustrà les crítiques de teatre.

A partir del juliol de 1936 fou controlat per la CNT.