Arxius mensuals: Abril de 2020

Ilustració Llevantina, La

(Barcelona, 10 març 1900 – 16 desembre 1901)

Publicació desenal. Apareguda com a revista artístico-literària de Catalunya, València, Mallorca i Rosselló, sota la direcció de Josep Alemany i Borràs.

De presentació acurada, hi intervingueren importants il·lustradors i escriptors de l’època.

Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el 1 de novembre de 1900 amb un nou format i numeració.

Institució Patxot

(Catalunya, 1926 – segle XX)

Institució cultural, de mecenatge, creada per Rafael Patxot i Jubert, que recollí d’altres iniciatives anteriors d’ajut a la cultura catalana o que donaven beques a noies pobres o subvencions a la vellesa.

També instituí premis d’història i política, que confià a l’Acadèmia de Bones Lletres, i de música, confiats a l’Orfeó Català.

L’entitat publicà grans estudis sobre la premsa catalana i el folklore, i ajudà l’Onomasticon Cataloniae. A més, inicià inventaris, com el dels manuscrits i la bibliografia en català.

En foren patrons Eduard Fontserè, Jordi Rubió, A. Duran i Sanpere, Francesc Pujol i J.M. Batista i Roca.

El 1936 la institució fou traslladada a Suïssa.

Institució del Teatre

(Barcelona, 9 juny 1931 – 1939)

Entitat. Nom donat per la Diputació de Barcelona a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. Fou presidida per Adrià Gual.

En temps de la República un patronat, presidit per Ventura Gassol, la dirigí fins que se’n féu càrrec Joan Alavedra.

A partir del 1939 s’anomenà Institut del Teatre.

Institució de les Lletres Catalanes

(Barcelona, 13 setembre 1937 / 1939 – 12 novembre 1987 – )

(ILC)  Entitat autònoma de la Generalitat de Catalunya. Creada per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.

En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre de 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el servei de Biblioteques al front i cercà ajuts internacionals per als escriptors.

La Institució fou presidida per Josep Pous i Pagès, i en foren vice-president i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament.

Patrocinava els premis de la Generalitat i la “Revista de Catalunya” (1938). La secció de publicacions edità obres dels principals escriptors catalans del moment.

A finals de la guerra civil l’entitat es va dissoldre. El 1987 el Parlament va aprovar una llei pel retorn d’aquesta institució, depenent del departament de Cultura de la Generalitat.

Enllaç web:  Institució de les Lletres Catalanes

Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica

(Barcelona, 1952 – )

(ICCIC)  Entitat d’ensenyament. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d’Influència Catòlica, creat també per ella. Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení.

Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professor de català durant el període franquista.

A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores (1956), l’Escola de Disseny Elisava (1961), l’Escola Thau (1963, de tots els graus d’ensenyament) i l’Escola de Periodisme de l’Església (1964).

Té en funcionament estudis secundaris i pre-universitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants. Des del 1984 és una fundació privada.

Enllaç web: Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica

Institució Catalana d’Història Natural

(Barcelona, 3 desembre 1899 – )

(ICHN)  Entitat, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Inicialment estava formada per les seccions de botànica, geologia i zoologia, i tenia dues comissions perifèriques, la Comissió de Cetologia i la Comissió de Protecció de la Natura.

Actualment organitza sessions científiques i publica el “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural”, on es recullen els treballs dels membres de la Institució.

Enllaç web: Institució Catalana d’Història Natural

Institució Catalana d’Estudis Agraris

(Catalunya, 1979 – )

(ICEA)  Associació creada per a l’estudi de l’agricultura catalana, impulsar-ne les investigacions i difondre’n els estudis especialitzats.

És filial, adscrita a la secció de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Enllaç web: Institució Catalana d’Estudis Agraris

Institució Catalana de Música

(Barcelona, novembre 1896 – 1900)

Agrupació musical.

Fundada per Joan Gay i Josep Lapeyra amb la finalitat de cultivar la música coral catalana.

Publicà el “Butlletí de la Institució Catalana de la Música” (1896-1900), de notable qualitat.

Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya

(Catalunya, 1985 – )

(IBEC)  Nom que prengué la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya, creada a Barcelona el 1966 per un grup de pastors i laics protestants. Fou presidida pel pastor Àngel Cortès.

Té com a finalitat contribuir a la normalització de la llengua i traduir la Bíblia al català.

Ha publicat: Sant Marc (1970), Sant Joan (1974) i els Salms (1985) i ha col·laborat en la versió del Nou Testament interconfessional (1979). Ha fet diverses edicions de Cants de Glòria i edità la revista “Presència Evangèlica”.

També organitza diversos actes, conferències, audicions musicals, col·loquis i cursets.

Enllaç web: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya

Instant, L’

(Barcelona, 1 gener 1935 – 25 desembre 1936)

Diari de la nit, afecte a la política de Lliga Catalana. Substituí “La Veu del Vespre” i fou dirigit per Ignasi Agustí, amb Ramon Garriga com a redactor en cap.

S’especialitzà en els reportatges d’actualitat, les informacions radiofòniques i les estrenes teatrals. Emili Grau Sala hi il·lustrà les crítiques de teatre.

A partir del juliol de 1936 fou controlat per la CNT.