Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Assaig de Teatre

(Barcelona, desembre 1994 – 2010)

Revista publicada per l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), amb la direcció de Ricard Salvat.

La publicació és un recull d’estudis teatrals de caràcter històric, crític i teòric.

Publicà 75 números (fins al 2010).

Asociación, La

(Barcelona, 1 abril 1868 – juliol 1868)

Periòdic obrerista en castellà. Tingué un total de 14 números.

Fou dirigit per Josep Roca i Galès, defensà un ideari cooperativista i es mostrà favorable al grup demòcrata individualista i enemic de la intervenció de l’estat en el camp de l’economia.

Vilana, torre

(Barcelona, Barcelonès)

Antic nom de l’antiga força o torre de Sarrià, a partir dels segles XVII i XVIII (situada al límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles), al pla de Barcelona, per tal com passà a ésser propietat de Ramon de Vilana-Perles i dels seus successors.

El contrafort de la serra de Collserola als vessants del qual s’assenta rep el nom de turó d’en Vilana (més amunt del mateix turó fou construït el gran col·legi dels escolapis de Sarrià).

Vila Olímpica SA

(Barcelona, 1986 – )

(VOSA)  Empresa. Pertanyent a Barcelona Holding Olimpic SA (HOLSA) amb l’objectiu de portar a terme la remodelació de la façana costanera i tot un seguit d’obres d’iniciativa pública.

Participa amb el 40% a Nova Icària SA (NISA), encarregada de la construcció i la comercialització d’habitatges de la Vila Olímpica, i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona (POBASA), responsable de la seva gestió i comercialització.

Vila Olímpica de Barcelona

(Barcelona, Barcelonès)

Veure> Barcelona, Vila Olímpica de (barri residencial).

Vi vel gratis

(Barcelona, segle XIII – 1716)

Privilegi que tenia la ciutat d’emparar-se “de grat o per força”, en cas d’escassetat greu, del blat dels vaixells, àdhuc estrangers, que passessin per les seves aigües territorials. Era aplicat també a carregament que amb animals era transportat vers Barcelona.

El 1328 els consellers n’explicaren l’origen i l’abast als paers de Tortosa; el 1504 el sistema era ja molt perfeccionat, i era aplicat també per altres ciutats, com València i Palma de Mallorca.

Objecte, tanmateix, de discussió, el 1605 fou fet un memorial en la seva defensa.

Fou abolit amb els decrets de Nova Planta.

Veu del Vespre, La

(Barcelona, 2 maig 1933 – 31 desembre 1934)

Nom que prengué l’edició de la nit de “La Veu de Catalunya”. El director, els redactors i els col·laboradors eren els mateixos que els de “La Veu de Catalunya”, bé que la informació predominava sobre els articles purament doctrinals.

Tingué una interrupció de quatre dies, motivada pels fets del Sis d’octubre de 1934. Deixà de sortir quan fou anunciada l’aparició de “L’Instant”.

Verdun

(Barcelona, Barcelonès)

(o Verdum) Barri, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.

Es formà a partir d’una antiga barriada situada vora l’actual avinguda de la Meridiana -de la qual és separada pel barri de la Prosperitat-, on hi ha el sector més ben urbanitzat del barri i on habita població catalana i treballadors qualificats.

Vers el sector muntanyós (turó de les Roquetes) es començaren a edificar entre el 1950 i el 1955 grups d’habitatges de protecció estatal caracteritzats per la baixa qualitat de la construcció i l’alta densitat d’ocupació del sòl. Per això, una part de l’antic barri del Verdun passà a anomenar-se de les Roquetes.

Verdad, La

(Barcelona, 2 octubre 1902 – 24 gener 1904)

Setmanari polític. Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Riuz, hi col·laboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz.

Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol.

Verdad, La

(Barcelona, 2 setembre 1842 – 20 novembre 1842)

Periòdic de política y mejoras sociales. D’informació general i tendència progressista.

Apareixia els diumenges, els dimarts i els divendres, i seguí una línia de defensa del proteccionisme i moderada oposició a la regència d’Espartero.

Desaparegué arran de l’aixecament antiesparterista.