Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Torre del Baró, la

(Barcelona)

(o Torre Baró) Barri residencial obrer i perifèric, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. S’estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola (turó de les Roquetes).

El seu origen es troba en el projecte (1935) d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semi-barraquístic, mancat d’urbanització.

Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista.

Té associació de veïns, que forma part de la dels Nou Barris. Té importants dèficits en equipaments urbans.

Torras Hostench SA

(Barcelona, 1941 – 1989)

Empresa paperera, amb una fàbrica a Sarrià de Ter (Gironès).

Durant la dècada del 1970 experimentà un important creixement que culminà vers el 1977 amb l’absorció de diverses fàbriques, i l’expansió de la seva activitat vers el camp de la producció forestal (a l’estat espanyol i al Brasil).

El 1981 travessà una fase crítica que la portà a desenvolupar un pla de refinançament i el 1982 es veié implicada, a través d’alguns membres del consell d’administració, en l’afer del Banc dels Pirineus. El 1983 féu suspensió de pagaments. El 1985 fou aixecada la suspensió i inicià un procés espectacular de recuperació i expansió.

El 1987 el grup àrab KIO hi prengué una participació majoritària i la convertí en una societat canalitzadora de les seves inversions a Espanya, al marge del sector del paper. Com a indústria paperera, adoptà el nom de Torraspapel en incorporar Papelera del Mediterráneo SA (Motril) el 1989. Després d’incorporar també Incapsa (Balaguer), el 1993 fou clausurada la fàbrica de Sarrià de Ter.

Torras, Ferreria i Construccions SA

(Poblenou, Barcelona, 1918 – 1987)

Empresa siderúrgica.

Durant els any 1970 experimentà un fort creixement amb la construcció d’una factoria nova a Castellbisbal (Vallès Occidental) i la participació en altres empreses, que l’han convertit en el primer grup siderometal·lúrgic català. El 1980 ocupava 705 empleats.

L’any 1987 passà a dependré de l’empresa siderúrgica catalana Companyia Espanyola de Laminació.

Tiburón, El

(Barcelona, 1863 – 1874)

Almanac humorístic en català. Editat per Innocenci López i il·lustrat per Tomàs Padró, hi col·laboraren els redactors d'”Un Tros de Paper” (R. Robert, C. Roure, E. Vidal i Valenciano) entre molts altres (Roca i Roca, Ubach i Vinyeta, etc.).

Gaudí d’una gran popularitat (se’n tiraven, el 1868, més de 300.000 exemplars).

Tibidabo, el

(Barcelona, Barcelonès)

Cim (512 m alt) culminant de la serra de Collserola.

Urbanitzat en part des de començament del segle XIX, alberga diverses instal·lacions com ara un parc d’atraccions, el temple del Sagrat Cor, l’Observatori Fabra, etc.

El 1992 s’hi construí (l’arquitecte fou N. Foster) la torre de Collserola de 268 m d’alçària.

Està comunicada amb la ciutat per un funicular i un tramvia.

Tiberio, Il

(Barcelona, 15 novembre 1896 – 15 abril 1899)

Revista manuscrita que consta d’una única col·lecció (majoritàriament a la col·lecció Joan Audet de Barcelona) de trenta vuit números realitzats quinzenalment.

Fou el portaveu del grup antisimbolista d’El Rovell de l’Ou i hi col·laboraren -per a informar llur company Pere Ysern, que estudiava a Roma- diversos artistes. L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner.

Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins al 1974.

Telégrafo, El

(Barcelona, 1 novembre 1858 – 10 febrer 1879)

Diari en castellà. Creat i dirigit per Ferran Patxot. A la fi de novembre apareix ja en edició de matí i de nit. A la mort de Patxot, aquest fou substituït per Marià Flotats.

Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom. Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà “El Principado”, i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original. Prohibit de nou, aparegué “La Imprenta”, que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les autoritats municipals.

Fou especialment notable la vaga de consumidors de gas que impulsà en 1878-79.

Finalment, arran d’una altra prohibició, el 1879 fou substituït per “El Diluvio”.

Arribà a tenir una gran popularitat.

Teixonera, la

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, dins l’antic municipi d’Horta, format principalment per cases unifamiliars, moltes d’autoconstrucció, i situat en un petit turó al costat del passeig de la Vall d’Hebron i de la muntanya de la Creueta del Coll.

Es formà en 1915-30 amb el nom de Colònia Teixonera.

Taula de Canvi

(Barcelona, setembre 1976 – desembre 1980)

Revista bimestral teòrico-política i cultural. Publicà 24 números.

Dirigida per Alfons Comín, tenia una orientació oberta a esquerres i hi col·laboraren un gran nombre d’ideòlegs, historiadors, polítics, escriptors i crítics sobre qüestions polítiques, socials i, més secundàriament, sobre literatura i art.

Taula de Canvi

Taula de Canvi

(Barcelona, 20 gener 1401 – 1853)

Primer banc públic d’Europa de canvis i dipòsits. Fundat per la necessitat que sentien els barcelonins de garantir els seus capitals contra l’augment il·limitat dels emprèstits sol·licitats pel municipi de Barcelona o pel rei, i la inestabilitat de les banques privades. La paraula banc no s’utilitzà fins al segle XVI.

Posada en mans de l’oligarquia urbana, la seva preocupació per l’estabilitat afavorí l’existència de banquers privats. Les despeses extraordinàries realitzades pel municipi durant el segle XV van perjudicar el desenvolupament de la Taula, forçada a crear una caixa destinada a amortitzar el deute consolidat municipal, des del 1440 molt superior a l’autoritzat pel reglament.

Durant la guerra contra Joan II (1462-72) va haver de fer, per primera vegada (1468), suspensió de pagaments. Llavors va reorganitzar-se administrativament i creà els càrrecs de credencer, amb la missió de pesar moneda, i el de caixer. Van limitar-se les operacions que es podien realitzar en bancs privats i esdevingué agent fiscal de la Generalitat.

L’any 1609 fou creat el Banc de la ciutat de Barcelona, afiliat a la Taula, que, com a banca privada, admetia moneda depreciada, amb beneficis que servien per sostenir la taula. L’any 1655 va iniciar-se la comptabilitat entre la Taula i el Banc de la ciutat, que no impedí (anys 1663 i 1680) els més grans desfalcs de la història de la Taula.

De l’any 1703 són les darreres reformes dels estatuts, i es recopilaren tots els privilegis obtinguts des de la seva fundació.

Entronitzats els Borbons i desaparegut el règim monetari català, la Taula va reduir-se a una banca de caràcter privat, i el 1714 Patiño dictà les regles per les quals s’havia de regir. El comte de Montemar, l’any 1723, en realitzà la darrera reestructuració, que durà fins a la liquidació total de la Taula, l’any 1853.