Arxiu d'etiquetes: gravadors/es

Gazan, Francesc

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Gravador. És autor d’obres molt notables. Després visqué a Madrid.

Es dedicà a estudis heràldics. Publicà l’estudi Baraja nueva (1714).

Garcia i Vilamala, Just

(Barcelona, segle XIX)

Pintor, escultor i gravador. En pintura sentí preferència pels temes històrics.

Com a escultor destacà pels seus treballs sobre vori, com els dos crucifixos presentats a l’Exposició de Belles Arts de Saragossa de 1868.

Furnells i Soler, Joan

(Barcelona, 1 novembre 1867 – 27 octubre 1924)

Gravador. Excel·lí per la gran qualitat dels seus treballs, especialment les reproduccions de pintures.

Estruch i Jordan, Domènec

(Muro del Comtat, Comtat, 1796 – Madrid, 1851)

Gravador i cartògraf. Nebot i deixeble de Francesc Jordan. Acadèmic de Sant Carles. Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca (1808) i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba.

De retorn s’establí a Barcelona. Grabà un bon nombre d’estampes religioses i un retrat eqüestre d’Álvarez de Castro, que li donà fama. També il·lustrà una Historia de Grecia antigua.

Més tard visqué a Madrid, on excel·lí en l’execució de cartes geogràfiques. Fou pare dels també gravadors Albert i Joan Estruch.

Domènec, Francesc

(País Valencià, vers 1460 – Catalunya, 1494 ?)

Gravador. Probablement fou frare del convent de Santa Caterina de Barcelona.

Va signar una estampa de la Mare de Déu del Roser (1488); es tracta del gravat més primitiu conegut de data certa en l’àmbit català.

Coromina i Faralt, Josep

(Barcelona, 1756 – 1834)

Gravador. Excel·lí en el gravat al coure.

Fou professor de l’Escola de Nobles Arts i sots-director de l’Escola de Pintura a la capital. Era acadèmic de San Fernando.

Castelló i Anglarill, Romà

(Barcelona, segle XIX)

Gravador. Foren molt notables els seus treballs fonent lletres de composició tipogràfica.

Casas, Antoni

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Gravador. Estudià a l’estranger, pensionat per la Junta de Comerç.

L’any 1816 féu alguns dels primers gravats de textos taquigràfics, per il·lustrar una obra de taquigrafia del professor Serra i Ginesta.

Casals (varis)

Anton Casals  (Barcelona, 1747 – 1818)  Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.

Antoni Francesc Casals  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.

Bonaventura Casals  (Barcelona ?, segle XVIII)  Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).

Bru Casals  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852)  Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).

Joan Casals  (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900)  Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.

Canudas i Ticó, Ramon

(Catalunya, segle XIX – Sitges, Garraf, 1892)

Gravador i pintor. Fou company de Santiago Rusiñol i d’Enric Clarasó als anys bohemis de París.