Arxiu d'etiquetes: gravadors/es

Rovira i Meri, Hipòlit

(València, 15 agost 1693 – 7 maig 1765)

Escultor, pintor i gravador. Deixeble d’Evarist Muñoz a València, l’any 1720 anà a Roma per completar la seva formació artística.

La seva obra més important, encara que hi intervingueren d’altres arquitectes, és el Palau del Marquès de Dosaigües, a València. La façana, realitzada el 1740, és d’una sumptuositat excepcional i constitueix una mostra importantíssima del barroc del país, per cert bastant tardana.

Li és atribuït el Sepulcre de Sant Vicent, esculpit per al gremi de sastres i exhibit avui al Museu de Belles Arts de València, també pintà al fresc el sostre del cambril de sant Lluís Bertran, a Sant Domènec de València.

És autor del gravat de la portada del primer volum del Museo Pictórico (1715) de Palomino i de nombrosos retrats i estampes de sants.

Morí foll.

Rosselló i Prados, Josep Maria

(Palma de Mallorca, 1835 – Madrid, 1872)

Gravador en acer. Estudià pensionat a Itàlia. Guanyà tercera medalla a l’Exposició Nacional de Madrid (1867) i primera el 1871 amb Un Crist.

El 1872 esdevingué director de la Calcografía Nacional.

Ribelles i Felip, Josep

(València, 20 maig 1778 – Madrid, 16 març 1835)

(o Helip)  Pintor. Fill de Josep Ribelles. Fou deixeble del seu pare i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, i, des del 1799 , de la de San Fernando de Madrid, ciutat on fou professor i pintor a la cort espanyola.

Dibuixà, entre moltes làmines, les del Quixot publicat per l’Academia Española l’any 1819. Pintà aquarel·les, frescs (sostres del Palau Reial de Madrid) i olis (El mantejament de Sanxo, Èdip cec i la seva filla). També conreà el gravat.

Reynés, Gabriel

(Alaró, Mallorca, 1807 – Mallorca, segle XIX)

Pintor i gravador. Devers el 1830 introduí la litografia a la seva illa natal.

Ravanals, Joan Baptista

(València, 1678 – vers 1746)

Gravador. La seva producció està datada entre el 1703 i el 1746. Deixeble d’Evarist Muñoz. El seu estil és plenament barroc i assolí gran renom.

És autor de nombrosos retrats –Felip V a cavall, Jeroni Simó, El marquès de Dos Aigües, Gregori de Ridaura (1705), etc-, de la il·lustració de diferents llibres, entre els quals el Compendio de matemáticas, del P. Tosca, i de la portada de molts altres –Centro de la Fe Ortodoxa (1723), Aparición de la Virgen del Pilar-.

Rajas, Pau Albinià de

(València, 1583 – 1667)

(o Rojas)  Jesuïta, erudit i arquitecte. Ingressà a la Companyia de Jesús (1600) i anà a Flandes com a confessor de Francesc II de Montcada, marquès d’Aitona. De retorn a Espanya, fou professor de teologia i d’escriptura als col·legis de la companyia a Saragossa i a València.

A més d’escriptor (Commentarius litteralis in Canticum Salomonis, Discurso de las medallas (1645), Descripción del Reyno de Aragón, Crítica de la reflexió, Consultatio Theologica) i arquitecte (planta de l’església de Llíria), fou també gravador (Exèquies de Saragossaa Felip III).

Quetglas i Ferrer, Pere

(Palma de Mallorca, 1 setembre 1915 – 11 març 2001)

“Xam”  Pintor, dibuixant i gravador. Ha promogut diverses iniciatives artístiques i ha dirigit la Galeria Ariel. Fou l’inspirador del Grup Tago (1959).

Passà per una etapa informalista i després ha tendit cap a un figurativisme d’estructuració complexa i formes esquematitzades. Hom l’ha qualificat d’expressionista barroc i l’ha relacionat amb Antoni Clavé.

Quesades, Francesc

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Gravador. Director de gravat de l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Gravà, entre moltes altres obres, el Túmul per a les exèquies de Felip IV a la catedral de València (1666) i els retrats de Josep Llop (1674), V.P. Esteve, Vicent Gavaldà (1697) i el Marquès de Monistrol.

Porta, Sanç de

(País Valencià, segle XVI)

Gravador. Féu gravats del llibre Sermones Festivitatum Virginem Mariam, notable edició feta a València el 1512.

Porcell, Andreu

(Illes Balears, segle XVIII)

Pintor. Era fuster d’ofici. Hi ha una pintura seva a l’església dels framenors d’Artà. També sobresortí com a gravador.