Arxiu d'etiquetes: gravadors/es

Torner i Fornés, Josep

(Barcelona, 1867 – 30 gener 1943)

Gravador. Descendent de la família Torner. De molt jove anà a París. En tornà el 1888.

Destacà pels seus aiguaforts i la talla dolça. Fou professor de gravat a mà a l’Institut de les Arts del Llibre.

Torner

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Família de gravadors, llibreters i impressors.

Iniciada per Josep Torner (I) (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Llibreter. Ingressà al gremi d’impressors el 1797. Fou mestre de molts col·legues del seu temps. Pare de:

Joan Torner  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Llibreter. Ingressà al gremi de llibreters l’any 1818.

Josep (II) Torner  (Barcelona, segle XIX – abans 1857)  Impressor. Publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña, de Jeroni Pujades (1829-32), el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839), i les poesies del Rector de Vallfogona (1849). Fill seu fou:

Miquel Torner i Germà (Barcelona, 1802 – 1863)  Il·lustrador. Estudià dibuix a l’Escola de Llotja. Il·lustrà llibre i revistes, com “El Museo de las Familias”, de Barcelona, i el “Semanario Pintoresco Español”, de Madrid. Féu bons treballs de xilografia.

Thomas i Bigas, Josep

(Barcelona, 22 febrer 1852 – Berna, Suïssa, 8 octubre 1910)

Fotogravador i impressor.

Afeccionat a les arts gràfiques, va ésser el primer que va introduir a Espanya el gravat químic. En aquest terreny va fer una sèrie d’experiències de millorament i de difusió de la fototípia.

Foren impreses a la casa Thomas les revistes “Il·lustració Catalana”, “Pèl & Ploma”, “Forma”, “Museum”, etc. i nombroses monografies d’art (El arte en España).

Tauló, Jaume

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Gravador i impressor. La seva producció apareix datada del 1820 al 1859.

Féu xilografia per a diverses edicions i esmerçà una activitat molt intensa en l’edició d’auques populars.

Fou parent seu Josep Tauló (Catalunya, segle XIX)  Gravador. Col·laborador de Jaume. Probablement també fou impressor.

Sorelló, Miquel

(Barcelona, vers 1700 – Roma, Itàlia, 1756)

Gravador. Es formà a Barcelona, on practicà el gravat al boix i a l’acer. Vers el 1724 s’establí a Roma i fou deixeble de Trey. L’any 1739 residia novament a Barcelona, i entre el 1750 i el 1754 a Florència. De retorn a Roma, fou nomenat gravador oficial del Vaticà.

És autor de nombrosos retrats i d’una sèrie de gravats que reprodueixen les pintures trobades a Herculà i que foren publicats en tres volums (Roma, 1757-61). També és autor d’una estampa de la Mare de Déu de Montserrat voltada per l’Escolania.

Soler i Gatvillaró, Guillem

(Tarragona, 5 maig 1905 – Barcelona, 31 octubre 1971)

Gravador i pintor. Format a l’Acadèmia Baixas, amb M. Urgellès, i a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Amplià estudis a París (1927-29). Entre altres distincions, li fou concedit el premi Nacional de Gravat.

Autor de nombroses decoracions murals per a edificis religiosos catalans, i també per a edificis civils (escala de l’Escola d’Enginyers Industrials a Madrid).

Solanes, Tomàs

(Catalunya, segle XVIII – Martorell, Baix Llobregat, 1808)

Pintor i gravador. Es formà a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid per la Junta de Comerç (1781). De retorn a Barcelona (1786), fou professor de l’Escola de Nobles Arts i esdevingué acadèmic de San Fernando de Madrid.

Intervingué en la decoració de diferents edificis barcelonins, entre els quals l’antiga Duana (actual govern civil), el Palau Reial i la Llotja. Va projectar l’obelisc erigit a la Rambla per tal de commemorar la visita de la família reial (1802).

Sibecas i Cabanyó, Joan

(Vilanant, Alt Empordà, 28 gener 1928 – Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 20 febrer 1969)

Pintor i gravador. Deixeble de Ramon Reig.

Exposà per primer cop a Figueres el 1948, i el 1951 a Barcelona (galeria El Jardín). Guanyà diversos premis: el de Tossa (1957) i els d’aquarel·la (1958) i de dibuix (1960) de la diputació de Girona.

Influït pel poeta Carles Fages i de Climent i representant destacat de l’escola empordanesa, pintà natures mortes i paisatges dins un cert magicisme i passà per una breu etapa informalista.

Serrat i Puig, Esteve

(Olot, Garrotxa, 6 setembre 1927 – 26 març 1997)

Paxinc  Pintor i gravador. Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, a l’escola de San Fernando de Madrid i a París.

El 1950 exposà per primera vegada individualment a la Sala Vayreda d’Olot. El mateix any entrà a formar part de la penya Cràter d’Art. Guanyà el primer premi de gravat del Concurs de la Diputació de Girona (1959).

Influït per la pintura de Picasso i Miró, conreà una figuració espontània i colorista dedicada a la faràndula i als infants.

Carme Serra i Cantarell

Serra i Cantarell, Carme

(Barcelona, 1920 – 10 novembre 2018)

Gravadora i pintora. Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona (1950), ciutat on tornà a fer-ho diverses vegades.

Il·lustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc. El 1950 participà al Salon Internacional, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia. Becada per l’Institut Francès, anà a París (1953).

Ha participat en diverses exposicions col·lectives i individualment ha exposat a Inca, Figueres i Vilanova i la Geltrú.

Més preocupada per la línia que pel color, ha conreat el pastel, el gouache i diverses varietats de gravat, amb temes intimistes, paisatges i motius mariners.