Arxiu d'etiquetes: gravadors/es

Serra i Mas, Pasqual

(Mataró, Maresme, 1847 – Madrid ?, segle XIX)

Gravador. Estudià a Madrid i a París. Fou gravador de la Impremta Nacional madrilenya.

Col·laborà a diverses edicions notables.

Serdanya, Salvador

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)

Gravador i argenter. Establert a Barcelona. Els seus gravats, excel·lents, són documentats de 1695 a 1704.

La seva passantia com a argenter és del 1710.

Sabater, Antoni

(Ripoll, Ripollès, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Gravador. Treballà a Barcelona almenys del 1725 al 1737.

Sembla ser l’homònim que gravà el gran mapa del Principat que féu el geògraf Josep Aparici.

Rovira, Josep

(Catalunya, segle XVII – Olot, Garrotxa, segle XVII)

Gravador. En són coneguts treballs al boix estimables.

També a Olot i al mateix període hi ha un homònim dedicat a la producció de goigs i estampes populars.

Romeu, Joan

(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – 1890)

Xilògraf. Format amb Francesc Brangulí i Royo a Barcelona. Residí uns anys als EUA, on tingué força prestigi.

De retorn s’establí a Barcelona.

Relles, Josep

(Catalunya, segle XVII)

Gravador i frare mercedari. Té gravats documentats de 1687 a 1695.

Muntasell i Barnus, Jaume

(Barcelona, 1915 – 4 agost 2008)

Gravador de cristall a la roda. Fill de Joan Muntasell i Garriga. Estudià a l’Escola Massana amb Jaume Busquets, on fou nomenat professor de la seva especialitat, el 1942.

Obtingué medalles a la VI Triennale de Milà (1936) i a l’Exposición de Artes Decorativas de Madrid (1949).

És autor d’una producció molt remarcable.

Jener, Maties

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)

Gravador. Establert a Barcelona, és autor de diverses obres de mèrit, com les de sèries de plantes i alçades arquitectòniques del desaparegut palau virregnal barceloní, segons els projectes de fra Josep de la Concepció.

Gazan, Francesc

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Gravador. És autor d’obres molt notables. Després visqué a Madrid.

Es dedicà a estudis heràldics. Publicà l’estudi Baraja nueva (1714).

Garcia i Vilamala, Just

(Barcelona, segle XIX)

Pintor, escultor i gravador. En pintura sentí preferència pels temes històrics.

Com a escultor destacà pels seus treballs sobre vori, com els dos crucifixos presentats a l’Exposició de Belles Arts de Saragossa de 1868.