Arxius mensuals: Desembre de 2022

Vidre, el

(Subirats, Alt Penedès)

Veïnat, vora la carretera de Barcelona a València, a ponent del poble d’Ordal.

Vidranès, el *

(Vidrà, Osona)

Nom popular de la vall de Vidrà, a la capçalera del Ges, fins al forat Micó.

Vidrà, baronia de

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit el 1872, pel pretendent Carles de Borbó, duc de Madrid, a Francesc Savalls i Massot (mort el 1885), únic titular.

Vidal i Ventosa, Joan

(Barcelona, 1880 – 1966)

Pintor i escultor. Pertanyia al grup dels “Quatre Gats”. Fou bon tècnic del pirogravat.

Després fou tècnic i fotògraf adjunt als museus de Barcelona.

Vidal i Planella, Joan

(Camprodon, Ripollès, 1 maig 1883 – les Planes d’Hostoles, Garrotxa, 24 agost 1936)

Veterinari. És autor de l’obra L’estany de Banyoles (1925) i d’alguns estudis de caràcter professional.

Fou assassinat per elements incontrolats a l’inici de la guerra civil.

Vidal i Fermat, Emili

(Barcelona, 1870 – 1940)

Pintor. Sobresortí com a pintor de figura.

Feu la seva primera exposició a Barcelona, el 1901.

Vidal, Santiago

(Cervera, Segarra, 1818 – 1883)

Compositor. És autor d’una copiosa producció de música sacra.

Hi destaquen sis misses i l’oratori Les set paraules.

Vidal, Francesc

(Barcelona, segle XIX)

Escriptor. És autor de diversos llibres de divulgació, com Historia contemporánea del Imperio Otomano (1854) i un Diccionario geográfico de España y sus colonias (1883).

Vidal, el

(Arbúcies, Selva)

Veïnat, situat a l’oest de la vila, al vessant del massís de les Agudes.

Rep el nom de l’antic mas Vidal, existent ja el segle XIII.

Vidal, Dionís

(València, vers 1670 – Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII)

Pintor. Deixeble de Palomino, anà amb ell a Madrid, i fou un dels seus seguidors més fidels.

Pintà frescs a València: a l’església del Remei, a Sant Andreu, a la volta de l’església de Sant Nicolau (1697) -on es retratà amb el seu mestre-, així com a Terol, Viver (Alt Palància) i Tortosa, on pintà part dels frescs de la volta cilíndrica propera al presbiteri, de les petxines i la cúpula de la capella de la Mare de Déu de la Cinta de la seu de Tortosa (després del 1719).