Arxiu d'etiquetes: fets bèl·lics

Aín (Plana Baixa)

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 12,40 km2, 495 m alt, 129 hab (2014)

(cast: Ahín). Situat a la serra d’Espadà, a la frontera lingüística amb el castellà. El riu d’Artana rega el terme. Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d’alzines sureres, les quals són explotades econòmicament.

Predomina l’agricultura de secà (vinya, fruiters, garrofers i ametllers); el regadiu és molt limitat. Complementen l’economia la ramaderia ovina i l’avicultura. La població ha experimentat una forta baixada a partir del 1900.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, fou conquerit el 1239 per Jaume I. El 1526, durant la rebel·lió dels moriscos de la serra d’Espadà, es lliurà la batalla d’Aín, decisiva d’aquella guerra, favorable a Gaspar de Montsoriu.

Dins el terme hi ha restes d’un castell d’època musulmana i els despoblats de Beniali i de l’Aiola.

Àrea comercial de Sogorb.

Enllaç web: Ajuntament

Aiguaviva de Bergantes (Matarranya)

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 41,86 km2, 549 m alt, 605 hab (2014)

Situat al límit històric dels regnes d’Aragó i de València, a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres) i el regadiu, el qual aprofita les aigües del Guadalop a través de sèquies. Al territori no conreat, cobert en part de romani, hi pasturen habitualment més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum. La població ha disminuït a la meitat des del 1930.

La vila és situada gairebé equidistant dels dos rius; l’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XVIII, va substituir l’antiga església, destruïda per un incendi. El 29 d’abril de 1838 tingué lloc la batalla d’Aiguaviva, en que fou batuda la partida del guerriller carlí Lluís Badoy.

El parlar d’Aiguaviva, al límit lingüístic del català amb el castellà, té algunes peculiaritats fonètiques a causa de l’aïllament de la vila de la resta del territori de parla catalana.

Secessió, guerra de *

Veure> guerra dels Segadors (Catalunya, 1640 – 1652).

Salses, setge de

(Salses, Rosselló, juny 1639 – 19 juliol 1639)

Operació bèl·lica. Empresa arran de la caiguda de la població en poder de França. El govern de Felip IV de Catalunya atribuí aquesta derrota a desídia i mala voluntat dels catalans i els exigí tota mena de sacrificis per a reconquerir la plaça, fet que enverinà les relacions, ja prou tenses, entre la cort madrilenya i les institucions del Principat.

El rei eximí els funcionaris castellans de respectar les constitucions catalanes que havien jurat, si això afavoria el proveïment de l’exèrcit. Els mals tractes soferts pels catalans provocaren abundoses desercions d’oficials i soldats (tant catalans com castellans), i la prostració econòmica del país, agreujada per les requises de queviures, bestiar, etc, mogué les autoritats catalanes a refusar d’enviar noves forces al front.

Amb tot, el setge prengué un caire favorable per manca de reforços de França, i en algunes poblacions, com Barcelona, el poble, atret per promeses de privilegis personals (privilegi de noblesa per als militars, de ciutadà honrat per als ciutadans) fetes per Felip IV, s’alçà contra les autoritats i exigí d’anar al front (desembre 1640).

El 6 de gener de 1641, el comandant francès M. Espenan lliurava la plaça als catalans.

L’èxit assolit no pogué impedir la definitiva ruptura entre el Principat i Felip IV, que desembocaria, pocs mesos després, en la guerra dels Segadors.

Rosselló, guerra del

Veure> Guerra Gran (1793-95).

Reialista, Insurrecció

(Catalunya, 1822)

Veure> Insurrecció Reialista  (moviment absolutista).

Puig de Santa Maria, batalla del

(el Puig de Santa Maria, Horta, 15 agost 1237)

Combat lliurat durant la conquesta de València per Jaume I de Catalunya, entre un gran exèrcit de sarraïns valencians i una petita host catalano-aragonesa que, a les ordres de Bernat Guillem d’Entença i Guillem d’Aguiló, defensava el puig que tenia el nom d’Enesa o de Juballa (Sebolla), i que poc després seria anomenat Santa Maria. La batalla tingué lloc durant la primera quinzena d’agost.

La derrota dels sarraïns fou total i el nombre de baixes sofertes per aquests fou molt gran, i molt petit el dels cristians. Els darrers s’havien establert al Puig vers el 25 d’abril anterior amb l’objecte d’hostilitzar la ciutat de València i de madurar la seva ocupació.

Una llegenda tardana feia aparèixer sant Jordi combatent al costat dels cristians.

Penó de la Conquesta

(València, 1238)

Mena d’estendard, format per tres teles cosides que portaven pintades les armes catalanes i la data de la conquesta de València per Jaume I de Catalunya (1238) en caràcters aràbics en negre.

Havia onejat dalt la torre d’Ali Bufat (després del Temple) el dia de la conquesta i fou portat després per Jaume I a Sant Vicent de la Roqueta.

Parestortes, batalla de

(Parestortes, Rosselló, 17 setembre 1793)

Fet d’armes, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV de Borbó, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d’Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes.

Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet (Conflent) i de batre l’enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l’avanç del general Ricardos al Rosselló.

Òtranto, expedició d’

(Òtranto, Itàlia, 1481)

Acció bèl·lica de Ferran II el Catòlic amb forces castellanes.

És considerada la primera acció bèl·lica internacional de Castella, que en el regnat de Ferran II inicià la suplantació de Catalunya-Aragó a Itàlia i en altres indrets.