Arxiu d'etiquetes: fets bèl·lics

Castella, guerres contra

(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)

Conflictes armats entre Castella i Catalunya-Aragó: guerra dels Infants de la Cerda (1289-1304), guerra dels Dos Peres (1356-69) i guerra dels Infants d’Aragó (1429-45).

Barletta, desafiament de

(Barletta, Pulla, Itàlia, 13 setembre 1503)

Fet d’armes esdevingut durant la guerra entre Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó per la possessió de la Capitanata.

El combat enfrontà tretze cavallers italians contra tretze de francesos, que foren vençuts per aquells.

Avinyó, combat d’

(Avinyó, Bages, 16 novembre 1848)

Acció d’armes de la Segona Guerra Carlina, amb victòria de les tropes carlines, manades pel general Tristany, sobre els liberals de Manzano.

Arran d’això Rafael Tristany fou nomenat comte d’Avinyó el 1848 pel pretendent carlí Carles VII. N’ha estat l’únic titular.

Assereto, Biagio

(Itàlia, segle XIV – 1456)

Almirall genovès. El 1435 dirigí l’esquadra genovesa enviada per socórrer Gaeta, i va obtenir un gran triomf sobre l’esquadra aragonesa a la batalla de Ponça, on féu presoner Alfons IV el Magnànim.

Ascensió, Conspiració de l’

(Barcelona, maig 1808)

Veure> Conspiració de l’Ascensió (complot antinapoleònic).

Almansa, batalla d’

(Almansa, Castella, 25 abril 1707)

Acció de la Guerra de Successió que tingué lloc al port d’Almansa (entre la Manxa i el País Valencià), entre les tropes de Felip V de Castella, comandades per duc de Berwick, i les aliades del rei-arxiduc Carles III.

La victòria dels filipistes decidí la sort del País Valencià (València es rendí el 8 de maig), que veié com s’abolien les seves constitucions i s’hi implantava el decret de Nova Planta (1707), i de retop tingué conseqüències funestes per a tots els Països Catalans, que set anys després serien sotmesos.

Voló, camp del

(el Voló, Rosselló, 1939)

Camp de concentració, organitzat a la vila pel govern francès l’any 1939, destinat a refugiats civils que arribaven al territori de l’estat francès a la fi de la guerra civil espanyola de 1936-39 procedents de la zona republicana.

Era un camp de pas especialment dedicat a dones, vells i criatures, per a ésser traslladats als municipis que s’havien ofert a fer-se’n càrrec.

Voló, batalla del

(el Voló, Rosselló, 30 abril 1794 – 1 maig 1794)

Fet d’armes, entre les forces franceses, dirigides pel general Dugommier, i les de l’estat espanyol, manades pel capità general de Catalunya, comte de La Unión, que hagué de desallotjat el Voló.

La batalla, punt central de la Guerra Gran, invertí el sentit que fins aleshores havia tingut aquesta: els francesos prengueren la iniciativa i penetraren al Principat.

Vilafranca de Conflent, conspiració de

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1674)

Complot. Organitzat en aquesta població per catalans contraris a la dominació francesa de la Catalunya Nord, establerta segons el tractat dels Pirineus (1659).

Dirigit entre d’altres per M. Descatllar i Carles de Llar i Teixidor, pretenia un alçament armat antifrancès, que rebria el suport de les tropes del lloctinent de Catalunya, F. de Tutavilla.

Descobert el complot, Descatllar i d’altres dirigents foren fets presoners i executats poc després a Perpinyà.

Viladamat, batalla de

(Viladamat, Alt Empordà, 21 novembre 1467)

Fet d’armes durant la guerra contra Joan II, entre les forces del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, que duia proveïments per a la ciutat de Girona, i les tropes franco-catalanes, manades pel comte de Vademont, gendre del rei Renat d’Anjou, i per Joan Ferrer i altres capitans catalans.

Aquestes infligiren una sorollosa derrota a les tropes reials, i Ferran estigué a punt de caure presoner.

La derrota obligà el rei Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l’estol reial i a tornar a Tarragona.