Arxiu d'etiquetes: fets bèl·lics

Avinyó, combat d’

(Avinyó, Bages, 16 novembre 1848)

Acció d’armes de la Segona Guerra Carlina, amb victòria de les tropes carlines, manades pel general Tristany, sobre els liberals de Manzano.

Arran d’això Rafael Tristany fou nomenat comte d’Avinyó el 1848 pel pretendent carlí Carles VII. N’ha estat l’únic titular.

Assereto, Biagio

(Itàlia, segle XIV – 1456)

Almirall genovès. El 1435 dirigí l’esquadra genovesa enviada per socórrer Gaeta, i va obtenir un gran triomf sobre l’esquadra aragonesa a la batalla de Ponça, on féu presoner Alfons IV el Magnànim.

Ascensió, Conspiració de l’

(Barcelona, maig 1808)

Veure> Conspiració de l’Ascensió (complot antinapoleònic).

Almansa, batalla d’

(Almansa, Castella, 25 abril 1707)

Acció de la Guerra de Successió que tingué lloc al port d’Almansa (entre la Manxa i el País Valencià), entre les tropes de Felip V de Castella, comandades per duc de Berwick, i les aliades del rei-arxiduc Carles III.

La victòria dels filipistes decidí la sort del País Valencià (València es rendí el 8 de maig), que veié com s’abolien les seves constitucions i s’hi implantava el decret de Nova Planta (1707), i de retop tingué conseqüències funestes per a tots els Països Catalans, que set anys després serien sotmesos.

Voló, camp del

(el Voló, Rosselló, 1939)

Camp de concentració, organitzat a la vila pel govern francès l’any 1939, destinat a refugiats civils que arribaven al territori de l’estat francès a la fi de la guerra civil espanyola de 1936-39 procedents de la zona republicana.

Era un camp de pas especialment dedicat a dones, vells i criatures, per a ésser traslladats als municipis que s’havien ofert a fer-se’n càrrec.

Voló, batalla del

(el Voló, Rosselló, 30 abril 1794 – 1 maig 1794)

Fet d’armes, entre les forces franceses, dirigides pel general Dugommier, i les de l’estat espanyol, manades pel capità general de Catalunya, comte de La Unión, que hagué de desallotjat el Voló.

La batalla, punt central de la Guerra Gran, invertí el sentit que fins aleshores havia tingut aquesta: els francesos prengueren la iniciativa i penetraren al Principat.

Vilafranca de Conflent, conspiració de

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1674)

Complot. Organitzat en aquesta població per catalans contraris a la dominació francesa de la Catalunya Nord, establerta segons el tractat dels Pirineus (1659).

Dirigit entre d’altres per M. Descatllar i Carles de Llar i Teixidor, pretenia un alçament armat antifrancès, que rebria el suport de les tropes del lloctinent de Catalunya, F. de Tutavilla.

Descobert el complot, Descatllar i d’altres dirigents foren fets presoners i executats poc després a Perpinyà.

Viladamat, batalla de

(Viladamat, Alt Empordà, 21 novembre 1467)

Fet d’armes durant la guerra contra Joan II, entre les forces del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, que duia proveïments per a la ciutat de Girona, i les tropes franco-catalanes, manades pel comte de Vademont, gendre del rei Renat d’Anjou, i per Joan Ferrer i altres capitans catalans.

Aquestes infligiren una sorollosa derrota a les tropes reials, i Ferran estigué a punt de caure presoner.

La derrota obligà el rei Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l’estol reial i a tornar a Tarragona.

Vicenza, batalla de

(Vicenza, Vèneto, Itàlia, 7 octubre 1513)

Fet d’armes entre les forces de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens (que incloïen un petit contingent de valencians) i les tropes venecianes manades per Bartolomeo di Albiano, que intentaven de revenjar-se de l’atac sofert per Venècia poques setmanes abans.

La victòria catalano-aragonesa decidí els francesos, aliats de Venècia, de retirar-se del nord d’Itàlia durant aquell any.

Vespres Sicilianes

(Palerm, Sicília, 30 març 1282)

Revolta popular contra la dominació angevina i que va comportar l’expulsió dels Anjou i l’inici de la conquesta catalana de l’illa.

Pere II de Catalunya-Aragó mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, per això, aprofitant que hi havia un gran descontentament amb Carles d’Anjou (I de Napòls) i després de la gran matança d’angevins a Palerm, la revolta s’estengué per tota l’illa.

Pere II va prometre que respectaria les lleis i els privilegis de Sicília, i el cos expedicionari catalano-aragonès desembarcà a Tràpena i el 4 de setembre de 1282 va entrar a Palerm, on Pere i Constança foren coronats com a reis de l’illa mentre Carles d’Anjou retirava el setge a Messina.

L’annexió de Sicília va ser un fet consumat, però la guerra contra els angevins va continuar durant molt de temps.