Arxius mensuals: Juliol de 2023

Sureda (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 34,54 km2, 42 m alt, 3.107 hab (2013)

(fr: Sorède) Estès des de la serra de l’Albera fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la vall de Sureda, amb el bosc de Sureda, regada per la riera de Sureda, que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda.

Economia agrària: els conreus, que són de secà, es destinen a oliveres i a la vinya, que ocupa preferentment els terrenys més plans; producció de vi. També hi és important la producció de fruita. Ramaderia bovina, que aprofita els amplis terrenys dedicats al pasturatge. Població en ascens.

El poble és situat al peu de la serra de l’Albera. L’antic castell de Sureda és situat al costat de l’església parroquial, romànica.

El municipi també comprèn el poble de la Vall de Montbram, les antigues esglésies de Santa Maria de la Coberta i de Santa Magdalena de Veda i el castell d’Oltrera.

Sumacàrcer (Ribera Alta)

3 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,15 km2, 45 m alt, 1.168 hab (2015)

Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrès, a la dreta del Xúquer i accidentat per la serra de Sumacàrcer, que s’aixeca en un fort pendent sobre l’estret pla al·luvial del riu. El sector forestal ocupa dues terceres parts del terme, amb pins i matollar.

La base econòmica és l’agricultura: predomina el regadiu, que aprofita aigües derivades del riu, a través de la sèquia d’Escalona, sobre el secà; els conreus més estesos són els de les hortalisses, els tarongers i l’arròs, al regadiu, i garrofers i oliveres, al secà. Àrea comercial d’Alzira.

El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer, al peu de la serra; l’església parroquial actual, dedicada a sant Antoni i sant Nicolau de Bari, fou bastida a mitjan segle XVIII. Resta en part l’antic castell de Sumacàrcer o de Penya-roja, prop del poble.

Enllaç web: Ajuntament

Suera (Plana Baixa)

5 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 22,22 km2, 316 m alt, 564 hab (2015)

(o Sueres) Situat al sud-oest d’Onda, dins la subcomarca de la serra d’Espadà, al vessant septentrional d’aquesta, a les vores del riu Sonella.

És conrea gran part del terme municipal; els conreus més estesos són els de secà; sobresurten els de garrofers, oliveres i cereals; el regadiu ocupa una petita part de la superfície total, aprofita aigües derivades del riu i produeix hortalisses i arbres fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Àrea comercial de Castelló de la Plana. Bona part de la població activa treballa a la indústria d’Onda.

El poble, dit també Suera Baixa, és a la dreta del barranc de Castres. Església parroquial de la Nativitat (segle XVIII).

El terme comprèn també la caseria de Pedralba i els despoblats de Suera Alta, Sabdén i Castres.

Enllaç web: Ajuntament

Sueca (Ribera Baixa)

31 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Ribera Baixa (País Valencià): 92,52 km2, 3 m alt, 28.252 hab (2015)

Situat vora el litoral, entre l’Albufera de València i el riu Xúquer, és a dir, des del cap de Cullera fins a la gola del Perelló.

La principal activitat econòmica és l’agricultura, totalment de regadiu, que utilitza aigües derivades del Xúquer per mitjà de sèquies, entre les quals destaca la sèquia major de Sueca. El conreu més estés és l’arròs, del qual Sueca és el primer productor del País Valencià, la qual cosa converteix el municipi en un important centre arrosser. El segueixen en importància els tarongers, les pomeres, els cereals i les hortalisses. L’activitat industrial és escassa i bàsicament es deriva de l’agricultura (molins arrossers i fariners); hi ha també indústria de materials per a la construcció, potenciada pel desenvolupament urbanístic dels municipis turístics situats a la costa. Àrea comercial de València.

La població viu concentrada en petits nuclis a més del cap, entre els quals sobresurten el Perelló i el Mareny de les Barraquetes.

La ciutat és 1 km a l’esquerra del Xúquer; l’església parroquial (Sant Pere), d’una sola nau, fou edificada a partir del 1695, és notable l’església de la Mare de Déu de Sales (1615).

S’independitzà de Cullera el 1607, però es mantingué dins l’orde de Montesa fins el 1803, en que fou creat el ducat de Sueca.

El municipi comprèn, encara, l’antiga illa i caseria de l’Estell, els despoblats i partides de Cincelles, Alborx, Fàrgolos, Vilella, Junçana, i el santuari de la muntanyeta o cabeçol dels Sants.

Enllaços web: Ajuntament – Mostra Internacional de Mim – Metereologia – Club Bàsquet

Sucaina (Alt Millars)

Deixa un comentari

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 51,57 km2, 810 m alt, 183 hab (2015)

(cast: Zucaina) Situat al sector d’interfluvi entre el riu Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme és accidentat i ocupat en gran part per boscs de pinedes i d’alzinars.

Només s’hi conrea una petita part del territori, amb agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya); el regadiu és limita a 7 ha d’hortalisses. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila, d’origen islàmic, és troba enlairada dominant la vall del barranc del Villar, a llevant del terme; l’església parroquial és dedicada a el Salvador. Formà part del ducat de Vilafermosa.

El municipi comprèn també diversos veïnats esparsos i la coneguda ermita de Santa Anna.

Enllaç web: Ajuntament

Sot de Xera (Serrans)

5 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 38,75 km2, 345 m alt, 424 hab (2015)

(cast: Sot de Chera) Situat a la vall mitjana i baixa del riu de Xera (dit també riu de Sot) fins poc abans de la seva desembocadura al Túria, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme es força muntanyós i accidentat, i és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs de pinedes.

L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble, amb conreus de garrofers, cereals, oliveres i vinya; prop del riu hi ha hortalisses i arbres fruiters. Darrerament hi pren importància la funció com a centre d’estiueig. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del riu de Xera, prop de les restes d’un antic castell islàmic; de l’església parroquial de Sant Sebastià depengué la de Xera, municipi que s’independitzà el 1840.

Sot de Ferrer (Alt Palància)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 8,67 km2, 230 m alt, 428 hab (2015)

Situat a la vall mitjana del Palància, al sud de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Agricultura de regadiu, que es possible amb aigües del Palància, i produeix hortalisses i fruita (cireres, principalment); al seca s’hi conreen garrofers, cereals, ametllers i vinya. Hi ha jaciments de guix de certa importància. Petita indústria. Forma part de l’àrea comercial de Sogorb. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del Palància, en terreny pla. Església parroquial de Santa Maria. Domina el poble el puig i l’ermita de Sant Antoni. Fou el centre del marquesat de Sot.

Enllaç web: Ajuntament

Caixigar *

Deixa un comentari

(Monesma i Queixigar, Ribagorça)

Veure> Queixigar  (poble).

Caixes, Tancament de *

Deixa un comentari

Veure> Tancament de Caixes  (moviment de protesta a Barcelona, 1899).

Caixàs *

Deixa un comentari

(Rosselló)

Antic nom del municipi de Queixàs.