(Illes Balears, segle XVI)
Eclesiàstic. Era bon llatinista. Fou tresorer del capítol diocesà de Mallorca. Una malversació de cabals el féu aparèixer com a culpable. Per aquest motiu fou condemnat a mort i executat. Sembla que tenia aleshores noranta-cinc anys.
Abans de morir pronuncià la frase “La forca és per al desgraciat“, que s’estendria a l’ús corrent de Mallorca i assoliria la categoria de refrany.
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1657)
Teòleg lul·lista. Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan. Regí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca a mitjan segle XVII.
Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer (1608), presoner dels turcs un quant temps (1608-09), després trinitari (1628), de nou jesuïta i finalment carmelità (1640).
Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lul·liana, en llatí i castellà.
(Sogorb, Alt Palància, 1662 – València, 1730)
Religiós de Sant Felip Neri. Deixà escrit un bon nombre d’obres religioses.
(Illes Balears, segle XVIII – Amèrica ?, segle XVIII)
Religiós. Fou missioner a Amèrica. És autor d’una remarcable relació descriptiva sobre Xile i Río de la Plata.
(Valljunquera, Matarranya, 21 desembre 1707 – València, 4 gener 1774)
Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València.
Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).
Era germà seu Joan Baptista Sales i Alcalà (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 – Mèxic ?, segle XVIII) Missioner a Mèxic.
(Catí, Alt Maestrat, 1695 – València, 1761)
Eclesiàstic. Molt entès en qüestions musicals, fou encarregat de la reforma del cant pla i de la confecció d’un nou llibre d’himnes a la seu valenciana.
Important mestre de l’escola musical de Catí.
(Illa, Rosselló, 1706 – la Torre d’Elna, Rosselló, 1773)
Prevere i escriptor. Estudià a Illa i es doctorà en teologia a la universitat de Tolosa. Fou beneficiat de l’església del seu poble fins el 1755, que passà a ésser rector de Sant Feliu d’Avall i després d’Òpol (1759-68) i de la Torre d’Elna (1772).
Amb Melcior Gelabert escriví obres en llatí: Compendiosa regula cleri (1753), Preparatio proxima ad mortem compendiosae regulae cleri ab iisdem auctoribus edita (1756), Regula cleri es sacris litteris… (1757) i, sobretot, l’obra ascètica en català Regla de vida, que constitueix una obra cabdal de la literatura de l’època. Aquesta obra fou completada per un Manual de càntics (1755) dels mateixos autors.
(País Valencià, segle XVI)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou beneficiat i lector de sagrada escriptura a la seu de València.
Per encàrrec de sant Tomàs de Vilanova escriví l’obra Confessionari novament ordenat, guia de confessors i penitents editada a València el 1555.
(Prada, Conflent, 1828 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1897)
Poeta i eclesiàstic. Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell (1860), Sant Esteve del Monestir (1863) i Banyuls (1871), féu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major.
Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari (1888) que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló. Anteriorment ja havia tingut un paper principal en la preparació de la primera de les festes literàries de Banyuls el 1883.
Publicà Catalanes d’Estagell i d’altres endrets (1870) i Catalanes i catalanades (1873). La seva poesia té preocupacions morals, religioses i polítiques.
(Castelló de la Plana, 1735 – Madrid, 1796)
Físic i eclesiàstic. Es graduà de doctor a València, on obtingué (1763) la càtedra de filosofia; hi fou el primer a explicar el sistema de Newton. Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid.
Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics.
Dades dels Països Catalans 