Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Auguri

(Catalunya, segle III – Tarragona, 259)

Diaca de l’església de Tarragona. Morí màrtir amb el bisbe Fructuós i el diaca Eulogi.

L’Església Catòlica en celebra la festa el 21 de gener.

Auger Amalric

(Catalunya, segle XIV – Roma ?, Itàlia, segle XIV)

Religiós. Residí molt de temps a Roma, on fou capellà del papa.

Escriví una cronologia i ressenya històrica dels pontífexs fins al 1321, regnant Joan XXII.

Astruc de Cortielles, Ramon

(Catalunya, segle XIV – Vic, Osona, vers 1434)

Teòleg i canonge de Vic des del 1410.

Escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae, del qual foren fetes diverses edicions: a Sevilla (1491), a València (1518) i a Brussel·les amb text bilingüe llatí i castellà (1665).

Argemir i Mitjà, Miquel

Nom real de Miquel dels Sants, religiós trinitari català venerat com a sant per l’església catòlica.

Anglada, Bartomeu

(Llívia, Baixa Cerdanya, 1594 – Barcelona, 1672)

Religiós carmelità descalç.

Deixà manuscrita una notable Teología moral, en tres volums.

Àngela Margarida Serafina

Veure> Àngela Margarida Prat (fundadora).

Agostin, Miquel

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – Perpinyà ?, 1630)

Tècnic agrònom. Publicà uns Secretos de la agricultura, acompanyats d’un vocabulari en sis idiomes.

Pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i fou prior de Perpinyà.

Aglès

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós. Autor d’un Prontuario orthológico-gráfico trilingüe, mena de gramàtica catalana, castellana i llatina. Hi conclou una defensa de la necessitat d’ensenyar la doctrina cristiana en la llengua materna dels adoctrinats.

Adalbert

(Catalunya, segle X)

Religiós. Les seves possessions (als comtats de Besalú i de Girona), que compartia amb els seus germans, foren confirmades el 944 per Lluís d’Ultramar amb immunitat judicial, tributària i de policia.

Es tracta, segurament, d’un canonge de Girona (947) que el 957 capitanejà la rebel·lió que bandejà el comte Guifré II de Besalú del seu castell i l’occí mentre fugia.

Abba Mari ben Mosé ben Yosef

(Lunel, Llenguadoc, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)

Rabí. Conegut també per N’Astruc de Lunel.

De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes -entre ells Selomó ben Adret de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà- que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren. En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica.

L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme. Abba Mari es refugià a Perpinyà (1306). Més tard visqué a Barcelona on escriví una elegia a Selomó ben Adret (1320).