Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Haleví, Zerahia

(Girona, segle XIV)

Talmudista. Fou famós per les llibertats crítiques que es permetia en parlar dels comentaristes més antics.

Gutiérrez, Francesc

(Xàtiva, Costera, 1562 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1609)

Religiós jesuïta. Escriví obres dogmàtiques i destacà com a predicador.

Guillén de Mazón, Antoni

(València, finals segle XVIII – Bordeus ?, França, 1835)

Clergue. Adscrit al liberalisme, dirigí després del 1820 els periòdics de Barcelona “Diario Constitucional” i “Indicador Catalán”, i hi publicà llargs articles sobre qüestions religioses.

L’any 1823 fou expulsat de Barcelona i portat pres a França.

Participà, també, en diversos projectes de traducció de la Bíblia al castellà.

Gonter, Alfred

(Barcelona, segle XVI)

Framenor. Era teòleg notable. Es distingí pels seus treballs apologètics enfront dels corrents heterodoxos sostinguts pels anomenats fratricelli, seguidors de Cesena.

Gomila, Antoni

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós pertanyent a la Congregació de Sant Felip Neri.

És autor de diversos escrits piadosos.

Girbau i Balrà, Gaietà

(Manresa, Bages, 1828 – 1890)

Religiós del Cor de Maria. Destacà com a llatinista.

És autor d’una gramàtica llatina (1866) i d’una de castellana (1867), i d’altres dues obres: Gradus ad Parnasum i Tesoro del humanista.

Giralt i Cunyadó, Vicenç

(Barcelona, 19 desembre 1761 – 22 juny 1821)

Religiós mercenari. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Sobresortí com a orador sagrat.

El 1809 fou editat el seu sermó pronunciat a Berga a l’ocasió de les exèquies dels qui havien estat executats pels francesos a Barcelona.

Fuster (varis)

Ferran Fuster  (Catalunya, 1878 – segle XX)  Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.

Ramon Fuster  (Anglès, Selva, segle XIV)  Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.

Ricard Fuster  (Catalunya, segle XX – 1956)  Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.

Fortuny (varis)

Fortuny  (Catalunya, segle X – Lleida ?, segle X)  Prevere. Jutge de tots els cristians de la regió de Lleida, sota el domini del visir Zamega. El 987 definí el plet entre els homes d’Aguinaliu i de Jusseu, al terme de Benavarri.

Fortuny  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Era padrastre de Bernat Amat de Claramunt, pel seu matrimoni amb Beatriu, vídua de Deudonat de Claramunt. El 1119, vist el fracàs del seu fillastre en la repoblació de Tamarit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona transferí els castells de Tamarit i Cubelles a ell i a la seva muller.

Forma, Francesc

(Catalunya, segle XVII)

Framenor. Escriví Nova descripció de Catalunya i de sos sis comtats, traduïda al francès el 1643.