Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Tomàs Carnisser

(Lleida, segle XIV – 31 desembre 1373)

Religiós dominicà, venerat com a sant. Professà al convent de Lleida i fou lector de la Universitat de Lleida.

Fou deixeble seu Vicent Ferrer, que sovint parlà elogiosament del seu mestre. Mestre de novicis també a Lleida, formà Pere de Queralt, venerat també com a sant.

Morí el 31 de desembre i tot seguit li fou donat culte local. Vicent Ferrer, el 1393, féu reconèixer el seu cos, que es trobà incorrupte.

Anys més tard el seu cos i el de Pere de Queralt foren traslladats al nou convent de Lleida i posats en dos sarcòfags a l’altar del Roser, desapareguts el 1835, excepte el cap de Tomàs, que es conservava en un reliquiari a la capella reial.

Toluges, sínode de

(Toluges, Rosselló, maig 1027)

Assemblea reunida al pla de Toluges pel bisbe Oliba de Vic, amb motiu de trobar-se en pelegrinatge a Jerusalem el bisbe d’Elna Berenguer de Gurb. Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels.

Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests.

Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer; sembla que es una al·lusió a una anterior promulgació de pau i treva del 1022.

Tarobal, Segimon

(Catalunya, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)

Religiós jesuïta. Excel·lí a la darreria del segle. Visqué a Mèxic.

És autor de diverses obres, com les titulades Privilegios de los regulares, en especial indios e indias, i Expositio casum ac excomunicationem a Synodo prov. mexicana reservatorum.

Taradell, Francesc de

(Catalunya, 1740 – Arenys de Mar, Maresme, 1813)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1758.

És autor dels llibres El pretendiente de la oratoria sagrada (1797), Común de sermones (1798), Purgatorio de difuntos y despertador de vivos (1800) i El despertador doloroso (1811).

Sunifred Llobet

(Olèrdola ?, Alt Penedès, segle X – Roma, Itàlia, vers 977)

Ardiaca, científic i astrònom. Originari potser d’una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona. Se’l troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 al 997. Sunifred era home de confiança del comte Borrell II.

Els seus estudis d’astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre II, que potser l’havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d’astrologia traduïda per ell de l’àrab.

De fet li han estat atribuïdes algunes traduccions i adaptacions de tractats àrabs sobre la construcció i l’ús de l’astrolabi esfèric i planisfèric, i és probable que sigui obra seva l’astrolabi de la col·lecció Destombes, de París, construït a Barcelona cap al darrer quart del segle X.

Projectà un pelegrinatge a Roma, del qual no se sap si retornà en vida.

Studia Monastica

(Montserrat, Bages, 1959 – )

Revista semestral d’investigació del monaquisme, d’àmbit internacional, publicada per l’abadia de Montserrat.

Fou fundada per Benet Colombàs i Llull, monjo de Montserrat, que la dirigí fins al 1969.

Té un consell de redacció internacional i admet articles en les principals llengües cultes.

Soler, Anna de Santa Sabina

(Calella, Maresme, 1835 – Vic, Osona, 1896)

Religiosa carmelitana descalça.

Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856. Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891. S’esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves.

Morí amb fama de santedat, i el 1940 s’introduí a Roma la seva causa de beatificació.

Solà i Farrell, Maties

(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 11 agost 1884 – Barcelona, 27 agost 1973)

Religiós caputxí i bisbe titular de Colofó.

Entrà als caputxins de Barcelona el 1898 i se n’anà tot just ordenat a les missions de Nicaragua, on fou vicari apostòlic de Bluefields. El 1931 fou consagrat bisbe titular de Colofó (diòcesi de l’Àsia Menor, de la metròpolis d’Efes).

Havent retornat a Catalunya, residí darrerament a Barcelona, on esdevingué popular per la seva participació en múltiples actes de la vida ciutadana.

Societat Catalana d’Estudis Litúrgics

(Catalunya, 30 juny 1969 – )

(SCEL)  Filial de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, creada per a la promoció dels estudis sobre litúrgia.

El seu primer president fou Josep Vives, i M. Coll i Alentorn el delegat de l’Institut.

Ha publicat diversos treballs d’investigació des del 1977.

Enllaç web: Societat Catalana d’Estudis Litúrgics

Sieni de Barcelona, Ciril

(Barcelona, 1730 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1809)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1748.

El 1772 fou enviat de missioner a Louisiana (Amèrica del Nord). Fou elegit bisbe de Ticàlia el 1784. En ésser desmembrada la diòcesi seria coadjutor de la de Sant Cristòfol a Cuba.