(Torrellas, Aragó, agost 1304)
Acord entre Jaume II de Catalunya-Aragó, Ferran IV de Castella i l’infant Alfons de la Cerda, pel qual aquest últim, a canvi de diverses viles (Alba de Tormes, Montsó, etc), renunciava a la corona de Castella.
Ferran IV recobrava la part sud del riu Segura, al regne de Múrcia, i la resta quedava per a la corona catalano-aragonesa: Cartagena, Guardamar, Alacant, Elx, Elda i Novelda.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1871 per Amadeu I a Jaume Nuet i Minguell, únic titular.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1816 al tinent coronel de cavalleria Rafael Maria Barberà, olim Puigmolto i de la Tonda, avi del primer vescomte de Miranda; fou ajudant de camp del general Bessières.
Continua en la mateixa família.
(Castelló de Farfanyà, Noguera)
Antic terme i important granja de Poblet, al sector sud del terme.
Existia ja vers el 1180, quan fou assaltada i depredada pels homes d’Almenar. Vers el 1414 deixà d’ésser explotada directament pel monestir i es repartí en parcel·les i es donà a masovers. Vers el 1460 era administrat juntament amb Menàrguens.
La jurisdicció del lloc passà el 1778 a la corona (Poblet tenia la sola percepció de les rendes).
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1876 a Isabel Gisbert i López, en memòria dels serveis i mèrits del seu pare Llop Gisbert i Garcia-Tornel, director de l’hacienda de Cuba i director general de contribucions.
Ha passat als Moreu.
(Lleida, Segrià)
Necròpolis del Bronze Final. Per la modificació actual del terreny i la destrucció del camp d’urnes, és impossible actualment donar una descripció del jaciment.
De les descripcions conservades podem deduir que es tracta d’un camp d’urnes en el qual cada enterrament està protegit per una llosa de coberta, i a vegades per còdols.
Els materials conservats, recuperats en el moment de la destrucció, s’aproximen a una cronologia del segle VII aC. Hi ha referències de l’aparició en el moment de la destrucció d’uns vint enterraments.
(Alt Penedès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Fe del Penedès.
(Molins de Rei, Baix Llobregat)
(o Torrabadal) Antiga quadra, centrada a la torre Abadal, esmentada ja al començament del segle XIII, potser l’antiga torre d’Olarda, possessió, ja al segle X, del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Hom l’ha identificada també amb una antiga torre Espigolera.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol atorgat el 1801 a Bonaventura de Marc i de Santgenís, natural de Reus, sobre la seva torre d’en Dolça, a Vila-seca.
El 1952 fou rehabilitat amb la denominació de baronia de la Torre d’En Dolça a favor de Ramiro Alonso-Castrillo y Mansi, marquès de Casa Pizarro, però l’any 1967 retornà per sentència als Marc.
(Espot, Pallars Sobirà)
(ant: castell d’Orís o de Vestra) Antic castell, prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l’accés a la vall d’Àneu.
En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa, la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu.
