Arxiu de la categoria: Història

Ribagorça, la

(Franja de Ponent)

Regió històrica, formada per les comarques de l’Alta Ribagorça i de la Ribagorça.

Ribagorça, bisbat de

(Franja de Ponent)

Veure> bisbat de Roda.

Riba, la -Alt Penedès-

(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)

Antiga quadra, que el segle XIX formava part del terme de la Bleda.

Reina Anna, fort de la

(Girona, Gironès)

Antiga fortificació en forma de tenalla, que dominava la ciutat, una mica més avall del fort del Conestable i unit també al dels Caputxins.

Reialista, Insurrecció

(Catalunya, 1822)

Veure> Insurrecció Reialista  (moviment absolutista).

Recopilacions Catalanes

Veure> Costumes de Catalunya  (costums de dret territorial).

Rascaç, vall de

(Alcover, Alt Camp)

Antic nom de la vall del Glorieta, on hi havia el lloc de Samuntà (dit abans Rascaç).

Ramadal, el

(Susqueda, Selva)

Antic raval del municipi, actualment regat per les aigües del pantà de Susqueda, a la vora del Ter, dit també barri del Pont.

Quirra, comtat de

(Sardenya, Itàlia, s XIV – segle XVII)

Jurisdicció concedida el 1363 a Berenguer Carròs i de Ribelles, que havia estat senyor del castell de Quirra des del 1349 per donació del rei.

Per mort (vers el 1401) de la seva filla i segona comtessa Violant, el títol passà al fill d’aquesta i de Berenguer Bertran, que prengué el nom de Berenguer Carròs.

En morir (vers el 1514) sense fills, la néta d’aquests darrers, Violant Carròs de Centelles, instituí un vincle agnatici i nomenà hereu el seu nebot Guillem Ramon de Centelles i Carròs, baró de Centelles, que passà a denominar-se Guillem Ramon Carròs de Centelles, i esdevingué sisè comte (tot i així, la possessió del títol fou llargament discutida sense èxit entre la dita Violant i la seva cunyada Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur) i fou besoncle de la novena comtessa i primera marquesa de Quirra, que succeí al seu pare després que aquest hagués guanyat un altre plet que havia tingut amb les seves cosines germanes Joana i Violant Carròs de Centelles.

Quirra, marquesat de

(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )

Títol senyorial concedit el 1604 a Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader i a la seva muller Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, novena comtessa de Quirra i del Castell de Centelles.

En morir (1674) el darrer dels Carròs de Centelles, deixà hereus els Borja, ducs de Gandia. Però s’inicià una sèrie de plets amb els comtes de Cervelló durant els quals ambdues parts s’intitularen marquesos de Quirra. Finalment fou adjudicat als comtes de Cervelló.