Arxiu de la categoria: Història

Avinyó, combat d’

(Avinyó, Bages, 16 novembre 1848)

Acció d’armes de la Segona Guerra Carlina, amb victòria de les tropes carlines, manades pel general Tristany, sobre els liberals de Manzano.

Arran d’això Rafael Tristany fou nomenat comte d’Avinyó el 1848 pel pretendent carlí Carles VII. N’ha estat l’únic titular.

Ausona, comtat d’

(Catalunya, segle VIII – segle IX)

Antic comtat de la Marca Hispànica. Creat per Ludovic Pius amb els territoris conquerits de Vic, Cardona i Casserres.

Guifré I el Pelós (segle IX) el repoblà i integrà als comtats de Barcelona.

Augusta, via

(Països Catalans)

Antiga ruta romana que unia Hispània, a través del Pertús, amb les Gàl·lies i Itàlia.

Seguia en part una vella ruta que travessa Catalunya vorejant la costa mediterrània fins al sud de l’actual País Valencià, des d’on es dirigia cap a l’interior i arribava a Andalusia.

Aspres, els

(Noguera)

Antiga comarca centrada a Balaguer, els límits de la qual, segons la descripció feta per Pere Gil en la seva Geografia de Catalunya (1600), són aproximadament els actuals de la comarca.

Ascensió, Conspiració de l’

(Barcelona, maig 1808)

Veure> Conspiració de l’Ascensió (complot antinapoleònic).

Arties

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Terçó (o sesterçó). Format per la divisió de l’antic terçó de Garòs i que comprenia la vila d’Arties i els llocs de Laspan i de Garòs. Correspon a l’antic terme d’Arties.

Arròs i Vila

(Viella, Vall d’Aran)

Antic municipi: 28,41 km2, annexat (1970) a l’actual.

Estava format pels pobles d’Arròs (centre municipal), de Vila, els poblats temporals de les bordes de Sant Joan d’Arròs, el de les d’Era Artiga de Varradòs i el veïnat d’Et Pónt d’Arròs.

Arraona

(Sabadell, Vallès Occidental)

Antic terme. Era una mansió esmentada als itineraris romans, al segle X es troba documentat com a castell i església consagrada a Sant Feliu, coneguda actualment com a ermita de Sant Nicolau.

Dins el seu antic terme hi havia el priorat de Sant Salvador, que donà lloc a l’actual nucli urbà de Sabadell.

Ariet, castell d’

(Artesa de Segre, Noguera)

Antic castell, situat a la serra que separa els antics termes de la Vall d’Ariet i de Santa Maria de Meià.

Entre aquesta serra i la de Sant Mamet es troba la vall d’Ariet, que baixa del coll d’Orenga i desguassa al riu Boix

Argentera, marquesat de l’

(Catalunya, segle XX)

Títol concedit el 1918 a Eduard Maristany i Gibert, director de la companyia de ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant en memòria de la construcció de la foradada de l’Argentera (Baix Camp).