(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit el 1713 per l’emperador Carles VI a Miquel de Cervelló i de Castellví (Sardenya, Itàlia, segle XVII – segle XVIII) Fill de Bernadí Maties de Cervelló i Piccolomini di Siena. Fou procurador del regne de Sardenya per Felip V, que li atorgà el títol de marquès de Conquestes (1704).
(Cerdanya)
Poble ibèric que habitava als Pirineus orientals (Ceretània) sobre l’any 500 aC. Probablement eren descendents de l’antic poble pirinenc de l’eneolític, la qual cosa sembla confirmada pel fet que sempre els era atribuïda una personalitat distinta dels altres pobles en els textos antics (Estrabó, Aviè).
És possible que s’estengués més enllà dels seus límits. Arqueològicament, hom no en sap res.
Estrabó i Marcial lloaren els pernils ceretans, que, segons el primer, proporcionaven grans guanys. El nom, kerrètanoi en grec, sembla relacionat amb el basc xerri o kerri (porc).
(Catalunya, segle XVII – )
Títol, atorgat el 1690 a Feliu de Marimon i de Tord (mort el 1721), senyor del castell de Sant Marçal i virrei de Mallorca (1701).
Passà als Arróspide (1865) i als Trénor.
(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)
Priorat canonical (Sant Miquel de Cellers o del Congost), dependent de la pabordia de Mur, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
Probablement fou fundat el 1170 pels comtes de Pallars.
L’església ja era arruïnada el 1418; en resten vestigis.
(Catalunya)
Antic cap de la costa septentrional, segons l’Ora marítima d’Aviè, no lluny de la ciutat de Cípsela.
Hom l’ha volgut identificar amb el cap de Begur.
(Catània, Sicília, Itàlia, 20 agost 1372)
Tractat de pau, signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI.
Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis de la corona catalano-aragonesa, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III.
Forma llatina d’origen medieval del nom de Catalunya.
(dit també terçó de Viella) Terçó (o sesterçó), format per la divisió del terçó de Viella i que comprenia la vila de Viella i els pobles de Gausac, Casau, Betrén, Escunyau i Casarill.
(Vilanova de la Barca, Segrià)
Antic lloc, vora la població a la qual donà origen amb el nom de Vilanova de Castellpagès.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
(o Castilló) Despoblat (ja el segle XVII), centrat en un castell (desaparegut) de l’antic terme de Pallerols del Cantó, prop del monestir d’Elins, al qual fou donat pels comtes d’Urgell el 1009.
Hom té referència de la parròquia de Sant Joan de Castelló des del començament del segle X, com a pertanyent als Caboet.
Dades de Catalunya 