Arxiu de la categoria: Història

Alacant, governació d’

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alacant. Des del començament fou regida per corregidors militars.

El 1722 fou prevista l’annexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d’Alacant comprenia només l’antic terme de la ciutat, l’actual comarca de l’Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni les Torres de les Maçanes.

Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

Aigua Dolça, dolmen de s’

(Artà, Mallorca Oriental)

Dolmen situat a la Colònia de Sant Pere d’Artà, a pocs metres del mar. Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor a conservat les restes d’enterraments.

La cambra funerària (3,60 m x 2,9 m) és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre. Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la porta de la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus concentrades al fons, mentre que a la meitat anterior hi havia les ofrenes funeràries.

Les datacions amb radiocarboni permeten situar l’ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC aproximadament.

Agusà *

(Rosselló)

Antic nom de la vila de Sant Esteve del Monestir, abans de la fundació del monestir (955).

Agulló -Rosselló-

(Perpinyà, Rosselló)

Antic monestir (Santa Maria d’Agulló) de frares agustins.

Fundat a l’oratori del mateix nom, situat extramurs de la ciutat.

Aguja *

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Antic nom del monestir, després parròquia de Sant Aniol d’Aguja.

Aguirre, mas d’

(Bétera, Camp de Túria)

Antiga masia, situada prop de la vila. Josep Aguirre i Matiol, que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià (entre d’altres, hi féu estades Vicent Venceslau Querol, que hi morí).

Fou anomenada la Caseta Blanca.

Aguilar, vall d’

(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)

Territori que comprenia els dos antics municipis de la Guàrdia d’Ares i de Noves de Segre, i que pertanyia al vescomtat de Castellbó.

Aguilar, marquesat d’

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol senyorial, atorgat per l’arxiduc Carles III el 1711 a Josep d’Aguilar i Oluja.

Fou rehabilitat el 1920 amb la denominació d’Aguilar de Vilaür.

Agudells, els *

(Barcelona)

Nom donat els segles X i XI a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, dins el territori de la ciutat, i a un sector veí de la serralada litoral (serra dels Agudells).

Agres i Sella, baronia d’

(País Valencià, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial, creada el 1527. Comprenia les viles d’Agres (Comtat) i de Sella (Marina Baixa).

Vinculada, amb caràcter agnatici, a Joan de Calataiud, senyor d’aquelles viles.

El títol continua dins la mateixa família.