Arxiu d'etiquetes: Solsonès

Torrents, els

(Lladurs, Solsonès)

Poble, centrat a l’església parroquial de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), situada a 907 m alt, a l’est del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.

La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys.

Torregassa, la

(Olius, Solsonès)

(o Torregassa)  Masia i antic hostal, al límit amb el municipi de Castellar de la Ribera, dins l’antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa.

En aquest indret té lloc anualment el 20 de setembre una fira de bestiar, dita fira de Torregassa, que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població.

Torredenegó

(Llobera, Solsonès)

(ort trad: Torredenagó)  Poble, al sud-est del terme, proper al santuari del Miracle.

La seva església parroquial (Santa Maria) és romànica, amb un absis i un portal interessants.

Timoneda

(Lladurs, Solsonès)

Poble (924 m alt), al cim d’un serrat, que domina la ribera de Canalda, al nord, i la vall del torrent de Rialb, al sud.

El lloc és esmentat ja el 839. L’església parroquial (Santa Eulàlia) fou donada el 1131 pel bisbe d’Urgell a l’església de Solsona; hi té agregada la de Terrassola.

Tentellatge

(Navès, Solsonès)

Poble disseminat, a l’est del terme, al límit amb els de l’Espunyola i Montmajor (Berguedà).

N’és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí (annexa a la de Sant Feliu de Lluelles), que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge (afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat), vora la carretera de Berga a Solsona.

Tarascó

(Navès, Solsonès)

Antic poble, als contraforts meridionals de la serra de Busa, centrada en l’església parroquial de Sant Martí (actualment arruïnada), la qual tenia el 1044 com a sufragània Sant Serni de Ginebrós i Sant Miquel de Marçanyac.

Es conserven també les restes de l’antic castell de Tarascó. Els Tarascó, llinatge dels senyors d’aquest castell són àmpliament esmentats als segles XI-XIII.

Su

(Riner, Solsonès)

Poble (721 m alt) i antiga quadra, al sud del terme, a la capçalera de la riera de Matamargó.

De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn el lloc de Sant Just d’Ardèvol.

Solsona, monestir de

(Solsona, Solsonès)

Important monestir canonical. Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral de Solsona el 1593 en crear-se el bisbat de Solsona.

Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona. Una menció posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell (mort el 948). Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon. Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097.

La importància de la comunitat restà palesa en el gran nombre de béns i d’esglésies que adquirí tant en el bisbat d’Urgell com en el bisbat de Vic, per a les quals els priors o prepòsits de Solsona triaven els rectors. La seva gran potència els féu entrar més d’una vegada en conflicte amb els bisbes veïns, sobretot amb el d’Urgell, que arribà a excomunicar el prepòsit Bernat de Pampe el 1161.

Molts prepòsits de Solsona tingueren càrrecs i significació en la història del país: Ponç de Vilaró (1269-1302) fou bisbe de Vic, Gilabert de Cruïlles (1287) fou tramès pel rei Alfons II com a ambaixador al rei d’Anglaterra, càrrec que també tingué el prepòsit Berenguer de Puigverd (1291) per a firmar en nom del rei la pau de Tarascó.

El 1409 el papa Benet XIII donà als prepòsits de Solsona la dignitat d’abats, que tingueren sempre més. En aquest temps s’havia relaxat molt l’observança regular canonical i molts beneficiats entraren a participar dels béns de la mesa canonical. El 1431 l’abat Llorenç de Castellet assistí al concili de Basilea.

Com totes les canòniques augustinianes del país, fou suprimida el 1592 pel papa Climent VIII, i transformada en catedralícia el 1593, respectant les antigues dignitats i reforçant el nombre de comunitaris, que passà de dotze a setze.

Es conserva part de l’església consagrada el 1163, que forma la base de la catedral de Solsona.

Solsona, confederació de

(Solsona, Solsonès, 1274)

Pacte signat entre diversos nobles adversaris de Jaume I de Catalunya-Aragó, dirigits pels Cardona, enfrontats amb el rei per la potestat del castell de Cardona, que es negaven a reconèixer-li.

Després d’algunes negociacions els nobles es rebel·laren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l’aliança del comte Hug V d’Empúries.

La mort del primer i la rendició d’aquest obligà els Cardona a capitular (1275).

Soler de Gramoneda, el

(Navès, Solsonès)

Església i masia (1.033 m alt), que formà, juntament amb Grifé, la quadra del Soler i Grifé.

És situat damunt la serra que domina per ponent el poble de la Vall d’Ora.

Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel (segle XII).