Arxiu d'etiquetes: Solsonès

Avellanosa

(Riner, Solsonès)

Caseriu, a la capçalera del torrent d’Avellanosa, afluent, per la dreta, de la riera de Solsona.

Arques, coll d’

(Navès, Solsonès)

Depressió (1.250 m alt), del contrafort que des del serrat de la Guàrdia de Busa es dirigeix devers l’oest, fins a Guilanyà, sobre el Cardener.

Al costat del coll es troba l’ermita de Sant Jaume.

Vilaró, el

(Olius, Solsonès)

(o el Villaró)  Masia i antic lloc, al sud-oest del terme, al límit amb els de Pinell i Llobera.

El 1071 hi són citades les esglésies de Santa Maria d’Anseresa i de Santa Fe d’Anseresa.

Vilamala, torrent de

(Guixers, Solsonès)

Curs d’aigua de la vall de Lord, que neix al vessant meridional del tossal de la creu de Codó, al peu de la serra de Port del Comte, i després de recollir, per la dreta, les aigües procedents de la serra de les Encies es dirigeix vers el Cardener profundament engorjat i s’hi uneix, per la dreta, a la rua de la Llosa de Cavall.

Verd, serra del

(la Coma i la Pedra, Solsonès / Gósol, Berguedà / Tuixén, Alt Urgell)

Massís muntanyós (2.274 m alt) del Pre-pirineu, divisòria dels tres municipis, entre les serres d’Ensija (a l’est) i de Port de Compte (a l’oest).

Als seus vessants neix el Cardener, afluent del Llobregat.

Ventolra

(Navès, Solsonès)

Masia i església (Sant Martí), antigament parroquial, al nord de Besora, entre les valls de la rasa d’Antigues i el de la rasa de Vantolra (afluent, per l’esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d’Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d’Olius).

El lloc és esmentat ja el segle XI com a pertanyent a la canònica de Solsona; l’església és romànica.

Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha l’hostal de Vantolra, prop del qual hi ha la petita església de Sant Pere, identificada com l’antiga cel·la o monestir de Sant Pere de Vantolra, que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys l’any 971, quan segurament ja no tenia comunitat.

Valls, aigua de

(Berguedà / Solsonès)

Curs d’aigua del Pre-pirineu, afluent, per l’esquerra, del Cardener, que es forma prop de Gósol per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd.

Després de passar prop de Sorribes, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija (als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner) i penetra en la vall de Lord (Solsonès) al terme de la Corriu (estret de Vallpregona).

Després de Valls, canvia de direcció de nord-sud a est-oest, passa per Castelltort i s’uneix al seu col·lector a Aigüesjuntes (on ha estat projectat un pantà), poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga.

Valls

(Guixers, Solsonès)

Poble, situat a la vall de l’aigua de Valls, després de passar l’estret de Vallpregona.

Vora l’antiga església parroquial (Santa Maria), a la dreta de l’aigua de Valls, a la Casanova de Valls, hi ha la casa del comú de Guixers.

Vallmanya

(Pinós, Solsonès)

Poble (573 m alt), a l’est del terme, a l’esquerra de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la riera de Salo.

El nucli urbà, el més gran del municipi, és centrat per l’església parroquial (Sant Pere), de la qual depèn la de Salo.

El lloc és esmentat el 1021; el castell de Vallmanya ho és el 1277 com a possessió dels Pinós.

Vall-llonga

(Navès, Solsonès)

Masia, al límit amb el terme de Guixers, situada a la dreta del Cardener, al peu del tossal de Vall-llonga i de la mola de Lord, a la sortida de l’alta vall de Lord.

El riu, en obrir-se pas entre l’esmentada mola i els contraforts occidentals de la serra de Busa, ha obert l’estret de Vall-llonga.