Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Xerta (Baix Ebre)

Municipi: 32,39 km2, 12 m alt, 1.188 hab (2017)

Situat a la dreta de l’Ebre, accidentat pels darrers contraforts orientals dels ports de Beseit. Pocs quilòmetres al nord del cap provincial hi ha l’assut de Xerta, d’origen islàmic, acabat a mitjan s XIX, que dona origen al canal de la dreta de l’Ebre i bonifica l’horta de Xerta, també hi ha el canal de Xerta.

Agricultura amb conreus d’hortalisses, farratges i arbres fruiters (tarongers), a les àrees regades; de secà s’hi conreen oliveres, garrofers, cereals i ametllers. Ramaderia porcina i granges avícoles. Indústria de la construcció. Cooperativa i Comunitat General de Regants de la Dreta de l’Ebre.

La vila és a la dreta de l’Ebre, a l’interior d’un pronunciat meandre; església parroquial de l’Assumpció i Sant Martí.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Martí, l’antic terme de la Ram i l’horta de l’Almúnia. Àrea comercial de Tortosa.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Viver i Serrateix (Berguedà)

Municipi: 66,80 km2, 729 m alt, 173 hab (2017)

Situat en un terreny muntanyós, accidentat per diversos tossals, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Bages, entre la riera de Merola, límit oriental del terme, i la riera de Navel, límit occidental. Hi ha importants superfícies de bosc, brolla i matoll.

L’agricultura és exclusivament de secà (cereals i patates). La ramaderia comprèn principalment bestiar oví i cabrum, i també bestiar boví.

El cap municipal és el poble de Serrateix, format a redós del monestir de Santa Maria de Serrateix, romànic.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Viver i de Sant Joan de Montdarn i les antigues quadres de Montdarn o de Sant Martí de Balaguer i de Navel. Àrea comercial de Manresa.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Vinyols i els Arcs (Baix Camp)

Municipi: 10,83 km2, 95 m alt, 1.928 hab (2017)

Situat al sud de Reus, entre les rieres de Riudoms i Riudecols, en terreny molt pla, el terme, estret i llarg, va fins vora el Port de Cambrils.

A l’agricultura s’alternen els conreus de secà amb els de regadiu; dels primers domina d’olivera, que justifica dos trulls; la vinya ha reculat, a favor de l’ametller, i el garrofer s’ha recuperat des que el fred del 1956 l’arrasà; al regadiu, gràcies a l’aigua de pous i mines, sobresurt el presseguer, l’avellaner i l’horta. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria dels mobles, embarcacions esportives i tallers mecànics.

El municipi comprèn els pobles i antics termes de Vinyols (cap del municipi) i de Sant Joan dels Arcs, la qual esta situada prop del litoral. Àrea comercial de Reus.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Vinebre (Ribera d’Ebre)

Municipi: 26,44 km2, 34 m alt, 428 hab (2017)

Situat al centre de la comarca, en una estreta franja a l’esquerra de l’Ebre, on hi ha el sector de les Illes o pla de Vinebre. El territori s’allarga vers el nord-est fins al límit amb el Priorat, i és drenat per diversos torrents, com el riu de la Torre. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga i bosc.

Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els d’oliveres, vinya, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura (elaboració d’alcohols i vi) i fabricació de pinsos compostos. Població en descens.

La vila (vinebrins o vinebrans) és a l’esquerra de l’antic curs del riu; l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou acabada el 1691, poc abans d’obtenir la independència d’Ascó; important col·legi de les teresianes. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Vinaixa (Garrigues)

Municipi: 37,59 km2, 479 m alt, 483 hab (2017)

Situat en un terreny accidentat, a la capçalera de la riera Brugosa (o riera de Vinaixa), que forma després el torrent de la Femosa, drenat també pel barranc de les comes de Vinaixa, que aflueix al torrent de la Femosa dins el terme de les Borges Blanques; al sector oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Al sector forestal predomina el bosc de pins.

Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia porcina; avicultura i cria de conills. Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Té anomenada la pedra de Vinaixa per a la construcció.

El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra de la riera Brugosa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista és un notable exemplar romànic, de transició ja cap al gòtic.

El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó. Àrea comercial de Lleida.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà)

Municipi: 66,09 km2, 496 m alt, 917 hab (2017)

Situat a la vall alta del riu de Milans, capçalera del Francolí, accidentat per les muntanyes de Prades, gran part de les quals són cobertes pel gran bosc de Poblet, al límit amb les Garrigues.

Els conreus més estesos són els de vinya i de cereals, seguits dels d’oliveres, avellaners i ametllers. Ramaderia de llana; avicultura. Explotació de pedreres de granit. Indústria derivada de l’agricultura, tèxtil i química. Gran atracció de turisme, degut al veí monestir de Poblet, situat dins el municipi.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu de Milans; església parroquial de la Transfiguració del Senyor, gòtica.

El municipi comprèn, a més, les antigues granges de Poblet de la Pena, Castellfollit, Riudabella, Milmanda, la granja Mitjana i el Tillar, la vall de Codoç, el santuari dels Torrents i el despoblat de Torrelles. Àrea comercial de Montblanc.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiquesMuseu del Vidre

Vilosell, el (Garrigues)

Municipi: 18,88 km2, 665 m alt, 180 hab (2017)

Situat a la capçalera del riu Set, que forma el límit occidental del terme, accidentat pels vessants septentrionals de la serra la Llena, al sud-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Una gran part del territori és ocupada per boscs de pins i abundant vegetació.

Agricultura de secà: cereals (blat i ordi), ametllers, vinya i oliveres. Minsa ramaderia porcina; aviram.

El poble és aturonat al voltant de les escasses restes de l’antic castell del Vilosell, esmentat ja el 1067; l’església parroquial de Santa Maria té la façana barroca.

Dins el terme hi ha els santuaris de Sant Miquel de la Tosca i del Crucifici. Àrea comercial de Lleida.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiquesCentre d’Estudis Locals

Vilopriu (Baix Empordà)

Municipi: 16,38 km2, 82 m alt, 207 hab (2017)

Situat als vessants de la serra de Valldevià, a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb el Gironès i l’Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i del Ter i drenat per diverses rieres afluents dels dos rius. Una bona part del terme és boscada (pins i alzines).

Agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro), i té tradició el conreu de l’olivera, ara en regressió. La ramaderia bovina i porcina i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia.

El poble és a la capçalera d’una riera afluent del Ter; església parroquial de Sant Pere. El lloc és esmentat des del s XIV.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Gaüses, Pins i Valldevià. Àrea comercial de Girona.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Vilobí d’Onyar (Selva)

Municipi: 32,59 km2, 122 m alt, 3.138 hab (2017)

Situat a banda i banda de l’Onyar. El bosc de pins i alzines sureres mb claps de roures i la garriga ocupen bona part del terme.

Els conreus més estesos són els de cereals, patates, farratge i fruiters (pomeres). Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Indústria d’alimentació i dels pinsos.

El poble és a la dreta de l’Onyar, centrat per l’església parroquial de Sant Esteve, esmentada ja el 1064. Des del s XIII és coneix el castell de Vilobí, que pertangué a diversos senyors.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Salitja, amb el santuari de les Fonts, i Sant Dalmai i el santuari de les Fonts. Al sector del nord-est del terme hom ha instal·lat l’aeroport Girona-Costa Brava. Àrea comercial de Girona.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Vilobí del Penedès (Alt Penedès)

Municipi: 9,34 km2, 286 m alt, 1.094 hab (2017)

Situat a la part nord de la plana del Penedès, en un terreny pla, al sector centre-occidental de la comarca, drenat per la riera de Llitrà (dita també riera de Vilobí).

La principal font de riquesa és l’agricultura de secà, els conreus més estesos són els cereals, la vinya i els ametllers. Avicultura. Explotació de guixeres. Indústria del vi i del paper.

El poble és prop de la carretera de Vilafranca a Guardiola, prop de la caseria de les Guixeres de Vilobí; l’església parroquial conserva el nom de la de Santa Maria de Vallformosa, poble que es troba dins el terme i del qual depengué l’antiga quadra de Vilobí.

El municipi comprèn també el barri de Pujolet i Bellver del Penedès. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques