Arxiu d'etiquetes: dames

Queralt (varis/es)

Deixa un comentari

Albert de Queralt  (Catalunya, segle XII – 1179)  Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).

Berenguera de Queralt  (Catalunya, segle XII)  Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.

Bernat de Queralt  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d’Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.

Dolça de Queralt  (Catalunya, segle XII)  Senyora de la Goda. Germana de Pere (I) de Queralt i segurament mare d’Albert de Queralt.

Guerau de Queralt  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distingí a la campanya de 1570.

Guillem de Queralt  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expressà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l’interregne, després de l’anunci previ d’aplegar-lo a Montblanc.

Jordi de Queralt  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna, celebrades a Saragossa.

Lluís de Queralt  (Catalunya, segle XVI)  Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).

Lluís de Queralt  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Sobresortí a la defensa del Rosselló el 1597-98, arran de la invasió francesa que es produí per aquest temps.

Pere de Queralt  (Lleida, segle XV)  Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.

Puigverd (varis/es)

Deixa un comentari

Arnau de Puigverd  (Catalunya, segle XII)  Noble. Figura al seguici i consell d’Alfons I el Cast. El 1180 fou un dels signants de la carta de poblament de Mont-roig.

Berenguer de Puigverd  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que dirigia l’infant Alfons. Aquest o un homònim intervingueren a favor de Bernat de Solcina a les bandositats de Vila-seca (1340).

Berenguer de Puigverd  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1357 era amb les forces agrupades al regne de València a les ordres de l’infant Pere I d’Empúries, oncle del monarca.

Catalana de Puigverd  (Catalunya, segle XV)  Dama. A la mort de Catalana de Llança, es féu càrrec de la majordomia dels petits infants Joan i Martí, futurs reis i fills de Pere III el Cerimoniós.

Galceran de Puigverd  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició que dirigí l’infant Alfons per sotmetre Sardenya el 1323-24.

Guerau de Puigverd  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví a Sicília contra els angevins. S’hi destacà molt. El 1291, regnant Jaume II el Just i governant Sicília l’infant Frederic II de Sicília, era un dels quatre capitans principals del front de Calàbria.

Miró Guillem de Puigverd  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fou un dels defensors de Pere de Puigverd al procés de Lleida de 1157.

Pere Puigverd  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1362 era un dels caps principals de les forces catalanes que tenien per base el castell de Càller.

Ramon de Puigverd  (Urgell, segle XIII – Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1314, a Lleida, assistí al casament de l’infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d’Entença. Per aquesta unió passava als contraents el comtat d’Urgell.

Ponça

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Dama. Era muller de Guerau Alemany (II) de Cervelló, el qui excel·lí en temps de Ramon Berenguer I el Vell, i mare de Guerau Alemany (III) que es destacaria amb els comtes següents.

Pinós (varis/es)

Deixa un comentari

Antoni Pinós  (Catalunya, segle XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. És autor d’una Sinoptica relectio de nutritione (1750).

Arnau de Pinós  (Bagà, Berguedà, segle XIV – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1370)  Frare dominicà. Havia pres hàbit al convent de Puigcerdà. Pertanyia a la família noble dels Pinós. Tingué fama de sant per les seves virtuts.

Beatriu de Pinós  (Catalunya, segle XIV – 1357)  Dama. Fou enterrada al monestir de Poblet.

Felip de Pinós  (Catalunya, segle XVII)  Noble. El 1640 sobresortí entre els qui prengueren les armes contra Felip IV, quan esclatà la guerra de Separació. Participà a la victoriosa batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641.

Miquel de Pinós  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d’altres membres del seu llinatge.

Pere de Pinós  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. El 1597-98, en companyia de diversos familiars, destacà lluitant al Rosselló contra la invasió francesa.

Peronella I de Bigorra

Deixa un comentari

(França, després 1175 – Escala-Dieu, França, 1251)

Comtessa de Bigorra. Vídua i sense fills de Gastó VI de Bearn, contragué nou matrimoni amb Nunyo Sanç I, comte de Rosselló i defensor de la Bigorra contra els croats francesos, però aquest matrimoni fou declarat nul pel papa Innocenci III.

Peronella se’n separà i hagué de maridar-se amb un fill de Simó de Montfort, l’invasor.

Perellós i de Mur, Elfa de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – 1495)

Filla de Ponç de Perellós i van Steenhoont. Aportà les baronies de l’Albi i Cervià a la descendència del seu primer marit Hug III de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig.

Peratallada, Ermessenda de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Dama. Segona muller de Ponç III d’Empúries.

Per no haver sol·licitat la necessària dispensa de parentiu, els esposos hagueren de separar-se.

Pelita, Constança Mendes

Deixa un comentari

(Portugal, segle XIII – Catalunya, segle XIV)

Dama. Es casà amb Pere, fill natural de Pere II el Gran i Agnès Zapata, el qual havia anat a Portugal per gaudir de la protecció de la reina Elisabet, germanastra seva.

La parella tingué un fill anomenat Alfons.

Pau, Caterina de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XV)

Muller de Joan Margarit i de Peguera. Filla de Joan de Pau (mort després 1448). Foren pares del cardenal Joan Margarit i de Pau.

Palou, Jerònima

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVI)

Dama culta. Muller de Joan Almogàver, cosí del poeta Joan Boscà. Aquest li dedicà la seva traducció castellana d’Il Cortegiano (1534); a l’edició Garcilaso publicà un elogi d’ella.