Arxiu d'etiquetes: dames

Isabel de Mallorca i de Foix

(Illes Balears, 1280 – Alacant, 10 octubre 1301)

Filla de Jaume II de Mallorca i d’Esclaramonda de Foix. El 1285 fou capturada, amb la seva mare i tres germans, durant la incursió feta a Perpinyà per Pere II el Gran. La reina i Isabel foren alliberades, en tot cas, quan captors i presoners arribaren a la Jonquera (Alt Empordà). Els seus germans foren retinguts, en canvi, com a represàlia per la política francòfila de Jaume II.

L’any 1300 es casà a Requena amb el noble castellà Juan Manuel, nebot d’Alfons X el Savi, i fou instal·lada pel seu marit al castell de Huete. Tot seguit caigué malalta per un enyorament molt viu i el seu marit s’avingué a acompanyar-la a Mallorca per un temps. Foren rebuts per Bernat de Sarrià a Alacant, on havien d’embarcar-se, a la darreria de 1301, i on s’agreujà l’estat d’Isabel i morí al cap d’uns dies.

No deixà fills. El seu marit li servà un dol rigorós i prolongat, per bé que després es casaria amb Constança, cosina segona d’Isabel com a filla que era de Jaume II de Catalunya.

Isabel de Mallorca i d’Aragó

(Palma de Mallorca, 1337 – Montpeller, França, vers 1406)

(o Elisabet)  Filla primogènita de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó. Als cinc anys, la seva mare la dugué amb ella quan deixà el marit i restà a Barcelona. El 1345, sempre amb la seva mare, tornà al costat del seu pare, a Montpeller.

El 1349 fou duta a Mallorca, acompanyant la invasió realitzada pel seu pare a fi de recuperar l’illa, de la qual es trobava desposseït per Pere III el Cerimoniós. Però el seu pare morí a la batalla de Llucmajor (25 octubre 1349) i Isabel fou internada, amb Violant de Vilaragut, al convent de Santa Clara de València. Fou alliberada després que la seva madrastra. El 1358 es casà a València amb Miquel Paleòleg, marquès de Montferrat. El rei Pere III li assignà un dot de 40.000 florins, que mai no li foren satisfets.

Isabel restaria vídua el 1372 i dos anys després acompanyà a la invasió de Catalunya el seu germà Jaume IV de Mallorca, obstinat a fer la guerra al rei Pere. L’any 1375 morí Jaume IV, després de fer hereva Isabel dels seus drets, i sis mesos després els cedí al duc Lluís d’Anjou amb el requisit de reservar a Isabel i els seus descendents el Conflent i la Cerdanya.

Per aquest temps contragué segon matrimoni amb el cavaller alemany Conrad von Reischach i tingueren un fill anomenat Miquel. No volgué acompanyar el seu marit a Alemanya per tal de seguir de prop la reivindicació dels seus drets, dels quals el duc d’Anjou se’n desinteressà.

Mort Pere III, fou acceptada a la cort del successor Joan I el Caçador, encara que hi conspirà contínuament. Més tard s’instal·là a Provença, des d’on intentà, amb poca fortuna, trobar valedors entre els Armanyac i els Foix. Morí en data ignorada.

Hortafà i de Saportella, Caterina d’

(Rosselló, segle XV)

Dama noble. Filla de Pere d’Hortafà i de Cruïlles, i germana de Pere. Es casà amb Pere de Rocabertí i d’Erill, baró de Sant Morí, partidari del rei Joan II el Sense Fe i capità de Girona en les lluites civils del país.

Per la seva caritat envers un cavaller lorenès ferit de mort a Girona (1467), obtingué de l’enemic de poder treure (1468) de la ciutat de Girona, assetjada pels angevins, tots els béns.

Participà heroicament en la defensa de Canet de Rosselló contra les tropes franceses (1474).

Híxar, Violant d’

(Aragó, segle XIV – segle XV)

Dama. Era filla de Pere Ferrandis d’Híxar.

Es casà amb el vescomte Jofre VI de Rocabertí. S’hi prometé el 1395. Restà vídua el 1403. Fills seus foren el vescomte Dalmau VIII i Jofre de Rocabertí.

Guisla

(Catalunya, segle XI)

Dama. Era filla de Folc, senyor del castell de Port. Fou la segona muller de l’ambiciós Mir Geribert.

Els seus fills foren Bernat, que morí amb Mir Geribert el 1060, Gombau Mir i Arnau Mir.

Guiomar de Portugal

(Portugal, 1468 – Sogorb, Alt Palància, 1 agost 1516)

Infanta. Era la muller de l’infant Enric “Fortuna”, el qual la sobrevisqué sis anys. Compartí el destí atzarós del seu marit. Fou enterrada a Poblet.

Fill seu fou Alfons d’Empúries.

Güell i López (germans/nes)

Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.

Claudi Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918)  Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.

Francesca Güell i López  (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976)  Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Maria Cristina Güell i López  (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957)  Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.

Maria Lluïsa Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933)  Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.

Santiago Güell i López  (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954)  Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.

Gualbes i de Sentmenat, Maria Teresa de

(Catalunya, segle XVII – 1724)

Muller de Miquel de Clariana (1675), comte de Múnter. Darrera membre de la línia principal d’aquest llinatge.

Geriberga

(Catalunya, segle XI)

Germana d’Arnau Mir de Tost, vescomte d’Àger.

Es casà amb el vescomte Miró Guillem d’Urgell. De l’enllaç va néixer el següent vescomte Ramon II d’Urgell.

Garsenda I de Forcalquier

(Forcalquier, França, 1180 – vers 1242)

Comtessa de Forcalquier (1209). Filla de Renyer de Sabran i néta i hereva de Guillem VI de Forcalquier.

Es casà (1193) amb el comte Alfons II de Provença, i a la mort d’aquest (1209) transferí a Ramon Berenguer V de Provença, fill seu, el comtat de Forcalquier. Posat aquest sota la tutela del rei Pere I de Catalunya, Garsenda es retirà al monestir de la Cella.

És coneguda la relació amorosa que tingué amb el trobador Elies de Barjols, i ella mateixa és autora d’algunes poesies amoroses.