Arxius mensuals: Agost de 2022

Petra, baronia de

(Beòcia, Grècia, segle XIV – 1379)

Baronia creada durant el domini català de Grècia. En fou baró Pere Ballester, germà del bisbe català d’Atenes, Antoni Ballester.

El 1379 fou envaïda per les tropes navarreses de Jaume de Baus, fet que suposà la pèrdua definitiva d’aquest domini.

Petit, coll

(Andorra / Pallars Sobirà)

Coll (2.484 m alt) que comunica la coma de Setúria amb la vall Ferrera, al sud-oest del port Negre de Pallars.

Peterborough, comte de

Títol nobiliari amb què és conegut el militar i polític anglès Charles Mordaunt.

Perves

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Poble (1.210 m alt) de l’antic municipi de Viu de Llevata (fins al 1968), situat a la vall de Bellera, al vessant oriental del coll de la Creu de Perves (1.325 m alt), que separa les conques de la Noguera Ribagorçana (vall de Viu) i de la Noguera Pallaresa (vall de Bellera).

De la seva església parroquial (Sant Fruitós) depèn la de les Esglésies.

Pertusa, la

(Àger, Noguera)

Església (685 m alt), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els congosts de Mont-rebei i de Fet, dins l’antic terme de Corçà.

Perpinyà, tractat de

(Perpinyà, 17 setembre 1473)

Conveni signat per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França -aquest el signà el 10 de novembre-.

Per aquest acord, Lluís XI ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalano-aragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya -ocupats aleshores en part per França- a canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200.000 escuts, el qual s’obligava a pagar abans d’un any.

Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent.

Perpinyà, Pere

(Catalunya, segle XVI)

Il·luminador i cal·lígraf. Era monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina.

El 1527-29 escriví i il·luminà tres llibres de cor i un psalteri per al monestir de Pedralbes.

Perpinyà, Antoni

(Barcelona ?, 1830 – Calella, Maresme, 1912)

Escriptor. Religiós escolapi. Residí alguns anys a Cuba.

És autor del llibre El Camagüey, viajes pintorescos por el interior de Cuba y por sus costas (1890).

Perot Joan

(Nàpols, Itàlia, segle XV)

Poeta. Hom creu que podria ser un Pere Joan documentat a la cort de Nàpols el 1454. Per causes ignorades, fou empresonat a l’esmentada ciutat.

Se n’han conservat quatre poesies, escrites en captiveri. En dues d’elles invoca la protecció de la Mare de Déu i en una altra apel·la a la intercessió de Lucrècia d’Alagno, l’amistançada del rei Alfons IV el Magnànim. Aquestes composicions són bastant notables pel seu to directe i sentit.

Té també una poesia dins el cicle satíric de Bernat Fajadell, que és per cert una de les millors d’aquell conjunt.

Peronella I de Bigorra

(França, després 1175 – Escala-Dieu, França, 1251)

Comtessa de Bigorra. Vídua i sense fills de Gastó VI de Bearn, contragué nou matrimoni amb Nunyo Sanç I, comte de Rosselló i defensor de la Bigorra contra els croats francesos, però aquest matrimoni fou declarat nul pel papa Innocenci III.

Peronella se’n separà i hagué de maridar-se amb un fill de Simó de Montfort, l’invasor.