Arxiu d'etiquetes: valls

Viella, port de

Deixa un comentari

(Viella, Vall d’Aran)

Pas (2.435 m alt) del Pirineu axial, que enllaça el vessant atlàntic amb el mediterrani, és a dir, la Ribagorça amb la Vall d’Aran, entre els massissos de la Maladeta i del Besiberri.

Per sota d’aquest port passa la carretera nacional de Lleida a França per Viella, per a la qual fou construït, a 1.620 m alt (entrada sud, que és la més alta), el túnel de Viella de 5.320 m que comunica la vall de la Noguera Ribagorçana amb la vall del riu Nere, i que entrà en funcionament l’any 1948.

Vic, plana de

2 Respostes

(Osona)

Sector de la comarca, centrada per la ciutat de Vic.

Litològicament està constituïda per materials terciaris, eocènics i oligocènics, a causa de la sedimentació marina. Queda limitada pel Lluçanès al sector nord-oest, i pel Moianès al sud-oest.

Clima mediterrani d’interior, manté un règim de precipitacions alt.

Drenada pel Ter i afluents, ha estat des d’antic una zona eminentment agrícola i ramadera.

Varradòs

Deixa un comentari

(Viella, Vall d’Aran)

Vall del Pirineu axial, que s’estén en direcció nord-est – sud-oest, recorreguda pel riu de Varradòs, afluent per la dreta de la Garona, riu al qual desemboca prop d’Arròs.

Vargadera, vall de

Deixa un comentari

(Salardú, Vall d’Aran)

(aranès: Bargadèra)  Vall de l’antic municipi d’Arties, trencada pel barranc de Vargadera (o de Tarters), que aflueix a la Garona per l’esquerra, davant el poble de Garós.

A la capçalera es troben els estanyets de Vargadera i l’estanyet d’Escunyau.

Vallat d’Estaon, el

Deixa un comentari

(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

Vall de l’antic municipi d’Estaon, de direcció nord-sud, que comprèn la major part del municipi d’Estaon, dins la vall de Cardós.

Davalla de la serra de Campirme, s’obre pas entre el Montcalbo i la serra Mitjana, i després de passar per Estaon, Anàs i Bonestarre es dirigeix vers l’est a la vall principal de Cardós per Surri i Ribera de Cardós.

És anomenada també vall d’Estaon.

Vallalta, la

Deixa un comentari

(Maresme)

Vall, entre el massís del Montnegre, les serres de coll Sacreu, de Pedracastell i del Sot de l’Infern. És drenada per la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol.

El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt; la restà comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar.

Vall del Bac, la

Deixa un comentari

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Antic terme, que comprèn la vall del Bac, capçalera de la riera d’Oix, entre la serra de Malforat, al sud (que la separa de la vall de Bianya), i la línia de serres, ja al límit amb el Ripollès, que la separen de la vall de la riera de Salarsa.

De la parròquia de Sant Andreu de Porreres depenien les dels altres llocs del terme. L’hostal de la Vall del Bac és a l’extrem oriental de la vall.

A mitjan segle XIX ja havia estat annexat al municipi de Capsec (després dit la Vall de Bianya).

Vall-de-reig

Deixa un comentari

(Juncosa, Garrigues)

Antic terme, al nord del poble, a la vall de la riera de Vall-de-reig, afluent, per l’esquerra, del riu de Set, al qual aflueix prop de l’Albagés.

Fou donat a poblar abans del 1226; al començament del segle XIV pertanyia ja al monestir de Poblet.

Vall de Lladrons, la

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà)

(o la Vall)  Antic terme. Esmentat el segle XIV.

Comprèn la vall del riu de la Vall (l’antiga vall de Lladrons), que davalla dels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, vora Rojals, i després d’un curs profundament encaixat (congost de la Vall), on hi havia el molí de la Vall, s’uneix al Francolí, per la dreta, fent de termenal dels termes de Montblanc i Vilaverd.

Valielles

Deixa un comentari

(Montmajor, Berguedà)

(o Valielles de Busa)  Antiga quadra, que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.

Comprèn la vall de Valielles (que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls), tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l’estret de Valielles, que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora (aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars).

Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer. Formà part del terme de Catllarí, el qual a mitjan segle XIX formà part del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllari.