Arxiu d'etiquetes: valls

Bona, vall

(Sitges, Garraf)

Vall del massís de Garraf, la més oriental del terme. Es forma als vessants meridionals del Rascler i desemboca a la mar al començament de les costes de Garraf.

Bella, coma

(Bagà, Berguedà)

Vall que s’obre al vessant sud-est de la Tossa d’Alp entre els rasos de coma Bella, al sud, i el puig de l’Alp, al nord; tot i ésser al vessant cerdà, pertany al municipi de Bagà.

Bac, sot del

(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)

Petita i aspra vall, tributària, per la dreta, del Congost que desemboca prop de la masia del Bac, entre el Figaró i Santa Eugènia del Congost, al peu dels cingles de Bertí.

És un dels Sots Feréstecs, popularitzats per la literatura i el folklore.

Auressi, vall d’

(Llavorsí, Pallars Sobirà)

Petita vall, que aflueix, per l’esquerra, a la vall de Baiasca, poc abans de la confluència amb la de la Noguera Ribagorçana. És drenada pel torrent d’Auressi.

Aufinac, l’

(Colldejou / Pratdip, Baix Camp)

Vall del massís muntanyós que separa el Priorat del Camp de Tarragona, entre els dos municipis, drenada pel barranc de l’Aufinac, afluent, per l’esquerra, del de Porquerola.

Artiga de Lin, vall de l’

(Vall d’Aran)

Vall del sector nord-oest de la comarca. Recull les aigües dels vessants compresos entre el pic d’Era Entecada i el de Coma Salies, i baixa fins a les Bordes, a la vora de la Garona.

Viella, port de

(Viella, Vall d’Aran)

Pas (2.435 m alt) del Pirineu axial, que enllaça el vessant atlàntic amb el mediterrani, és a dir, la Ribagorça amb la Vall d’Aran, entre els massissos de la Maladeta i del Besiberri.

Per sota d’aquest port passa la carretera nacional de Lleida a França per Viella, per a la qual fou construït, a 1.620 m alt (entrada sud, que és la més alta), el túnel de Viella de 5.320 m que comunica la vall de la Noguera Ribagorçana amb la vall del riu Nere, i que entrà en funcionament l’any 1948.

Vic, plana de

(Osona)

Sector de la comarca, centrada per la ciutat de Vic.

Litològicament està constituïda per materials terciaris, eocènics i oligocènics, a causa de la sedimentació marina. Queda limitada pel Lluçanès al sector nord-oest, i pel Moianès al sud-oest.

Clima mediterrani d’interior, manté un règim de precipitacions alt.

Drenada pel Ter i afluents, ha estat des d’antic una zona eminentment agrícola i ramadera.

Varradòs

(Viella, Vall d’Aran)

Vall del Pirineu axial, que s’estén en direcció nord-est – sud-oest, recorreguda pel riu de Varradòs, afluent per la dreta de la Garona, riu al qual desemboca prop d’Arròs.

Vargadera, vall de

(Salardú, Vall d’Aran)

(aranès: Bargadèra)  Vall de l’antic municipi d’Arties, trencada pel barranc de Vargadera (o de Tarters), que aflueix a la Garona per l’esquerra, davant el poble de Garós.

A la capçalera es troben els estanyets de Vargadera i l’estanyet d’Escunyau.