Arxiu d'etiquetes: Bages

Argençola

(Castellnou de Bages, Bages)

Llogaret (400 m alt), a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral.

La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia fou agregada a la de Castellnou de Bages; abans d’haver estat agregat a l’actual municipi, ho fou al de Sant Cugat del Racó.

Xup, el

(Manresa, Bages)

Barri obrer de la ciutat, uns 2 km al sud-oest del nucli urbà, a l’esquerra de la riera de Rajadell i al peu de la carretera de Manresa a can Maçana.

El barri, compost per 480 habitatges, fou construït el 1965 en territori de l’antiga masia del Xup. El seu nom oficial és grup del Pare Ignasi Puig.

Vilomara

(el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages)

Primitiu nucli del poble del Pont de Vilomara, cap del municipi.

Antiga vil·la rural, esmentada el 982, s’hi aixecà abans del 1272 una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, servida per donades el segle XIV. Pertanyia a la demarcació civil i parroquial de Rocafort.

En crear-se la nova parròquia del Pont de Vilamara, entorn del 1870, s’abandonà l’antiga església romànica (segle XII) de Vilomara, i entorn seu es construí l’actual cementiri del Pont de Vilomara.

Vilatorrada de Cardener

(Bages)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Joan de Vilatorrada.

Vilaredes, les

(Castellnou de Bages, Bages)

Caseria, a la vall de la riera de Tordell o de Sant Cugat, afluent per l’esquerra del Cardener, entre les serres de Castelladral i de Castellnou.

Hi ha l’església sufragània de Santa Eulàlia, antiga parroquial.

Vilar, el

(Castellbell i el Vilar, Bages)

Poble (239 m alt), situat en un turó a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Marà.

La construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, l’any 1859, produí un increment de la població i elevà a parròquia l’antiga església sufragània de Castellbell.

Al peu del turó del Vilar s’han desenvolupat les colònies fabrils de la Bauma, el Borràs de Castellbell i la colònia Burés.

Vilamarics

(Monistrol de Montserrat, Bages)

(o Vilamarits)  Caseria i antiga quadra, enclavada (0,55 km2) dins el territori de Marganell, a l’esquerra de la riera de Marganell.

De l’església romànica de Sant Pere (segle XII), antiga sufragània de Castellbell, resten només les ruïnes.

Vilagaià

(Gaià, Bages)

Caseria, al peu de la serra de Vilagaià, a l’extrem meridional del terme. L’església és dedicada a sant Andreu.

El 1774 Francesc Delàs, primer baró de Vilagaià, hi establí una colònia agrícola per a l’explotació de la vinya i altres conreus de secà.

Vilafruns

(Balsareny, Bages)

Poble, a l’extrem meridional del terme, a la dreta del Llobregat i a l’entrada del congost de Sallent.

És una petita colònia sorgida a la primera meitat del segle XX, al peu d’una fàbrica de filats de cotó i teixits i de la mina de potassa.

Es conserven les ruïnes d’una antiga església de Santa Cecília, documentada al segle X.

Viladordis

(Manresa, Bages)

Poble (185 m alt), al confí nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregat, en terreny pla, regat per la sèquia de Manresa. El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent.

Hi ha vestigis de poblament neolític. Les referències documentals, al·lusives a les viles Major i d’Ordis, comencen al segle X.

L’església parroquial, romànica (amb elements pre-romànics), fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica.