Arxiu d'etiquetes: Bages

Terrà, puig

(Manresa, Bages)

(ant: puig d’Arran o de Rad)  Un dels turons a on s’estén el nucli urbà, al nord del nucli més antic.

Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 (aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel); hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés.

Modernament ha estat convertit en parc municipal.

Talamanca, baronia de

(Talamanca, Bages, segle XV – )

Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Talamanca, que pertangué als Talamanca.

Passà per enllaç (el segle XV) als Aimeric, barons de Rubinat, i als Planella, senyors de Castellnou de Moià, i el segle XVII als Amat, marquesos de Castellbell.

Sobre-roca

(Manresa, Bages)

Antic quarter de la ciutat, situat a l’extrem nord-est de l’antiga ciutat, en lloc enlairat, recordat encara pel carrer de Sobre-roca.

S’hi començà a construir al segle XII, i al següent fou englobat en la vella ciutat amb un nou pany de muralla en la qual s’obrien els portals de Sobre-roca, de la Cuireteria o de Santa Llúcia i el de Mossèn Bosc.

Comprenia els carrers de la Bosseria i de Sobre-roca, de la Cuireteria, de na Senioses, de Viladordis i, extramurs, el raval de Sobre-roca o de Sant Andreu, nom de l’hospital que hi havia.

El 1956 hom descobrí una de les torres de l’antic portal de Sobre-roca, força ben conservada.

Sobirana

(Balsareny, Bages)

(o Sobirana de Ferrans)  Caseria, en un petit serrat que domina la vall de Ferrans, a ponent del terme.

L’església de Sant Ramon, actualment desafectada, és una antiga parròquia, documentada a mitjan segle XII i dedicada potser aleshores a sant Joan; d’estil romànic tardà, forma un sol cos amb la masia de Sobirana.

Serra-sanç

(Sallent de Llobregat, Bages)

Poble disseminat (410 m alt). L’antiga quadra de Serra-sanç (Serra d’en Sanç), s’estén en un altiplà, al nord del cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat, entre aquest i el seu afluent el riu de Cornet.

Tingué el seu origen en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951. Essent situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d’aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n’exercia la purament civil.

L’església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan segle XII, prerrogativa que perdé més endavant. El temple actual és una construcció romànica, del segle XII, que presenta una planta de nau única, ampliada vers llevant amb l’adossament d’un absis semicircular. Sobre el mur de ponent, on s’obre el portal, es dreça un ample i esvelt campanar d’espadanya, amb dues obertures.

Vers tramuntana d’aquesta església, en un planell ocupat mig per boscos mig per conreus, es troben les restes de l’antic mas de Serra-sanç.

Santa Maria d’Horta

(Avinyó, Bages)

Poble, a l’esquerra de la riera Gavarresa, al sud del terme. La població treballa en part a les fàbriques d’Avinyó i Artés.

L’església parroquial romànica (segle XI) fou ampliada i modificada als segles XVII i XIX.

Santa Maria del Grauet

(Aguilar de Segarra, Bages)

Església romànica (abans anomenada Sant Martí de Maçana), que fou sufragània de Sant Martí de Maçana.

El llogaret del Grauet tenia tres cases els segles XV-XVIII.

Santa Eugènia de Relat

(Avinyó, Bages)

Poble i terme, al nord del cap municipal.

La demarcació de l’església parroquial de Santa Eugènia i la seva sufragània de Sant Marçal de Relat formen l’extrem septentrional del terme d’Avinyó, a la vall de la riera de Relat.

Inicialment (951) pertanyia al terme feudal d’Oristà i als senyors del castell de Lluçà, que el cediren a Ripoll. El 982 la parròquia de Santa Eugènia ja depenia del monestir de Ripoll.

L’església té el campanar romànic (segle XII), però fou modificada i en part renovada els anys 1680 i 1895.

El municipi fou unit el 1840 al d’Avinyó.

Santa Creu de Palou

(Mura, Bages)

(o de Farell)  Antiga església, sufragània de la parròquia de Mura, antic centre d’un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l’esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.

El temple, romànic (segle XI), avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès.

Santa Caterina, puig de

(Manresa, Bages)

Turó (265 m alt) d’origen al·luvial a la dreta del Cardener i a migdia de la ciutat, amb extensa terrassa superior presidida per una torre militar aixecada el 1839 damunt les ruïnes de la capella de Santa Caterina, prop d’un monestir de monges, documentat des del segle XIII.