Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Profiat Duran

(Perpinyà, vers 1345 – vers 1414)

Metge, astròleg, gramàtic i exageta jueu. El seu nom, a les fonts hebrees, és Ishaq ben Mose ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb l’acrònim Efodi.

Es dedicà preferentment al préstec de diners i féu estades a Girona i a Barcelona. El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan I el Caçador el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin.

Després de batejat publicà dos escrits anticristians: una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim (Confusió dels cristians), que és un atac al cristianisme en forma crítico-històrica.

El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea, Ma’asé Efod, de concepció original. Escriví també una llarga carta de condol a un amic de Girona per la mort del seu pare el 1393, un curt comentari a Maimònides i alguns escrits menors sobre astronomia, la Bíblia i filosofia. El poeta Selomó Bonafed li dedicà una poesia.

Parareda, Montserrat

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou canonge penitencier de la seu de Barcelona.

Tingué gran fama com a orador sagrat.

Montsó, Joan de

(València, segle XIV – 12 desembre 1412)

Teòleg i frare dominicà. Les seves opinions sobre la Immaculada Concepció motivaren que Jean Gerson escrivís contra ell un tractat, inacabat, que ha arribat fins als nostres dies. El tractat fou escrit arran d’un procés fet a París contra Joan de Montsó.

Aquest és autor d’una traducció catalana, perduda, dels sermons de Sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics. N’ha restat en canvi la lletra d’endreça a l’infant Martí, el futur Martí I l’Humà, que hi és anomenat duc de Montblanc. Aquest títol permet datar la lletra i traducció en 1392-95.

Es curiosa la versió al·legòrica de l’escut comtal de Barcelona feta per Montsó a la lletra esmentada.

Montanyès, Vicent

(València, segle XVI – Barcelona, 1573)

Teòleg, teòric musical i frare agustí. Fou catedràtic de filosofia, lògica i teologia a la Universitat de València, qualificador de la Inquisició, prior del convent de Rocafort i provincial d’Aragó; des d’aquest càrrec, i per encàrrec de Pius V i Felip II de Catalunya, començà la reforma dels convents de l’orde.

Escriví Epítome Progymnastarum Dialectices (1563), Commentarii in Porphirium Phaenicum de quinque communibus vocibus dialecticis (1564), In Musicam, liber unus (1566) i De Principibus praenoscendis Sacrae Theologiae (1570).

Monroger, Guiu

(Catalunya, segle XIV)

Teòleg. És autor del tractat Manipulus curatorum, obra que fou traduïda a diversos idiomes.

Llobet (varis)

Llobet  (Catalunya, segle XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

Bernat Josep Llobet  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

Joan Llobet  (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.

Silvi Llobet  (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.

Jutglar, Jeroni

(Solsona, Solsonès, segle XVI)

Teòleg. Era rector de Santpedor el 1565.

És autor del primer manual de doctrina cristiana publicat en català, com a apèndix d’un manual adreçat als rectors. L’obra fou publicada el 1568.

Julià (varis)

Andreu Julià  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.

Francesc Julià  (Girona, segle XVII)  Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.

Isidre Julià, Isidre  (Catalunya, segle XVII)  Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.

Joan Julià  (Catalunya, segle XVII)  Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.

Josep Julià  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.

Ishaq ben Todros

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Talmudista, cabalista i rabí. Deixeble de Mosé ben Nahman. Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305.

És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les Azarot d’ibn Gabirol.

Hiyya ben Sélomó Habib

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Talmudista jueu, contemporani de Selomó ibn Adret.

Escriví una obra sobre lleis rituals titulada Sulhan Selomó, d’escassa importància.