Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Llobet (varis)

Llobet  (Catalunya, segle XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

Bernat Josep Llobet  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

Joan Llobet  (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.

Silvi Llobet  (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.

Jutglar, Jeroni

(Solsona, Solsonès, segle XVI)

Teòleg. Era rector de Santpedor el 1565.

És autor del primer manual de doctrina cristiana publicat en català, com a apèndix d’un manual adreçat als rectors. L’obra fou publicada el 1568.

Julià (varis)

Andreu Julià  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.

Francesc Julià  (Girona, segle XVII)  Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.

Isidre Julià, Isidre  (Catalunya, segle XVII)  Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.

Joan Julià  (Catalunya, segle XVII)  Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.

Josep Julià  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.

Ishaq ben Todros

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Talmudista, cabalista i rabí. Deixeble de Mosé ben Nahman. Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305.

És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les Azarot d’ibn Gabirol.

Hiyya ben Sélomó Habib

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Talmudista jueu, contemporani de Selomó ibn Adret.

Escriví una obra sobre lleis rituals titulada Sulhan Selomó, d’escassa importància.

Guitard, Rafael

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Teòleg. És autor d’alguns estudis de la seva especialitat.

Gràcia

(Catalunya, segle XII)

Monjo camaldulenc i canonista. Compilador del Decret, és considerat l’iniciador del dret canònic.

Fou designat arreu com el Magister.

Gou i Solà, Joaquim

(Figueres, Alt Empordà, 1850 – Girona, 1923)

Eclesiàstic. Era bon teòleg. Exercí la càtedra de filosofia al seminari de Girona.

González i Faus, Josep Ignasi

(València, 27 desembre 1933 – )

Teòleg jesuïta. Des del 1968 fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona. Director de la revista “Selecciones de teologia” (1969-77), des del 1976 fou membre del consell de la revista “Concilium”. Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua.

La seva teologia -com es desprèn de les seves obres més importants: La humanidad nueva. Ensayo de cristología (1974), Acceso a Jesús (1979), Este es el Hombre. Estudios sobre identidad cristiana y realización humana (1980)- es caracteritza per l’intent de captar el que hi ha d’humà en Jesús.

Gonter, Alfred

(Barcelona, segle XVI)

Framenor. Era teòleg notable. Es distingí pels seus treballs apologètics enfront dels corrents heterodoxos sostinguts pels anomenats fratricelli, seguidors de Cesena.