Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Sanglada i Safortesa, Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1657)

Teòleg lul·lista. Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan. Regí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca a mitjan segle XVII.

Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer (1608), presoner dels turcs un quant temps (1608-09), després trinitari (1628), de nou jesuïta i finalment carmelità (1640).

Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lul·liana, en llatí i castellà.

Salon, Miquel Bartomeu

Deixa un comentari

(València, 1539 – 1621)

Teòleg. Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde.

És autor d’una Commentariorum in disputationem de iustitia (1591) i d’altres estudis de caràcter religiós que restaren inèdits.

Sales i Alcalà, Agustí

1 Resposta

(Valljunquera, Matarranya, 21 desembre 1707 – València, 4 gener 1774)

Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València.

Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).

Era germà seu Joan Baptista Sales i Alcalà  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 – Mèxic ?, segle XVIII)  Missioner a Mèxic.

Salelles, Sebastià

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 1576 – Malta, 1666)

Canonista i jesuïta (1590). El 1611 passà a Malta, on professà en la Companyia de Jesús el 1614.

Ensenyà durant divuit anys la teologia moral i fou consultor de la inquisició de Malta, on gaudí de l’amistat del gran mestre Alofi de Wignancourt i de l’inquisidor i delegat apostòlic (1635-39) Fabio Chigi (després papa Alexandre VII), el qual en les seves Musae iuveniles (Anvers, 1654) l’exhortava a enllestir l’obra De materiis tribunalium S. Inquisitionis (en tres volums, Roma 1651-56).

Salaia, Joan

Deixa un comentari

(València, 1490 – 5 desembre 1558)

(o Celaia)  Teòleg. Es doctorà en teologia a París (1522) i hi fou professor d’arts. Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista (1526).

Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia (1518) molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard (1527-31). Fou un seguidor de l’escola terminista de John Mair i, amb cert eclecticisme, dels dogmes occamistes.

A València imposà l’ensenyament d’Aristòtil seguint els comentaris de Tomàs d’Aquino i exercí un fort monopoli ideològic que impossibilità la docència universitària a erasmistes com Pere Joan Oliver (1528) i Pere Joan Nunyes. Aquest darrer li atribuí la responsabilitat de la desaparició dels vestigis romans de la ciutat per tal d’evitar tot rebrot de gentilitat.

Sala i Feliu, Pasqual

Deixa un comentari

(Pego, Marina Alta, 1679 – València, 1731)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics d’importància.

És autor d’estudis teològics i bíblics, escrits en llatí. La major part d’ells restarien inèdits.

Sacosta, Nicolau

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Frare franciscà. Des del 1384 ensenyà teologia a Mallorca.

Anselm Turmeda en parla a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca.

Sabater, Lluís

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou beneficiat i lector de sagrada escriptura a la seu de València.

Per encàrrec de sant Tomàs de Vilanova escriví l’obra Confessionari novament ordenat, guia de confessors i penitents editada a València el 1555.

Rull i Cànaves, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 31 juliol 1691 – Malta, 8 gener 1766)

Teòleg i eclesiàstic. Es doctorà en ambdós drets i ingressà a l’orde de Malta, del qual fou vice-prior general. Fou comanador de Rialp, de Vilamur i de Sant Joan de Mar, comissari general de croada i assistent al soli pontifici.

Més tard fou bisbe de Malta.

Rubí, Sebastià

1 Resposta

(Palma de Mallorca, vers 1700 – 1762)

Frare dominicà i teòleg. Es remarcà per la seva oposició a les doctrines de Ramon Llull. Professà al convent de Sant Domènec de Mallorca, fou qualificador de la inquisició, lector de filosofia i teologia i catedràtic de prima a la universitat de Mallorca. El seu anti-lul·lisme fou causa que dita universitat li negués el títol de doctor.

És autor de dues obres: La verdad sin rebozo (1750) i d’una altra obra on exposa l’oposició dels dominicans als actes de culte i veneració donats a Ramon Llull, aquesta darrera refutada pel franciscà Bartomeu Rubí i Catany.