Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Agramunt, Pasqual

(València, 1688 – Madrid, 1738)

Teòleg jesuïta. Professor de gramàtica al col·legi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València.

Escriví entre altres obres de tema eucarístic una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica (1732), tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians.

Agià, Miquel d’

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Teòleg. El 1563 passà a Nova Espanya, on fou encarregat d’una càtedra de teologia.

Publicà un Tratado de consulta sobre el servicio personal de los indios (1604), poc favorable als indígenes, que ocasionà la replica del jesuïta castellà establert al Perú, Francisco Coello.

Abü-l-Salt Umayya

(Dénia, Marina Alta, 1067 – El Mahdia, Tunísia, 1134)

Metge, filòsof i teòleg. A Dénia fou deixeble del qui fou cadí de València al-Waqasi, de qui heretà la cultura enciclopèdica. Recorregué al-Andalus i el nord d’Àfrica.

El 1095 fou expulsat d’Alexandria, per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zirís de Tunis, on fou molt ben acollit.

És autor de nombroses poesies, una obra de música i de diverses obres matemàtiques i astronòmiques. Arnau de Vilanova traduí de l’àrab alguns dels seus escrits mèdics. Publicà els llibres: Taqwin al-Dihn  (“Rectificació de la ment”) (filosofia), Tractat dels medicaments simples (medicina) i Tractat sobre l’ús de l’astrolabi (astronomia).

Abrines, Joan Salvador

(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1594)

Religiós. Es graduà en teologia a la universitat de València, on fou capellà de l’arquebisbe Tomàs de Villanueva.

Tornat a Mallorca el 1555, ensenyà Sagrada Escriptura. Fou director espiritual de Caterina Tomàs.

Vinculat al Sant Ofici des del 1565, fou nomenat inquisidor titular el 1593.

Autor d’una Vida de la Venerable Sor Catalina Tomàs, en castellà.

Abarca, Pedro

(Jaca, Aragó, 1619 – València, 1693)

Historiador i teòleg jesuïta. Professor de teologia a Salamanca. Escriví alguns tractats teològics i estudis històrics.

Són notables una història de Sant Joan de la Penya i, sobretot Los reyes de Aragón en anales históricos (1682-84), síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II el Catòlic, obres encara útils.

Tous, Guillem de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Teòleg dominicà. Com a inquisidor de l’arquebisbat de Tarragona, el 1390 mogué procés als jueus de la ciutat i del Camp.

El 1406 començà un tractat polèmic anti-jueu amb el títol Lumen de lumine.

Soriano, Vicent

(València, segle XVI – 1610)

Eclesiàstic. Estudià gramàtica i retòrica. Ensenyà aquesta disciplina al monestir de Poblet. Després es doctorà en teologia. En fou catedràtic a València.

Fou paborde de l’Almoina, a la seu. Sobresortí com a teòleg expert i persona d’altes virtuts.

És autor d’un Libro de la reverencia debida al altísimo sacrificio de la Misa, publicat l’any de la seva mort.

Sivillà, Magí *

Veure> Magí Sevilla i Magoles (historiador i teòleg del segle XVII).

Profiat Duran

(Perpinyà, vers 1345 – vers 1414)

Metge, astròleg, gramàtic i exageta jueu. El seu nom, a les fonts hebrees, és Ishaq ben Mose ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb l’acrònim Efodi.

Es dedicà preferentment al préstec de diners i féu estades a Girona i a Barcelona. El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan I el Caçador el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin.

Després de batejat publicà dos escrits anticristians: una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim (Confusió dels cristians), que és un atac al cristianisme en forma crítico-històrica.

El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea, Ma’asé Efod, de concepció original. Escriví també una llarga carta de condol a un amic de Girona per la mort del seu pare el 1393, un curt comentari a Maimònides i alguns escrits menors sobre astronomia, la Bíblia i filosofia. El poeta Selomó Bonafed li dedicà una poesia.

Parareda, Montserrat

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou canonge penitencier de la seu de Barcelona.

Tingué gran fama com a orador sagrat.